
Conjugal
La flor de l'abraçada ja ha granat
i ets com el cep que dû la dolça carga:
tota tu t'has extès i reposat
com ple de pampols el sarment s'allarga.
Com en una visió misterïosa
la mirada sovint fixa s'estàsia:
la teva mitja-rialla es majestuosa
i en la boca't floreix plena de gracia.
En el teu sí fecond ¿què pot haver-hi
que't llença una llum viva pel semblant?..
Els dies són comptats del gran misteri.
Oh dòna, dó-m el fill qu'estimo tant!
Joan Maragall
(Barcelona, 1860-1911)
«Conjugal»

"L'Esperança"
Gustav Klimt
(Baumgarten, 1862 - Viena, 1918)
Referència:
Maragall, Joan.
«Conjugal»
Lo Càntich. N.35. Diàleg, 2017.
Setembre - Desembre, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 35>
EAN: 9772014303002 35>

Maragall, Joan.
«Conjugal»
Lo Càntich. N.35. Diàleg, 2017.
Setembre - Desembre, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 35>
EAN: 9772014303002 35>

0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada