"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«La Llum, endins escrita»

Mercè Amat - Joan Colomer

Exposició artística

La Llum, endins escrita (Mercè Amat - Joan Colomer)

La Llum, endins escrita

(Una invitació al desvetllament a través de la poesia i la pintura)
Mercè Amat (poemes)
Joan Colomer (pintures)

Pròleg: Carles Duarte Montserrat

— Exposició artística —


Diàleg interior

     En temps d’experimentacions formals i expressions artístiques lúdiques i precipitades, cal reivindicar la lentitud i la profunditat. Per això celebro que dues personalitats destacades del món de la literatura i de la plàstica com Mercè Amat Ballester i Joan Colomer Valls s’hagin proposat el repte de confluir en un diàleg entre veu i traç, entre paraula i pinzellada, que configura un viatge interior de naturalesa eminentment espiritual.

     L’art veritable no es pot limitar a un mer exercici tècnic exempt d’ànima. Colomer i Amat, que ho saben, ens ofereixen un conjunt d’una qualitat excepcional on l’estil precís i reflexiu de Mercè Amat s’uneix al llenguatge prodigiós de Joan Colomer Valls d’estesos horitzons que es fonen i s’encenen, de cingles successius davant del mar infatigable, de miralls d’aigua, de núvols vestits d’ombres i de flames, de cendres, porpres i turqueses.

     “Assedegats d’immensitat”, Amat i Colomer ens convoquen a una aventura estètica d’esperança que relliga el que és perenne i el que és efímer, l’alè i la matèria, la religió i el paisatge, perquè en sorgeixi vida autèntica i la foscúria de la nit esdevingui esclat de bellesa en les albades.

     Sense la recerca d’una dimensió transcendent, l’ésser humà es banalitza. Però a hores d’ara, en una època en què tendim a atribuir a la tecnologia una responsabilitat desmesurada en la nostra experiència quotidiana, que en queda mediatitzada, són més aviat escasses les aportacions que es fan des del vessant creatiu a la interpel·lació sobre el misteri que intuïm rere la immensitat, sobre el sentit del que som en l’univers.

     Colomer i Amat s’hi endinsen, no pas improvisadament, sinó com una continuïtat natural de trajectòries sensible i compromesa amb l’anhel d’infinitud.

     Resseguint aquestes dotze obres, que es desdoblen en pintures i poemes, ens veiem empesos a construir al seu costat un itinerari enriquidor i estimulant cap al centre de nosaltres mateixos, des del cor de la terra al cor de la llum.

Carles Duarte i Montserrat
poeta


Els autors


Mercè Amat Ballester

     Professora de Filosofia, diplomada en Ciències Religioses i poeta. Membre de l’Associació de Relataires en català (ARC), del Consell Editorial de la Revista Digital Universitària Creure i Saber del Col.lectiu de Professors Universitaris Cristians i de l’ONG Poesia en Acció. Forma part del grup “Art i Espiritualitat” de l’Espai von Balthasar de la Pastoral Universitària de Barcelona i de l’Associació Poetes de l’Ebre. Col·labora amb el Col·lectiu d’Artistes de Sants i amb el Centre Edith Stein de Barcelona.

     És autora de llibres d’Ètica (E.S.O) i de Filosofia (Batxillerat). Té poemes editats en llibres d’autoria col·lectiva (Paraula d’Espriu i Somnis Tricentenaris de l’ARC i Antologia de Poetes de l’Ebre). També en llibres solidaris (Versos y relatos con Retto de l’Editorial Seleer; Lletres blaves per l’autisme, de Stonberg Edicions, i Antologies de Poesia Solidària de l’ONG Poesia en Acció).

     L’any 2014, rep l’accèssit de la Flor Natural als Jocs Florals de Ciutat Vella amb el poema "El nostre amor". El recull Poètica d’enyor va ser finalista al VI Certamen Poético de l’Associació Luz de Luna, l’any 2013.

     A recer de les ventades (Ed. Xandri) és el seu darrer llibre de poemes.

     Ha participat en diversos recitals d’arreu de Catalunya: III i IV “Festival de Poesia des dels Balcons” (Riba-roja. Tarragona), “L’art al servei de l’autisme-Univers Agatha Autisme” (Barcelona), I i II Jam Poètica (Montblanc. Tarragona), Trobada poètica “Escales que pugen al cel” (Mas de Barberans. Tarragona), Incitació al Poeticidi (Reus. Tarragona) i el 16è Festival Nacional de Poesia 2016 a Sant Cugat.


Joan Colomer Valls

     Nascut al si d’una família d’artistes, Joan Colomer va començar a pintar de ben jove. Va deixar temporalment l’activitat artística per entrar a la universitat i llicenciar-se en Filosofia i Lletres, secció d’Estètica i Literatura Medieval.

     A partir de l’any 1995, coneix els marxants americans Touchstone Fine Art i comença a exposar i viatjar als EEUU on, durant els darrers 20 anys, ha mostrat el seu treball artístic de manera constant i regular.

     Paral.lelament a la pintura, Joan Colomer imparteix tallers de Pintura a l’Escola d’Art La Fàbrica de Celrà, i és Professor Honorífic de l’Acadèmia d’Art Contemporani de Zheijiang, R. P. De la Xina. També és membre de GRECO, Grupo de Realismo Español Contemporáneo.

     La seva pintura poua en la tradició naturalista-figurativa del grans mestres de l’Escola de Barbizon i dels tonalistes americans, per donar-hi una visió personal de caràcter més intimista i simbòlic.

     Actualment, la seva obra està representada per una vintena de galeries americanes, entre les quals destaquen: Galerie d’Orsay, Boston. Christopher Clark Fine Art, San Francisco. The Artshop Gallery, Greensboro. Aspen Grove Fine Arts, Aspen. Zantman Galleries, Carmel. Weiler House fine art Gallery, Fort Worth.


La lluita interior (Joan Colomer)
Obra n.3. — "La lluita interior"
(oli sobre tela)

Hauria estat més fàcil
que l’ona es retirés dins una mar
ampla en un adeu tranquil per sempre més.
Ho hauria estat, tot allunyant-se
de la costa cap al vítric oblit.
Però hi ha tornat, una vegada i una alta,
estavellant-se contra les roques
que amb crueltat la interroguen.
I l’ona, esquitxa i crida, i s’esquinça
en una lluita audible indefugible.
Sembla abatuda, desfeta i afeblida.
El seu triomf és l’escuma que respira sense asfíxia.

ooO0Ooo


El caminar de la consciència (Joan Colomer)
Obra n.4. — "El caminar de la consciència"
(oli sobre tela)

Hi ha tanta provocació dins la incertesa
de la nit, que se sent el vent com espetega
al si de la consciència, trasbalsant-lo lluminosament.

El misteri de la vida l’embolcalla; la gràcia,
amb benignitat el sosté, mentre beu
agosarat a glops la indigència de les ombres:
dubtes, pors, desconsol, neguits.

I a l’horitzó, estès entre llums i tenebres,
el si de la consciència albira, amb la força
dels sentits i l’anhel del pensament,
la plenitud perduda, transcendència endins.

ooO0Ooo


Persistència (Joan Colomer)
Obra n.11. — "Persistència"
(oli sobre tela)

Nascuts sense certeses,
seguim el curs d’un riu amb ulls inquiets,
plens d’avidesa.
I passen els anys i, en ells, nosaltres,
a la vora d’unes aigües que recullen
els instants que van fer verdejar la vida.

Voldríem aturar el temps i retenir-lo.
Romandre sense queixes, ni enuigs ni desespers.
Però, en un món on res és el que sembla,
tenim por d’errar-hi el pas i perdre’ns-hi.
Voldríem ser. I ser per sempre.
Com el cabal d’aquest llarg riu
que voreja la inclemència i sense pressa ens fa saber
que les llàgrimes que els cels fan estremir,
quan tornen a caure, humitegen la terra i l’asserenen,
talment aigua fresca de rosada, talment
aigua amable de meandres, descansada.

ooO0Ooo


'La Llum, endins escrita (Mercè Amat - Joan Colomer)'
"La Llum, endins escrita"
(Una invitació al desvetllament a través de la poesia i la pintura)
Mercè Amat - Joan Colomer

— Exposició artística —


Culturàlia


Referència:
«La Llum, endins escrita»
Mercè Amat - Joan Colomer
— Exposició artística —
Lo Càntich. N.36. Palíndrom, 2018.
Gener - Abril, 2018
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 36>
EAN: 9772014303002 36>
ISSN 2014-3036-N.36

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]