Sonetàlia (Novíssima lírica clàssica) «Ègida (o Hègira)» Lluís Servé Galan "El sonet és l'estrofa per excel·lència de la poesia clàssica. Però, cal que ens cenyim a dos quartets i dos tercets, a una rima uniforme i immutable formalment, a un metre específic? Per què no escriure sonets i gaudir-ne lliurement? Això és el que intenta assolir Sonetàlia, barrejar indistintament el clàssic i el modern, sense cap altra aspiració que el gaudi de qui escriu i de qui llegeix...".

Ègida (o Hègira)

A Esperanza Camas Moreno

T'he enyorat com l'ombra que, sense llar,
Cerca un recer per descansar de la travessia,
Com la paraula que necessita uns llavis, el dia
Per pronunciar-se i existir, que reclama un empar.

T'he sentit en braços de la brisa cada
Vegada que la finestra m'ha tornat el reflex
Del meu rostre las, com aquell gat perplex
Habitat de la melangia en cançons a l'amada.

T'he vist en tot racó abans que els ulls
S'adonessin que l'espectre del record era fort
I tangible, i un bocí de mi marxava amb tu.

T'he enyorat com qui ha estat abandonat als esculls
D'una illa deserta, en mans del buit, i el conhort
Dels ocells i el brogit del trànsit fan que el Tot sigui u.

Lluís Servé Galan
(El Vendrell, Tarragona, 1978)
Sonetàlia (Novíssima Lírica Clàssica)
«Ègida (o Hègira)»

Il·lustració:

"El samum"
Eugène Fromentin
(La Rochelle, França, 1820-1876)

Referència:

Servé Galan, Lluís.
«Ègida (o Hègira)»
A: "Sonetàlia (Novíssima lírica clàssica)
Lo Càntich. N.35. Diàleg, 2017.
Setembre - Desembre, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 35>
EAN: 9772014303002 35>