«Llibertat» (Libertad) Carolina Coronado Traducció: Florentino Guiles Il·lustració: Federico de Madrazo

Llibertat

Riallers estan els mossos,
joiosos estan els vells
perquè diuen, companyes,
que hi ha llibertat per al poble.

Tot és la torba càntics,
els campanars estrèpit,
els balcons lluminàries,
i les placetes festeigs.

Gran novetat en les lleis,
que, us juro que no comprenc,
passa quan els homes
en tal alegria veiem.

Molts béns es preparen,
diuen els doctes al regne,
si en això els homes guanyen
jo, pels homes, m'alegro;

Mes, per nosaltres, les femelles,
ni ho aplaudeixo, ni ho sento,
ja que encara lleis es mudin
per a nosaltres no hi ha furs.

Llibertat! Què ens importa?
Què guanyem, què tindrem?
Una tancada per tribuna
i una agulla per dret?

Llibertat! De què ens val
si són els nostres tirans
no el jou dels monarques,
el jou del nostre sexe?

Llibertat! Doncs no és sarcasme
el que ens fan sagnant
tot repetint aquest crit
davant dels nostres ferros?

Llibertat! Ai! Per al plor
la vam tindre en tots temps;
amb els dèspotes plorem,
amb tributs plorarem;

Que, humans i generosos
aquests homes, com aquells,
a sancionar les nostres penes
en tot segle estan disposats.

Els mossos estan ufanosos,
joiosos estan els vells,
igualtat hi ha a la pàtria,
llibertat hi ha al regne.

Però, us dic, companyes,
que la llei és sola d'ells,
que les femelles no es compten
ni hi ha Nació per a aquest sexe.

Per això encara que els escolto
ni m'aplaudeixo ni ho sento;
si perden, Déu s'ho pagui!
I si guanyen, bon profit!

Carolina Coronado Romero de Tejada
(Almendralejo, 1823 - Lisboa, Portugal, 1911)
«Llibertat»

Il·lustració:

"Carolina Coronado"
Federico de Madrazo
(Roma, Itàlia, 1815 - Madrid, 1894)

Traducció:
Florentino Guiles
(Santiago de Xile, 1951)
«Llibertat»
de l'obra:

«Libertad»

Carolina Coronado

Risueños están los mozos,
gozosos están los viejos
porque dicen, compañeras,
que hay libertad para el pueblo.

Todo es la turba cantares,
los campanarios estruendo,
los balcones luminarias,
y las plazuelas festejos.

Gran novedad en las leyes,
que, os juro que no comprendo,
ocurre cuando a los hombres
en tal regocijo vemos.

Muchos bienes se preparan,
dicen los doctos al reino,
si en ello los hombres ganan
yo, por los hombres, me alegro;

Mas, por nosotras, las hembras,
ni lo aplaudo, ni lo siento,
pues aunque leyes se muden
para nosotras no hay fueros.

¡Libertad! ¿qué nos importa?
¿qué ganamos, qué tendremos?
¿un encierro por tribuna
y una aguja por derecho?

¡Libertad! ¿de qué nos vale
si son los tiranos nuestros
no el yugo de los monarcas,
el yugo de nuestro sexo?

¡Libertad! ¿pues no es sarcasmo
el que nos hacen sangriento
con repetir ese grito
delante de nuestros hierros?

¡Libertad! ¡ay! para el llanto
tuvímosla en todos tiempos;
con los déspotas lloramos,
con tributos lloraremos;

Que, humanos y generosos
estos hombres, como aquellos,
a sancionar nuestras penas
en todo siglo están prestos.

Los mozos están ufanos,
gozosos están los viejos,
igualdad hay en la patria,
libertad hay en el reino.

Pero, os digo, compañeras,
que la ley es sola de ellos,
que las hembras no se cuentan
ni hay Nación para este sexo.

Por eso aunque los escucho
ni me aplaudo ni lo siento;
si pierden ¡Dios se lo pague!
y si ganan ¡buen provecho!

ooO0Ooo

Referència:

Coronado, Carolina.
«Llibertat»
Traducció: Guiles, Florentino.
Lo Càntich. N.35. Diàleg, 2017.
Setembre - Desembre, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 35>
EAN: 9772014303002 35>