
Un nou dia
Aquí, els meus pits. Tenen
nostàlgia de les teves mans,
de les teves carícies enceses,
dels teus petons palpitants.
Aquí, jo. Espero. Encara.
Cor dolorós, que per supèrbia,
ja no batega al matí
i en l'aurora progressiva
llangueix entre els llençols.
La llum es torna obscura
sense esperança.
Aquí.
Amb l'ala trencada he deixat de volar.
Motlle buit, les parets mudes
i la flor es torna flor, voldria.
Ana Segura
«Un nou dia»

"El dia"
Ferdinand Hodler
(Gurzelen, Suïssa, 1853 - Ginebra, Suïssa, 1918)
«Un nuevo día»
Aquí, mis pechos. Tienen
nostalgia de tus manos,
de tus caricias encendidas,
de tus besos palpitantes.
Aquí, yo. Espero. Todavía.
Corazón doloroso, que por soberbia,
ya no late en la mañana
y en la aurora progresiva
languidece entre las sábanas.
La luz se vuelve obscura
sin esperanza.
Aquí.
Con el ala rota he dejado de volar.
Molde hueco, las paredes mudas
y la flor se vuelve flor, quisiera.
ooO0Ooo
Referència:
Segura, Ana.
«Un nou dia»
(Un nuevo día)
Lo Càntich. N.35. Diàleg, 2017.
Setembre - Desembre, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 35>
EAN: 9772014303002 35>

Segura, Ana.
«Un nou dia»
(Un nuevo día)
Lo Càntich. N.35. Diàleg, 2017.
Setembre - Desembre, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 35>
EAN: 9772014303002 35>

0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada