"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«El Crist obès»
Larry Tremblay

Traducció: Ricard Ripoll

A: Caducitat immediata

Sílvia Romero i Olea
Caducitat immediata (Sílvia Romero i Olea)

"Són molts els llibres que passen sota l’atenta mirada dels lectors. De vegades, en acabar-los, ens limitem a desar-los al prestatge corresponent, però en altres ocasions sentim la necessitat de compartir-los. Malauradament, avui en dia la majoria de títols estan condemnats a la Caducitat immediata. Potser és a les nostres mans evitar-ho."

El Crist obès (Larry Tremblay)

El Crist obès
Larry Tremblay


Traducció: Ricard Ripoll

La meva lectura

     El protagonista d’aquesta novel·la de complexa classificació és l’Edgar, un home de trenta anys tímid i asocial, i ja en el primer capítol se’ns mostren les pautes del que anirem trobant al llarg de la lectura:

     La fletxa estava a punt de perforar-me la nuca. Ja podia córrer sense rumb, baixar precipitadament per camins abruptes, saltar rases, enfilar turons, ella m’endevinava els desplaçaments, em perseguia com un animal acorralat. No tenia cap possibilitat de sortir-me’n. Vaig deixar de córrer, resignat, i, dret com un arbre, vaig esperar el cop fatal.
     Un soroll sec em va salvar.

(pàg. 9)

     Això és: una narració farcida de simbolismes, plasmada mitjançant cert ambient angoixant i, ja ho avanço ara, crítica sobretot vers la religió.

     Aquest inici de novel·la, però, fa referència a un malson d’Edgar, que s’ha adormit damunt la tomba de la mare. I el soroll sec que el desvetlla prové de la brutal agressió que estan duent a terme quatre joves que ell imagina com els quatre genets de l’Apocalipsi. És en marxar ells quan Edgar socorre la víctima: una noia. I sense pensar-s’ho gaire se l’endú amb el cotxe cap a casa seva per curar-li les nombroses i cruentes ferides.

     Per què Edgar no la porta a un hospital? Perquè en tot moment hem d’entendre aquest personatge com un home tímid i asocial, tal com he comentat a l’inici, però sobretot turmentat.

     A mesura que passem les pàgines del llibre anirem copsant la seva infantesa tèrbola, la tendència a l’autolesió, i sobretot la relació malaltissa amb la mare, entre la dependència vers la seva figura i autoritat, i l’abús de domini que exerceix sobre el seu fill. Per aquest motiu, quan ajeu la víctima damunt el llit i comença a tenir-ne cura, de seguida estableix un lligam que substitueix el que tenia amb la mare difunta. Un vincle, per l’altra banda, que es mou també entre el domini i la servitud.

     Durant tots els dies en què la víctima és a casa seva, malmesa i en un principi incapaç de moure’s, Edgar va evocant el passat, i així és com entrem en la seva fràgil ment. I aquest aspecte, juntament amb la relació que mantenia amb la mare (i que perviu després de la seva mort), són dos dels temes que sotraguen amb força el lector.

     Més enllà d’aquestes qüestions, i tal com he avançat en les primeres línies de la ressenya, la religió es converteix també en un cavall de batalla per a Larry Tremblay en aquesta novel·la. El sentit del sacrifici de la carn, el valor del dolor, la necessitat de punició, i fins i tot l’alliberament a través de la mort, són alguns dels temes que tracta.

     En definitiva El Crist obès és una novel·la crua que reclama una lectura pausada i reflexiva, però alhora amb una narrativa que engoleix el lector, qui, sense adonar-se’n, va avançant capítol rere capítol subjugat per aquesta atmosfera de thriller psicològic i religiós.


Larry Tremblay
Larry Tremblay

L'autor (extret del llibre)

     Larry Tremblay va néixer el 1954 a Chicoutimi (Quebec). Va cursar estudis de teatre a la Universitat del Quebec, a Montreal, i va viatjar a l’Índia, on es va especialitzar en kathakali, una art que barreja la dansa i el teatre.

     Les seves obres teatrals han estat traduïdes a moltes llengües. D’entre elles, en destaquen The Dragonfly of Chicoutimi (1993), Le Ventriloque (2001), Abraham Lincoln va au théâtre (2005) i Le Joker (2016). A més d’El Crist obès, també és autor de les novel·les Le Mangeur de bicyclette (2002), L’impureté (2016) i El camp de tarongers (Gregal, 2016), obra guardonada amb diversos premis, el més important, el Premi dels Llibreters del Quebec (2014).

     El Crist obès ha merescut el Premi Literari del Saló del Llibre de Saguenay (2012) i ha tingut molt bona acollida en fòrums de lectors i estudiants.

L’obra (extret del llibre)

     L’Edgar, un home de trenta anys tímid i asocial, que sempre ha viscut a redós de la seva mare que acaba de morir, assisteix una nit a una violenta agressió en un cementiri. S’emporta a casa seva la víctima inconscient i es jura a si mateix que en serà el salvador. Amb el temps s’instal·la entre tots dos una estranya relació personal, per bé i per mal. A qui vol salvar, l’Edgar? A ell o a la seva víctima?

     Amb una escriptura ritmada i plena d’una singular humanitat, El Crist obès examina d’una manera implacable les arrels del Bé i del Mal. Una obra potent i rica de sentit, signada per un dels actuals dramaturgs quebequesos més destacats.

     Premi Literari del Saló del Llibre de Saguenay, 2012.

-Nota: El meu agraïment a Gregal per l’exemplar del llibre ressenyat.


Sílvia Romero i Olea
Caducitat immediata
Caducitat immediata


Si ets una editorial o un autor que acaba de publicar,
pots enviar un exemplar del llibre (en català o traduït al català) a:

Apartat de Correus 22240
08080 Barcelona
(no s'accepta correu certificat)


Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«El Crist obès», Larry Tremblay
A: Caducitat immediata
Lo Càntich. N.35. Diàleg, 2017.
Setembre - Desembre, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 35>
EAN: 9772014303002 35>
ISSN 2014-3036-N.35

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]