"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«Les meravelles del bosc»

Maria Rosa Corretgé Olivart

Il·lustració:  Oscar-Claude Monet

El roure de Bodmer, bosc de Fontainebleau (Oscar-Claude Monet)

Les meravelles del bosc


     Hi havia una vegada un home que vivia en un castell envoltat de la seva riquesa. Mai s’havia atrevit a endinsar-se al bosc per veure com era. Un bon dia, va arribar al castell un senyor que passava per allí per demanar-li alguna cosa per menjar. L’home del castell li va oferir els seus millors queviures. El rondinaire li va estar molt agraït i li va explicar les meravelles del bosc. L’home del castell es va quedar sorprès d’aquelles paraules i també encuriosit. Al cap de dos dies un boletaire va passar pel castell per oferir-li els seus presents. També, va fer ressò de l’enlluernament del bosc. L’home del castell va quedar fascinat. Va passar una setmana i va aparèixer un caçador i li va explicar les mil i una d’aquell fantàstic bosc. L’home no va poder parar la seva emoció i va decidir creure a totes aquelles persones que li havien parlat tan bé d’aquell paratge natural. Així doncs, va prendre la decisió de sortir de la seva fortalesa i va començar a caminar pel bosc fins que es va fer fosc. Es va trobar sol, cansat i no sabia el camí per tornar al seu castell. Va trobar aixopluc en una petita cova i va passar-hi la nit. L’endemà van passar per allí el rondinaire, el boletaire i el caçador. Van veure l’home del castell tot sol i el van ajudar a tornar a casa seva. L’home va estar-los molt agraït i va explicar que el bosc no era tan fascinant com li havien comentat. Els tres homes es van mirar entre ells i li van respondre que el paisatge era el mateix i que depenia dels ulls amb què es contemplava. Aquella situació l’havia ajudat a reflexionar que era positiu sortir de la zona de confort per veure més enllà, ser crític, tenir personalitat pròpia i treure les seves pròpies conclusions.


Maria Rosa Corretgé Olivart
(Alcarràs, 1978)
«Les meravelles del bosc»

Il·lustració:
'El roure de Bodmer, bosc de Fontainebleau (Oscar-Claude Monet)'
"El roure de Bodmer, bosc de Fontainebleau"
Oscar-Claude Monet
(París, França, 1840 - Giverny, França, 1926)


Referència:
Corretgé Olivart, Maria Rosa.
«Les meravelles del bosc».
Lo Càntich. N.35. Diàleg, 2017.
Setembre - Desembre, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 35>
EAN: 9772014303002 35>
ISSN 2014-3036-N.35

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]