"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Lo foner»

Francesc Pelagi Briz

Funditor Balearis

Lo foner


Quan el brau rei caigué del poltre
de mort nafrat,
collir-lo van els nervuts braços
d’un vell soldat.

Ab dol i afany d’enmig la brega
se l’endugué.
Darrer badall del rei va veure,
sos ulls clogué.

Sobre d’un roc la freda testa
del rei posà:
taca de sang damunt la pedra
negra hi quedà.

Soldats fidels el rei en Pere
se’n van dur lluny;
ell s’ajupí, collí la pedra
i alçà lo puny.

De venjâ el rei, ab tota l’ànima
féu sagrament.
Des d’aquell jorn ningú en sa terra
d’ell parlar sent.

El jurament que féu ple d’ira
ne fou de mort.
«Sang tastaràs —va dî a la pedra—,
sang d’en Montfort.»

Des d’aquell jorn, de nit i dia,
tothom el veu
sempre portant damunt la pedra
pertot arreu.

Fona de mà de son cos penja
d’espès trenat;
pedra que n’ix xiulant, mai deixa
el blanc errat.

Quan vagatius los altres jauen
al ras o al clos,
ab la fona, ell s’ensaja i prova
sense repòs.

I si li diu algú, estranyant-ho,
el perquè ho fa,
«Pel roc aquest —respon— quan tiri
bé aprofitâ.»

I signa el roc tacat de negre
de sang de mort,
i baix baixet, febriu, murmura:
«Per tu, Montfort.»


Francesc Pelagi Briz
(Francesch Pelay Briz)
(Barcelona 1839-1889)
«Lo foner»

Il·lustració:
'Funditor Balearis'
"Funditor Balearis"
A: Commentarius Ad Flavi Vegetii Renati Libros De Re Militari (1670)


Referència:
Briz, Francesc Pelagi.
«Lo foner»
Lo Càntich. N.35. Diàleg, 2017.
Setembre - Desembre, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 35>
EAN: 9772014303002 35>
ISSN 2014-3036-N.35

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]