"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«Engrandiu la porta, Pare»
(Agranda la puerta, Padre)

Miguel de Unamuno

Traducció:  Catalina Isart
Il·lustració:  Taddeo Gaddi

Adoració dels Mags (Taddeo Gaddi)

Engrandiu la porta, Pare


Engrandiu la porta, Pare,
perquè no hi puc passar;
vau fer-la per als nens,
jo he crescut al meu pesar.

Si no m'engrandiu la porta,
feu-me petit, per pietat;
torneu-me a l'edat beneïda
en què viure és somiar.

Gràcies, Pare, que ja sento
que es va la pubertat;
torno als dies rosats
en què tan sols era fill.

Fill dels meus fills ara
i sense masculinitat
sento néixer en el meu si
maternal virginitat.


Miguel de Unamuno
(Bilbao, 1864 - Salamanca, 1936)
«Engrandiu la porta, Pare»

Il·lustració:
'Adoració dels Mags (Taddeo Gaddi)'
"Adoració dels Mags"
Taddeo Gaddi
(Florència, Itàlia, 1290-1366)

Traducció:
Catalina Isart
(Puebla, Mèxic, 1974)
«Engrandiu la porta, Pare»
de l'obra:

«Agranda la puerta, Padre»

(Cancionero. Diario poético)
Miguel de Unamuno

Agranda la puerta, Padre,
porque no puedo pasar;
la hiciste para los niños,
yo he crecido a mi pesar.

Si no me agrandas la puerta,
achícame, por piedad;
vuélveme a la edad bendita
en que vivir es soñar.

Gracias, Padre, que ya siento
que se va mi pubertad;
vuelvo a los días rosados
en que era hijo no más.

Hijo de mis hijos ahora
y sin masculinidad
siento nacer en mi seno
maternal virginidad.

ooO0Ooo


Referència:
De Unamuno, Miguel.
«Engrandiu la porta, Pare»
Traducció: Isart, Catalina.
Lo Càntich. N.36. Palíndrom, 2018.
Gener - Abril, 2018
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 36>
EAN: 9772014303002 36>
ISSN 2014-3036-N.36

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]