«Lo foner» Francesc Pelagi Briz

Lo foner

Quan el brau rei caigué del poltre
de mort nafrat,
collir-lo van els nervuts braços
d’un vell soldat.

Ab dol i afany d’enmig la brega
se l’endugué.
Darrer badall del rei va veure,
sos ulls clogué.

Sobre d’un roc la freda testa
del rei posà:
taca de sang damunt la pedra
negra hi quedà.

Soldats fidels el rei en Pere
se’n van dur lluny;
ell s’ajupí, collí la pedra
i alçà lo puny.

De venjâ el rei, ab tota l’ànima
féu sagrament.
Des d’aquell jorn ningú en sa terra
d’ell parlar sent.

El jurament que féu ple d’ira
ne fou de mort.
«Sang tastaràs —va dî a la pedra—,
sang d’en Montfort.»

Des d’aquell jorn, de nit i dia,
tothom el veu
sempre portant damunt la pedra
pertot arreu.

Fona de mà de son cos penja
d’espès trenat;
pedra que n’ix xiulant, mai deixa
el blanc errat.

Quan vagatius los altres jauen
al ras o al clos,
ab la fona, ell s’ensaja i prova
sense repòs.

I si li diu algú, estranyant-ho,
el perquè ho fa,
«Pel roc aquest —respon— quan tiri
bé aprofitâ.»

I signa el roc tacat de negre
de sang de mort,
i baix baixet, febriu, murmura:
«Per tu, Montfort.»

Francesc Pelagi Briz
(Francesch Pelay Briz)
(Barcelona 1839-1889)
«Lo foner»

Il·lustració:

"Funditor Balearis"
A: Commentarius Ad Flavi Vegetii Renati Libros De Re Militari (1670)

Referència:

Briz, Francesc Pelagi.
«Lo foner»
Lo Càntich. N.35. Diàleg, 2017.
Setembre - Desembre, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 35>
EAN: 9772014303002 35>