
Quan només plou sota els arbres
Hi ha un moment, després de la tempesta, que només plou sota els arbres. L'instant en què el refugi deixa de ser-ho, i tot convida a sortir, de nou, sota el cel de plom. Cap aixopluc ens empara per sempre. I és només quan, passat el ruixat, ens atrevim a exposar-nos a la intempèrie de la vida, que descobrim, més enllà de la nuvolada, un univers que desconeixíem. És en aquell moment, després de la tempesta. Quan només plou sota els arbres.
Roser Blàzquez Gómez
(Barcelona, 1970)
«Quan només plou sota els arbres»
(Del recull de narracions breus Del rostoll i l'espiga).

"Pluja"
José Villegas Cordero
(Sevilla, 1844 - Madrid, 1921)
Referència:
Blàzquez Gómez, Roser.
«Quan només plou sota els arbres»
Lo Càntich. N.35. Diàleg, 2017.
Setembre - Desembre, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 35>
EAN: 9772014303002 35>

Blàzquez Gómez, Roser.
«Quan només plou sota els arbres»
Lo Càntich. N.35. Diàleg, 2017.
Setembre - Desembre, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 35>
EAN: 9772014303002 35>

0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada