
«30»
Pintures, dibuixos, escultura i obra gràfica
Exposició
Inauguració: Divendres 10 de novembre de 2017, a les 19 h.
Galeria Cromo
Riera de Sant Miquel, 27 - local 1 - 08006 Barcelona

La seva obra se centra en plasmar la vida diària i la quotidianitat com una cosa extraordinària, proposa una mirada vital i optimista que ens trasllada a un món habitable i ple d'emoció.
La pintura i el gravat són els mitjans més habituals de l'artista però l'originalitat i capacitat de comunicar del seu treball ha portat a Armisén a col·laborar en projectes molt variats com instal·lacions d'art públic, campanyes de publicitat, cinema i televisió o projectes editorials.
Amb una trajectòria cada vegada més internacional podem veure el seu treball exposat en ciutats com Seül, Los Angeles, Hong Kong Singapur, Lisboa, Taipei, Xangai o Melbourne en fires d'art i exposicions individuals.
En 2016 va col·laborar en la candidatura de les "Haenyeo" (dones bussejadores de l'illa de Jeju) com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat i al juny de 2017 va il·lustrar el llibre Mom is a Haenyeo on s'explica la increïble història d'aquestes dones.

La pintora Eva Armisén (Saragossa, 1969) sap que el món tendeix a perdre els colors, però no s'hi resigna: els seus personatges sempre somriuen. Sap que els adults conservem en algun lloc l'infant que vam ser, per això pica l'ullet a la nena que porta dins. I ens regala un univers imaginari que tant de bo existís, una obra fresca, directa i sincera que ens connecta per la via ràpida amb el nostre jo més autèntic, amb allò que som quan cauen les màscares.
Els quadres de l'Eva neixen d'idees que es concreten en paraules i que s'integren a l'escena sense voler fer nosa: no tenen la rellevància d'un títol ni la discreció excessiva d'una nota a peu de pàgina. Aquestes paraules formen part del paisatge final, de vegades per partida doble: en brut i en net. Perquè l'artista ens mostra el resultat però també el procés de creació de l'obra. Ens ensenya les capes del vestit per donar a entendre que no té res a amagar. Es despulla i ens despulla. Tant tu com jo com les figures de llapis o pinzell som éssers en construcció que avancem a força d'encerts i errors. Que acumulem dubtes i desitjos. Que ens nodrim de bellesa per plantar cara a les pors.
Trenta anys després d'haver aterrat a Barcelona, l'Eva té avui l'energia de la maduresa, de qui sap on va i com s'hi arriba. Es coneix a si mateixa més que mai i no pensa renunciar a ser qui és, ara que ha après a desfer els passos que no porten enlloc, ara que trepitja la ciutat i el camp amb la tranquil·litat d'anar ben calçada, ara que troba la veritat abans i tot de buscar-la.
Protagonitzades sovint pel seu alter ego en dues dimensions, les pintures d'Eva Armisén es fan estimar. Ens empenyen a treure enfora la millor versió de nosaltres. Ens conviden a llegir la poesia camuflada en els petits retalls de vida, a fixar-nos en la flor que creix contra l'asfalt. Ens desperten l'orgull de ser dones, tan fràgils com tothom i més fortes que ningú. Ens animen a gronxar-nos fins a tocar el cel i tornar. Ens ajuden a destriar el gra de la palla. Ens encomanen alegria i ganes de somriure, ni que sigui per sota el nas.
Els quadres de l'Eva neixen d'idees que es concreten en paraules i que s'integren a l'escena sense voler fer nosa: no tenen la rellevància d'un títol ni la discreció excessiva d'una nota a peu de pàgina. Aquestes paraules formen part del paisatge final, de vegades per partida doble: en brut i en net. Perquè l'artista ens mostra el resultat però també el procés de creació de l'obra. Ens ensenya les capes del vestit per donar a entendre que no té res a amagar. Es despulla i ens despulla. Tant tu com jo com les figures de llapis o pinzell som éssers en construcció que avancem a força d'encerts i errors. Que acumulem dubtes i desitjos. Que ens nodrim de bellesa per plantar cara a les pors.
Trenta anys després d'haver aterrat a Barcelona, l'Eva té avui l'energia de la maduresa, de qui sap on va i com s'hi arriba. Es coneix a si mateixa més que mai i no pensa renunciar a ser qui és, ara que ha après a desfer els passos que no porten enlloc, ara que trepitja la ciutat i el camp amb la tranquil·litat d'anar ben calçada, ara que troba la veritat abans i tot de buscar-la.
Protagonitzades sovint pel seu alter ego en dues dimensions, les pintures d'Eva Armisén es fan estimar. Ens empenyen a treure enfora la millor versió de nosaltres. Ens conviden a llegir la poesia camuflada en els petits retalls de vida, a fixar-nos en la flor que creix contra l'asfalt. Ens desperten l'orgull de ser dones, tan fràgils com tothom i més fortes que ningú. Ens animen a gronxar-nos fins a tocar el cel i tornar. Ens ajuden a destriar el gra de la palla. Ens encomanen alegria i ganes de somriure, ni que sigui per sota el nas.
Referència:
Culturàlia.
«30»
Eva Armisén
Galeria Cromo
Lo Càntich. N.35. Diàleg, 2017.
Setembre - Desembre, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 35>
EAN: 9772014303002 35>

Culturàlia.
«30»
Eva Armisén
Galeria Cromo
Lo Càntich. N.35. Diàleg, 2017.
Setembre - Desembre, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 35>
EAN: 9772014303002 35>

0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada