«Un atzucac històric»

Un atzucac històric

Nord enllà, fita cobejada
per nombrosos catalans,
emprada per un dels nostres
grans poetes
des dels temps ennegrits
d’una infausta època,
d’uns records no desitjats,
però mai oblidats.

En el present, alguns polítics
han hagut d’escollir
per circumstàncies molt doloroses,
d’un estat absent de democràcia,
el camí de l’exili.
Com una majoria de catalans
sense el dret d’escollir,
van haver-ho de fer abocats,
per una trista guerra perduda.

Un nombre indeterminat de catalans
de naixement i d’adopció,
en el temps de la dictadura,
van patir penes de presó,
molts van ser assassinats impunement,
per motius polítics.
Actualment,
altres van ser enviats a la presó,
essent innocents dels càrrecs imputats.

Unes eleccions populars van ser votades
per una majoria impactant,
donant un sí aclaparador,
per a la independència,
juntament amb unes segones
votacions imposades.

El poble català seguint el curs de la seva història,
ha de continuar lluitant com sempre ho ha fet,
esmicolant la utopia
de la seva independència,
cercant la realitat d’un somni.

L’estat que ens encercla,
és un exponent de violència.
Aquesta brutalitat la va exterioritzar,
el dia màrtir envers nosaltres,
el Primer d’Octubre de 2017,
data que la tindrem gravada
en la nostra memòria històrica,
que no oblidarem mai.

Des de l’11 de Setembre de 1714,
avui diada Nacional de Catalunya,
dia que les tropes borbòniques,
van sotmetre Catalunya al seu poder,
implantant després el Decret de Nova Planta,
on vam esgarriar els nostres drets com a poble.

Des de l’1 d’Abril de 1939
que es va perdre la guerra,
contra els revoltats de la República Espanyola,
sempre en totes les guerres,
hem estat els perdedors.

Durant el restabliment
de la pseudodemocràcia
de l’estat espanyol,
l’any 2010 ens van retallar
l’Estatut de Catalunya,
Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya.
A partir d’aquest esdeveniment
es van incrementar molt
els catalans,
que van optar a favor de la independència.

Hem de confiar
amb els nostres polítics independentistes
malgrat tots els problemes
que això comporta,
per a poder sortir d’aquest atzucac,
en un futur no gaire llunyà
assolir la desitjada independència
de la nostra estimada Catalunya.

Si podem aconseguir aquest objectiu,
les presons estatals
restaran per sempre més
buides de polítics catalans,
la tempesta de l’exili finirà,
la primavera i l’estiu
faran brotar flors de pau
flairades de perfums colpidors.

Sempre per aconseguir un projecte polític,
s’ha de lluitar,
mai ningú ens ajudarà
en la nostra tossudesa,
hem de posseir molta esperança,
no defallir mai.

Hem d’incloure
en la nostra memòria
la frase del nostre
president màrtir:
tornarem a sofrir,
tornarem a lluitar,
tornarem a vèncer.
Hem de lluitar
pels drets humans.
Hem d’intentar
fer efectiva la separació
de poders que va establir
molt dignament un filòsof
en el seu assaig
“L’esperit de les lleis”.

Pau Mestres i Parés
(Sant Boi de Llobregat, 1943)
«Un atzucac històric»

Fotografies:
Pau Mestres i Parés

Referència:

Mestres i Parés, Pau.
«Un atzucac històric».
Lo Càntich. N.36. Palíndrom, 2018.
Gener - Abril, 2018
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 36>
EAN: 9772014303002 36>