"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 35 - Diàleg, 2017
Número 35 - Diàleg
Desembre de 2017
Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«L'esborrany»

Sílvia Romero i Olea

Editorial Gregal

L'esborrany (Sílvia Romero i Olea)

L'esborrany

Sílvia Romero i Olea

Editorial Gregal
258 pàgines
ISBN: 978-84-17082-54-3


L'esborrany
- Sinopsi -


     Múltiples reunions entre una editora i una escriptora per parlar de la nova novel·la que aquesta està escrivint ens conduiran a la història d’Aurelio Soriguera, un jove que als anys cinquanta del segle passat va abandonar la seva població natal per emigrar a Barcelona. En aquesta ciutat s’instal·larà, es casarà, tindrà descendència i, sobretot, perseguirà un gran somni: crear un imperi comercial. Però família i afecte no sempre avancen de bracet: els llaços d’unió dels Soriguera es basaran en la gelosia, la solitud, la buidor, i per damunt de tot, el secret. La seva evolució al llarg dels anys, marcada per una absoluta manca de comunicació, mostrarà al lector un ventall de comportaments i emocions marcats pel silenci sota el qual s’aixopluguen. En paral·lel a la narració coral al voltant dels Soriguera, l’editora i l’escriptora reflexionen sobre els mecanismes de la creació literària i comenten les actituds dels diversos personatges, en un joc literari que convida el lector a sumar-s’hi.


Sílvia Romero i Olea

     Sílvia Romero i Olea (Barcelona, 1962) és escriptora, conductora de clubs de lectura i llicenciada en Filologia Catalana. Ha conreat gairebé tots els gèneres: narrativa infantil, juvenil, fantàstica, relat breu, teatre, poesia, i crítica literària. Però el seu camp de treball més habitual és la novel·la, on ha guanyat alguns dels premis més importants de casa nostra (El lector de l’Odissea, Columna Jove, Sebastià Juan Arbó, Ciutat de Lleida, entre d’altres), amb obres com Amor a sang freda, Ànima mesquina, Júlia M. i El plagi. També ha escrit amb coautoria amb Alícia Gili: Iskander. Un viatge a la màgia dels llibres i El camí del Bandama Vermell. Ha estat Presidenta de l’ARC i Directora de la Revista digital Lo Càntich. Actualment participa en els programes de ràdio Tirant de llibres i Contes per somiar, de Punt 7 Ràdio Sant Celoni, presenta i condueix el programa Tast de lletres de Canal ARC-Tv, i forma part de l’equip editor de la revista de creació literària Inèdits.


Tast de L'esborrany
Sílvia Romero i Olea
(Cortesia d'Editorial Gregal)

—De quanta estona disposes?

—Tot el matí.

—I demà?

—No. Si no acabem, millor ens trobem de nou el proper dissabte. Com avui.

—D’acord. Començo pel final?

—Pel final? Ara m’has fet pensar en El conte número tretze, la novel·la que estic llegint aquests dies. L’autora, la Diane Setterfield, fa dir a una de les seves protagonistes: «I hauré de trencar una de les meves normes per fer-ho. Li hauré d’explicar el final de la història abans d’explicar-li el principi».

—És que la meva és una novel·la bastida a partir d’una escena final, que és l’embrió de tota la narració. Potser si te l’explico primer de tot, et resultarà més fàcil agafar la idea global de la història.

—No cal que et digui que la qualitat de la idea embrionària és bàsica, però confiar-ho tot a la seva suposada vitalitat i fortalesa és una jugada arriscada.

—Ho sé.

—I amb tot?

—Ho vull provar.

—Molt bé. Però tornant al que m’acabes de dir, potser a mi em resultarà més senzill entendre la història si m’expliques el final. El que passa és que no has de pensar en mi.

—Ah, no? Ets la meva amiga però, sobretot, siguem sinceres, ets l’editora. Si a tu no t’agrada, si no ho veus clar, quines possibilitats tinc que l’editis?

—Cap ni una, ja ho saps. Però a qui has de tenir present és el lector. I a ell no li pots començar a explicar, de bones a primeres, el final de la novel·la.

—Encara que sigui el motiu de tota la trama? Encara que no sigui un final explosiu?

—Això tant és. No totes les novel·les han de causar impacte, a les seves últimes pàgines.

—D’acord. Doncs començaré pel principi: et parlaré de l’Aurelio.

Pàgines 13-14



'L'esborrany (Sílvia Romero i Olea)'
"L'esborrany"
Sílvia Romero i Olea



Culturàlia


Referència:
«L'esborrany»
Sílvia Romero i Olea
Lo Càntich. N.36. Palíndrom, 2018.
Gener - Abril, 2018
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 36>
EAN: 9772014303002 36>
ISSN 2014-3036-N.36

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]