«Perdona el no saber estimar-te» Iris Borda García Il·lustració: Josep Mongrell i Torrent

Perdona el no saber estimar-te

Perdona'm,
perquè t'estimo, inclús sense saber com fer-ho.
Perquè, per estimar-te com cal,
hauria d'anhelar ser l'única,
ser amb qui no tens secrets,
ser qui mai et falla, tot i la vida.
Hauria de voler que no existís el jo sense tu,
ni el tu sense mi,
i sentir com se m'esguerra l'ànima
cada cop que no em correspons.
Per això et confesso que no et sé estimar.
Que no desitjo ser l'única,
ni que no tinguis secrets
ni no tenir-los jo.
Que no desitjo que ta vida sigui meva,
ni tampoc moro ni em mato
quan hem negues l'esperat joatutambé.
Et confesso que, com que no sé com fer-ho,
resulta que la meva manera d'estimar-te és més amena,
més senzilla.
Resulta que la meva manera d'estimar-te
és saber que la vida és preciosa, perquè hi ets,
encara que hi siguis poc,
encara que hi siguis sense cap joatutambé.
Per això, perdona'm si resulta
que la meva manera d'estimar-te
és poc més que el sincer desig que un bon dia
sàpigues, de sobte,
que t'estimo sense condició.

Iris Borda García
(Vilanova i la Geltrú, 1991)
«Perdona el no saber estimar-te»

Il·lustració:

"Apunt"
Josep Mongrell i Torrent
(València, 1870 - Barcelona, 1937)

Referència:

Borda García, Iris.
«Perdona el no saber estimar-te».
Lo Càntich. N.35. Diàleg, 2017.
Setembre - Desembre, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 35>
EAN: 9772014303002 35>