"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 35 - Diàleg, 2017
Número 35 - Diàleg
Desembre de 2017
Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Tots som mig homínids»

Quim Benet i Porcell

Il·lustració:  Robinet Testard

Penthésilée (Robinet Testard)

Tots som mig homínids


     “Wonder Woman”, un llargmetratge amb missatge.

     La meva enhorabona als guionistes, a la directora, els actors i les actrius i a la resta de l’equip que va participar en la realització d’aquesta excel·lent obra d’art.

     I sobre la meva interpretació del seu simbolisme, que n’hi pot haver diversos, crec que és versemblant i molt probable que la majoria dels àngels que no van caure fossin femelles.

     Potser aquesta història tan imaginativa mereix una ressenya a part. Però el que també dóna molt de si és la combinació dels descobriments de genetistes i paleoantropòlegs amb les idees que es poden extreure del llibre Els Principis Divins.

     Partint de la hipòtesi que els àngels, tradicionalment considerats éssers exclusivament espirituals, van tenir també un cos físic material durant la seva etapa terrenal, llavors els podem equiparar als milers o milions d’homínids que van poblar la terra en el passat.

     Des del dia que els primers Australopitecus es van posar drets fa tres milions d’anys fins que es va extingir el darrer Neandertal de raça, fa tan sols uns trenta mil anys, es van succeir moltes espècies d’homínids amb diferents graus de desenvolupament espiritual i mental.

     Creuant com deia aquestes dades científiques amb la interpretació de la caiguda dels nostres primers avantpassats “Sàpiens sàpiens” de raça, es pot elucubrar tant com es vulgui. Sembla que la caiguda original es produí entre Eva i el mascle alfa de la seva tribu o grup. Tot i que aquest aparellament sí que hauria pogut donar un embaràs com a resultat, aquesta no és la qüestió. El cas és que els nostres primers progenitors es podrien haver emportat d’Edèn el mal costum d’anar-se creuant amb els homínids que anaven trobant pel camí.

     I pel que sembla, això hauria continuat durant tota l’expansió de l’home pels continents. Hem de recordar que abans de l’expansió del Sàpiens sàpiens, altres homínids ja havien seguit el curs del Nil i s’havien dispersat pels continents, segurament molts mil·lennis abans de colonitzar-los els descendents d’Adam i Eva.

     Llavors, té sentit la tesi de la pel·lícula? Tenint en compte el que diu el capítol 1 d'Els Principis Divins sobre l’associació d’éssers espirituals i éssers físics, centrats en el que passa aquí a la terra, ¿té sentit dir que es pot haver repetit l’esquema de la caiguda, és a dir, l’aparellament dels homínids mascles amb les descendents d’Eva més sovint que el cas invers, mascles humans amb femelles de les diferents espècies d’homínid?

     No sé si m’estaria posant en un jardí. Per si de cas, podem deixar-ho aquí i que la ciència, si arriba el moment, hi digui la seva.


Quim Benet i Porcell
(Terrassa, 1962)
«Tots som mig homínids»

Il·lustració:
'Penthésilée (Robinet Testard)'
Robinet Testard
«Penthésilée, reina de les Amazones»
(Miniatura de la col·lecció De mulieribus claris de Boccace)


Referència:
Benet i Porcell, Quim.
«Tots som mig homínids»
Lo Càntich. N.36. Palíndrom, 2018.
Gener - Abril, 2018
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 36>
EAN: 9772014303002 36>
ISSN 2014-3036-N.36

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]