
Pels camins del temps
Camins fonedissos, ara que el temps s’acaba.
Ombres d’un passat inoblidable
que perviu intensament en la memòria.
Molts boscos han fugit i branques de ciment
han crescut on els nostres braços
s’entrelligaven frenèticament.
L’hivern s’ha endut tota la força d’aquell vent
que aixecava passions i arrossegava esperances.
La teva veu, i l’aire suau d’aquesta nit de desembre,
m’han regalat flaires perdudes
d’una antiga primavera
i una sobtada esgarrifança
ha colpit de nou la meva pell.
No tornaran, però, mai més aquells cants
que cada matí
anunciaven un dia resplendent.
Però, aquesta nit, perdut entre la fosca,
davallant pels camins del temps,
sentint la teva veu
he cregut que somniava.
Esteve Amigó Palés
(Barcelona, 1938)
«Pels camins del temps»

"Als afores de París"
Vincent Van Gogh
(Zundert, 1853 – Auvers-sur-Oise, 1890)
Referència:
Amigó Palés, Esteve.
«Pels camins del temps».
Lo Càntich. N.35. Diàleg, 2017.
Setembre - Desembre, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 35>
EAN: 9772014303002 35>

Amigó Palés, Esteve.
«Pels camins del temps».
Lo Càntich. N.35. Diàleg, 2017.
Setembre - Desembre, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 35>
EAN: 9772014303002 35>

0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada