"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«Llibertat»
(Libertad)

Carolina Coronado

Traducció:  Florentino Guiles
Il·lustració: Federico de Madrazo

Carolina Coronado (Federico de Madrazo)

Llibertat


Riallers estan els mossos,
joiosos estan els vells
perquè diuen, companyes,
que hi ha llibertat per al poble.

Tot és la torba càntics,
els campanars estrèpit,
els balcons lluminàries,
i les placetes festeigs.

Gran novetat en les lleis,
que, us juro que no comprenc,
passa quan els homes
en tal alegria veiem.

Molts béns es preparen,
diuen els doctes al regne,
si en això els homes guanyen
jo, pels homes, m'alegro;

Mes, per nosaltres, les femelles,
ni ho aplaudeixo, ni ho sento,
ja que encara lleis es mudin
per a nosaltres no hi ha furs.

Llibertat! Què ens importa?
Què guanyem, què tindrem?
Una tancada per tribuna
i una agulla per dret?

Llibertat! De què ens val
si són els nostres tirans
no el jou dels monarques,
el jou del nostre sexe?

Llibertat! Doncs no és sarcasme
el que ens fan sagnant
tot repetint aquest crit
davant dels nostres ferros?

Llibertat! Ai! Per al plor
la vam tindre en tots temps;
amb els dèspotes plorem,
amb tributs plorarem;

Que, humans i generosos
aquests homes, com aquells,
a sancionar les nostres penes
en tot segle estan disposats.

Els mossos estan ufanosos,
joiosos estan els vells,
igualtat hi ha a la pàtria,
llibertat hi ha al regne.

Però, us dic, companyes,
que la llei és sola d'ells,
que les femelles no es compten
ni hi ha Nació per a aquest sexe.

Per això encara que els escolto
ni m'aplaudeixo ni ho sento;
si perden, Déu s'ho pagui!
I si guanyen, bon profit!


Carolina Coronado Romero de Tejada
(Almendralejo, 1823 - Lisboa, Portugal, 1911)
«Llibertat»

Il·lustració:
'Carolina Coronado (Federico de Madrazo)'
"Carolina Coronado"
Federico de Madrazo
(Roma, Itàlia, 1815 - Madrid, 1894)

Traducció:
Florentino Guiles
(Santiago de Xile, 1951)
«Llibertat»
de l'obra:

«Libertad»

Carolina Coronado

Risueños están los mozos,
gozosos están los viejos
porque dicen, compañeras,
que hay libertad para el pueblo.

Todo es la turba cantares,
los campanarios estruendo,
los balcones luminarias,
y las plazuelas festejos.

Gran novedad en las leyes,
que, os juro que no comprendo,
ocurre cuando a los hombres
en tal regocijo vemos.

Muchos bienes se preparan,
dicen los doctos al reino,
si en ello los hombres ganan
yo, por los hombres, me alegro;

Mas, por nosotras, las hembras,
ni lo aplaudo, ni lo siento,
pues aunque leyes se muden
para nosotras no hay fueros.

¡Libertad! ¿qué nos importa?
¿qué ganamos, qué tendremos?
¿un encierro por tribuna
y una aguja por derecho?

¡Libertad! ¿de qué nos vale
si son los tiranos nuestros
no el yugo de los monarcas,
el yugo de nuestro sexo?

¡Libertad! ¿pues no es sarcasmo
el que nos hacen sangriento
con repetir ese grito
delante de nuestros hierros?

¡Libertad! ¡ay! para el llanto
tuvímosla en todos tiempos;
con los déspotas lloramos,
con tributos lloraremos;

Que, humanos y generosos
estos hombres, como aquellos,
a sancionar nuestras penas
en todo siglo están prestos.

Los mozos están ufanos,
gozosos están los viejos,
igualdad hay en la patria,
libertad hay en el reino.

Pero, os digo, compañeras,
que la ley es sola de ellos,
que las hembras no se cuentan
ni hay Nación para este sexo.

Por eso aunque los escucho
ni me aplaudo ni lo siento;
si pierden ¡Dios se lo pague!
y si ganan ¡buen provecho!

ooO0Ooo


Referència:
Coronado, Carolina.
«Llibertat»
Traducció: Guiles, Florentino.
Lo Càntich. N.35. Diàleg, 2017.
Setembre - Desembre, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 35>
EAN: 9772014303002 35>
ISSN 2014-3036-N.35

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]