
La castanya
Humil castanya destronada.
Carn blanca de tardor.
Alegria de les llars.
Perla negra de dolçor.
Mariuca la castanyera,
coent castanyes pels pobres,
la paella va buidar.
On para l'olor a torrat?
Calaixera de memòria,
dolça padrina, sempre al cor
amb mans mascarades
la galta em pintava.
Ara, rialles de quitxalla
fan esborrar el teu sabor.
Vençudes pel pànic de caramel,
de joc absurd i carotes,
cementiris, morts estranys,
que no són els nostres avis,
nostres amics ni germans.
Aquest fruit de la tardor
bescanviat per la por.
Fa pensar... el temps es mou,
però sap on va?
Rocio Azabal
(Albada Albagés)
(L'Albagés, Lleida, 1971)
«La castanya»

"Castanyes"
Cristina Cray
Referència:
Azabal, Rocio.
«La castanya».
Lo Càntich. N.35. Diàleg, 2017.
Setembre - Desembre, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 35>
EAN: 9772014303002 35>

Azabal, Rocio.
«La castanya».
Lo Càntich. N.35. Diàleg, 2017.
Setembre - Desembre, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 35>
EAN: 9772014303002 35>

0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada