
Caça de balenes
Cels negres, núvols atapeïts.
Vent i pluja ferotges.
Aigües agitades al sud inacabable del món.
Desperto de sobte al terra de la meva cabina, en plena foscor, espantat no pel sotrac violent que m’ha tret del llit, sinó per l’alarit esglaiador que m’ha esquinçat el son com una ferida oberta. Sento els crits dels homes exaltats, apaivagats sota el rugit de la tempesta. M’incorporo atordit i em poso l’abric. Surto de la cambra a les palpentes...
El timó es balanceja inert al pont de comandament desert; els llums pampalluguegen. Rere el gran finestral esborrallat per l’esquitx de la mar, l’arpó de proa enfila les onades irades com l’agulla d’una brúixola boja...
—Ràpid, capità! La càrrega! Cal que obrim les comportes de la bodega...!
Acompanyat de la fúria dels elements, el meu segon irromp on soc. Gairebé a l’instant, alguna força invisible el xucla i se l’enduu entre súpliques i plors, de tornada a les tenebres...
Una esgarrifança em recorre l’espinada, i m’aferro ben fort al llançador de bengales que duc dins la butxaca. Temorós, trec els peus trèmuls a indagar sobre la coberta glaçada, relliscosa.
—Nakamura...?
Ningú respon al meu reclam feble; només els gèlids vents australs que em bufetegen la cara sense treva. Bé... això i els xiscles desesperats de la tripulació:
—Deixeu anar la captura, pel que més vulgueu!
I els trets...
Però sobretot els udols; els laments profunds que seguen la nit i m’ericen la pell, com si fossin els cants d’una balena d’ultratomba...
Mort de por, desenfundo la pistola i disparo. La pilota de llum traça una paràbola pírrica que mor sota les aigües obscures de popa. En el seu trajecte brevíssim de claror il·lumina una mola espantosa: vint o trenta metres; anatomia de cetaci pàl·lida i llefiscosa; braços i dits llargs que s’aferren a la barana del vaixell i el retenen; uns ulls enormes i buits en un rostre monstruosament humanoide...
Sense cap tipus de sentiment la criatura em mira, i tot seguit s’empassa el mig cos d’en Nakamura que encara li penjava de la boca.
Vent i pluja ferotges.
Aigües agitades al sud inacabable del món.
Desperto de sobte al terra de la meva cabina, en plena foscor, espantat no pel sotrac violent que m’ha tret del llit, sinó per l’alarit esglaiador que m’ha esquinçat el son com una ferida oberta. Sento els crits dels homes exaltats, apaivagats sota el rugit de la tempesta. M’incorporo atordit i em poso l’abric. Surto de la cambra a les palpentes...
El timó es balanceja inert al pont de comandament desert; els llums pampalluguegen. Rere el gran finestral esborrallat per l’esquitx de la mar, l’arpó de proa enfila les onades irades com l’agulla d’una brúixola boja...
—Ràpid, capità! La càrrega! Cal que obrim les comportes de la bodega...!
Acompanyat de la fúria dels elements, el meu segon irromp on soc. Gairebé a l’instant, alguna força invisible el xucla i se l’enduu entre súpliques i plors, de tornada a les tenebres...
Una esgarrifança em recorre l’espinada, i m’aferro ben fort al llançador de bengales que duc dins la butxaca. Temorós, trec els peus trèmuls a indagar sobre la coberta glaçada, relliscosa.
—Nakamura...?
Ningú respon al meu reclam feble; només els gèlids vents australs que em bufetegen la cara sense treva. Bé... això i els xiscles desesperats de la tripulació:
—Deixeu anar la captura, pel que més vulgueu!
I els trets...
Però sobretot els udols; els laments profunds que seguen la nit i m’ericen la pell, com si fossin els cants d’una balena d’ultratomba...
Mort de por, desenfundo la pistola i disparo. La pilota de llum traça una paràbola pírrica que mor sota les aigües obscures de popa. En el seu trajecte brevíssim de claror il·lumina una mola espantosa: vint o trenta metres; anatomia de cetaci pàl·lida i llefiscosa; braços i dits llargs que s’aferren a la barana del vaixell i el retenen; uns ulls enormes i buits en un rostre monstruosament humanoide...
Sense cap tipus de sentiment la criatura em mira, i tot seguit s’empassa el mig cos d’en Nakamura que encara li penjava de la boca.
David d'Argent
«Caça de balenes»
- Segon Premi VII Concurs ARC de Microrelats "Mitjans de transport" -

"En vaixell"
Montse Assens

Mitjans de transport
Diversos autors
– VII Concurs ARC de Microrelats –
Col·lecció literària Elisenda Sala
Contes i relats / 1
Octubre, 2017
Associació de Relataires en Català (ARC)
Referència:
D'Argent, David.
«Caça de balenes»
Lo Càntich. N.35. Diàleg, 2017.
Setembre - Desembre, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 35>
EAN: 9772014303002 35>

D'Argent, David.
«Caça de balenes»
Lo Càntich. N.35. Diàleg, 2017.
Setembre - Desembre, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 35>
EAN: 9772014303002 35>

0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada