"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«30»
Eva Armisén

Pintures, dibuixos, escultura i obra gràfica

Galería Cromo

30 (Eva Armisén)

«30»

Eva Armisén

Pintures, dibuixos, escultura i obra gràfica

Exposició
Inauguració: Divendres 10 de novembre de 2017, a les 19 h.

Galeria Cromo
Riera de Sant Miquel, 27 - local 1 - 08006 Barcelona


Eva Armisén

     Eva Armisén (Saragossa, 1969). Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, ​​completa la seva formació a la Rietveld Akademie d'Amsterdam. Becada per la Fundació Joan i Pilar Miró de Palma de Mallorca. Viu i treballa a Barcelona.

     La seva obra se centra en plasmar la vida diària i la quotidianitat com una cosa extraordinària, proposa una mirada vital i optimista que ens trasllada a un món habitable i ple d'emoció.

     La pintura i el gravat són els mitjans més habituals de l'artista però l'originalitat i capacitat de comunicar del seu treball ha portat a Armisén a col·laborar en projectes molt variats com instal·lacions d'art públic, campanyes de publicitat, cinema i televisió o projectes editorials.

     Amb una trajectòria cada vegada més internacional podem veure el seu treball exposat en ciutats com Seül, Los Angeles, Hong Kong Singapur, Lisboa, Taipei, Xangai o Melbourne en fires d'art i exposicions individuals.

     En 2016 va col·laborar en la candidatura de les "Haenyeo" (dones bussejadores de l'illa de Jeju) com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat i al juny de 2017 va il·lustrar el llibre Mom is a Haenyeo on s'explica la increïble història d'aquestes dones.


Equilibrio (Eva Armisén)

Eva Armisén, la vida i un somriure

     La pintora Eva Armisén (Saragossa, 1969) sap que el món tendeix a perdre els colors, però no s'hi resigna: els seus personatges sempre somriuen. Sap que els adults conservem en algun lloc l'infant que vam ser, per això pica l'ullet a la nena que porta dins. I ens regala un univers imaginari que tant de bo existís, una obra fresca, directa i sincera que ens connecta per la via ràpida amb el nostre jo més autèntic, amb allò que som quan cauen les màscares.

     Els quadres de l'Eva neixen d'idees que es concreten en paraules i que s'integren a l'escena sense voler fer nosa: no tenen la rellevància d'un títol ni la discreció excessiva d'una nota a peu de pàgina. Aquestes paraules formen part del paisatge final, de vegades per partida doble: en brut i en net. Perquè l'artista ens mostra el resultat però també el procés de creació de l'obra. Ens ensenya les capes del vestit per donar a entendre que no té res a amagar. Es despulla i ens despulla. Tant tu com jo com les figures de llapis o pinzell som éssers en construcció que avancem a força d'encerts i errors. Que acumulem dubtes i desitjos. Que ens nodrim de bellesa per plantar cara a les pors.

     Trenta anys després d'haver aterrat a Barcelona, l'Eva té avui l'energia de la maduresa, de qui sap on va i com s'hi arriba. Es coneix a si mateixa més que mai i no pensa renunciar a ser qui és, ara que ha après a desfer els passos que no porten enlloc, ara que trepitja la ciutat i el camp amb la tranquil·litat d'anar ben calçada, ara que troba la veritat abans i tot de buscar-la.

     Protagonitzades sovint pel seu alter ego en dues dimensions, les pintures d'Eva Armisén es fan estimar. Ens empenyen a treure enfora la millor versió de nosaltres. Ens conviden a llegir la poesia camuflada en els petits retalls de vida, a fixar-nos en la flor que creix contra l'asfalt. Ens desperten l'orgull de ser dones, tan fràgils com tothom i més fortes que ningú. Ens animen a gronxar-nos fins a tocar el cel i tornar. Ens ajuden a destriar el gra de la palla. Ens encomanen alegria i ganes de somriure, ni que sigui per sota el nas.

Eva Piquer, creadora i directora de Catorze.cat


Culturàlia


Referència:
Culturàlia.
«30»
Eva Armisén
Galeria Cromo
Lo Càntich. N.35. Diàleg, 2017.
Setembre - Desembre, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 35>
EAN: 9772014303002 35>
ISSN 2014-3036-N.35

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]