"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«Sota l’ametller»

Maria Rosa Corretgé Olivart

Il·lustració:  Pierre Bonnard

L'ametller en flor (Pierre Bonnard)

Sota l’ametller


     Començava a fer-se fosc, la vesprada ja arribava i encara li faltava una estona per arribar a casa. Estava molt cansada de tot el dia feinejant al camp. No podia caminar gaire bé i les sabates tenien forats. De cop i volta, es va posar a ploure i s’aixoplugà sota un ametller. Els ulls se li començaven a tancar fins que s’adormí. Però una veu la despertà, ella no sabia on mirar i l’arbre va cobrar vida. Les branques la van agafar i la van protegir del terra mullat. La veu li digué que podia demanar el desig que volgués, que li seria concedit. Ella va pensar uns moments i li contestà que ho tenia tot. Viure la vida de manera tranquil·la era la seva il·lusió. Llavors, la veu va veure que les seves sabates tenien forats i li va preguntar si n’hi feia falta unes altres. La noia va dir que ja li feien un bon servei, encara que estiguessin foradades. Li explicà que cada dia s’aixecava molt d’hora i anava al camp a treballar amb la seva família. Estava molt contenta de compartir tot el dia amb els que estimava. Però aquella tarda se li va fer tard i es va quedar sota l’ametller. Va estar molt agraïda a l’arbre per haver-la acollit, li va donar les gràcies i va marxar cap a casa seva perquè segurament que l’estaven esperant amb delit. L’ametller en veure que la noia era molt sincera i generosa pensà que li podia fer el millor regal del món. Li va proporcionar un bon camp ple d’ametllers perquè en pogués gaudir ella amb la seva família i generés riqueses. L'endemà, la noia va arribar al camp i va veure aquella bellesa immensa. Els seus pares van quedar bocabadats en veure el camp ple d’ametllers i de la fortuna que en podien generar. A partir d’aquell dia, va començar una nova etapa a les seves vides.


Maria Rosa Corretgé Olivart
(Alcarràs, 1978)
«Sota l’ametller»

Il·lustració:
'L'ametller en flor (Pierre Bonnard)'
"L'ametller en flor"
Pierre Bonnard
(Fontenay-aux-Roses, França, 1867 - Le Cannet, França, 1947)


Referència:
Corretgé Olivart, Maria Rosa.
«Sota l’ametller».
Lo Càntich. N.36. Palíndrom, 2018.
Gener - Abril, 2018
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 36>
EAN: 9772014303002 36>
ISSN 2014-3036-N.36

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]