
L'esborrany
258 pàgines
ISBN: 978-84-17082-54-3
Múltiples reunions entre una editora i una escriptora per parlar de la nova novel·la que aquesta està escrivint ens conduiran a la història d’Aurelio Soriguera, un jove que als anys cinquanta del segle passat va abandonar la seva població natal per emigrar a Barcelona. En aquesta ciutat s’instal·larà, es casarà, tindrà descendència i, sobretot, perseguirà un gran somni: crear un imperi comercial. Però família i afecte no sempre avancen de bracet: els llaços d’unió dels Soriguera es basaran en la gelosia, la solitud, la buidor, i per damunt de tot, el secret. La seva evolució al llarg dels anys, marcada per una absoluta manca de comunicació, mostrarà al lector un ventall de comportaments i emocions marcats pel silenci sota el qual s’aixopluguen. En paral·lel a la narració coral al voltant dels Soriguera, l’editora i l’escriptora reflexionen sobre els mecanismes de la creació literària i comenten les actituds dels diversos personatges, en un joc literari que convida el lector a sumar-s’hi.

Tast de L'esborrany
(Cortesia d'Editorial Gregal)
(Cortesia d'Editorial Gregal)
—De quanta estona disposes?
—Tot el matí.
—I demà?
—No. Si no acabem, millor ens trobem de nou el proper dissabte. Com avui.
—D’acord. Començo pel final?
—Pel final? Ara m’has fet pensar en El conte número tretze, la novel·la que estic llegint aquests dies. L’autora, la Diane Setterfield, fa dir a una de les seves protagonistes: «I hauré de trencar una de les meves normes per fer-ho. Li hauré d’explicar el final de la història abans d’explicar-li el principi».
—És que la meva és una novel·la bastida a partir d’una escena final, que és l’embrió de tota la narració. Potser si te l’explico primer de tot, et resultarà més fàcil agafar la idea global de la història.
—No cal que et digui que la qualitat de la idea embrionària és bàsica, però confiar-ho tot a la seva suposada vitalitat i fortalesa és una jugada arriscada.
—Ho sé.
—I amb tot?
—Ho vull provar.
—Molt bé. Però tornant al que m’acabes de dir, potser a mi em resultarà més senzill entendre la història si m’expliques el final. El que passa és que no has de pensar en mi.
—Ah, no? Ets la meva amiga però, sobretot, siguem sinceres, ets l’editora. Si a tu no t’agrada, si no ho veus clar, quines possibilitats tinc que l’editis?
—Cap ni una, ja ho saps. Però a qui has de tenir present és el lector. I a ell no li pots començar a explicar, de bones a primeres, el final de la novel·la.
—Encara que sigui el motiu de tota la trama? Encara que no sigui un final explosiu?
—Això tant és. No totes les novel·les han de causar impacte, a les seves últimes pàgines.
—D’acord. Doncs començaré pel principi: et parlaré de l’Aurelio.
—Tot el matí.
—I demà?
—No. Si no acabem, millor ens trobem de nou el proper dissabte. Com avui.
—D’acord. Començo pel final?
—Pel final? Ara m’has fet pensar en El conte número tretze, la novel·la que estic llegint aquests dies. L’autora, la Diane Setterfield, fa dir a una de les seves protagonistes: «I hauré de trencar una de les meves normes per fer-ho. Li hauré d’explicar el final de la història abans d’explicar-li el principi».
—És que la meva és una novel·la bastida a partir d’una escena final, que és l’embrió de tota la narració. Potser si te l’explico primer de tot, et resultarà més fàcil agafar la idea global de la història.
—No cal que et digui que la qualitat de la idea embrionària és bàsica, però confiar-ho tot a la seva suposada vitalitat i fortalesa és una jugada arriscada.
—Ho sé.
—I amb tot?
—Ho vull provar.
—Molt bé. Però tornant al que m’acabes de dir, potser a mi em resultarà més senzill entendre la història si m’expliques el final. El que passa és que no has de pensar en mi.
—Ah, no? Ets la meva amiga però, sobretot, siguem sinceres, ets l’editora. Si a tu no t’agrada, si no ho veus clar, quines possibilitats tinc que l’editis?
—Cap ni una, ja ho saps. Però a qui has de tenir present és el lector. I a ell no li pots començar a explicar, de bones a primeres, el final de la novel·la.
—Encara que sigui el motiu de tota la trama? Encara que no sigui un final explosiu?
—Això tant és. No totes les novel·les han de causar impacte, a les seves últimes pàgines.
—D’acord. Doncs començaré pel principi: et parlaré de l’Aurelio.
Pàgines 13-14

"L'esborrany"
Sílvia Romero i Olea
Referència:
«L'esborrany»
Sílvia Romero i Olea
Lo Càntich. N.36. Palíndrom, 2018.
Gener - Abril, 2018
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 36>
EAN: 9772014303002 36>

«L'esborrany»
Sílvia Romero i Olea
Lo Càntich. N.36. Palíndrom, 2018.
Gener - Abril, 2018
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 36>
EAN: 9772014303002 36>

1 [ Comentar aquesta entrada ]:
Video Game, GBC, C4G, M8G & more for YouTube
GBC, C4G, M8G & more for YouTube, We're giving away a huge $15K Welcome Package to you, and free youtube to mp3 converter you can get your chance to win some cool things
Publica un comentari a l'entrada