"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«D’un temps, d’un país»

Pol Peiró Navarro

ARC
Col·lecció Camí del Sorral / 31

D’un temps, d’un país (Pol Peiró Navarro)

D’un temps, d’un país

Pol Peiró Navarro

Col·lecció Camí del Sorral - Número 31
Lo Càntich - ARC
Juliol, 2017

Pàgines: 138 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN en paper: 9772014303903 31>
ISSN-EAN ebook-pdf: 9772014303316 31>

Pròleg:
Miquel Buch

Disseny de coberta:
Josep Maria Codina

Fotografia de coberta:
Marc Puig Pérez

Il·lustracions interiors:
Pol Peiró Navarro

Fotografies interiors:
Laura Vallès, Laura Llobet i Esther de Prades


Pròleg

     Un dels records que em ve a la memòria de la primera vegada que en Pol Peiró em va explicar el seu projecte de l’exposició “D’un Temps, d’un País” és l’entusiasme que transmetia. A mida que anàvem conversant, ell mateix es mostrava sorprès de reconèixer la magnitud que, donat el moment històric que plasmaven els seus dibuixos, havia adquirit allò que per a ell havia començat per pur entreteniment. La seva perseverança i la seva qualitat artística havien fet possible que, sense gairebé adonar-se’n, la seva obra formés part d’una de les pàgines més importants de la història recent del nostre país.

     A ningú escapa que vivim un moment en el qual les noves tecnologies ho acaparen tot i en pocs anys s’han incorporat a la nostra vida a una velocitat vertiginosa. I que en mig de tot aquest enrenou digital, a cada moment important del procés democràtic que estem vivint a Catalunya, sempre m’hagi trobat a en Pol, un artista jove capaç de retratar l’actualitat política a través del dibuix de llapis i paper, té un valor afegit que no podem deixar passar per alt.

     Les ganes d’explicar i de documentar la visió personal d’un període polític de tanta transcendència pel poble català ens permeten gaudir d’una col·lecció de retrats que fan encara més únic el moment que estem vivint.

Miquel Buch i Moya
President de l’Associació Catalana de Municipis.
Alcalde de Premià de Mar.


Tast de:
«D’un temps, d’un país»
Pol Peiró Navarro
(Cortesia de: ARC-Lo Càntich)

Sobre el dibuix al natural

     El meu treball és un prisma de múltiples cares, un punt de trobada entre diverses disciplines, tradicions i conceptes que despunten, alguns amb més força que d’altres, reclamant el seu propi protagonisme: l’eina del dibuix, el dibuix com a mitjà, el dibuix en moviment i l’apunt al natural.

     A la Prehistòria hi havia pintures rupestres, a Egipte jeroglífics, i si anem més endavant i ens endinsem en el segle XV, ens trobarem amb l’home que va fer del dibuix una eina d’ideació i planificació: Leonardo da Vinci. L’ésser humà sempre ha utilitzat les imatges com a eina de comunicació, i ho seguim fent diàriament. En el cas del meu treball, és evident que el dibuix és utilitzat com a mètode per explicar la història (una versió interessada) d’un seguit d’esdeveniments polítics. La tècnica d’aquest treball és sempre el mitjà i no el fi. Tot i així, cal conèixer la tècnica i totes les seves especificitats per tal de poder subordinar-la a una voluntat executiva o resolutiva determinada.

     El dibuix al natural és la disciplina de dibuix que jo he decidit aplicar en aquest projecte. Certament podria haver escollit infinitats de camps, des del dibuix a partir d’un referent fotogràfic fins al dibuix de memòria. No obstant això, decideixo triar el dibuix al natural no de manera innocent, sinó perquè respon més a la voluntat inicial del meu projecte: dibuixar la versió de la realitat que a mi m’interessa recrear només és possible presenciant aquesta realitat que jo posteriorment reinterpreto. A més, tenint en compte que la versió dels mitjans de comunicació és sempre interessada i subjectiva, treballar del natural em permetia oferir la meva visió personal i inèdita sense que aquesta hagués passat per cap filtre previ que el del contacte directe amb l’experiència dibuixada. Per tant, el meu treball és profundament subjectiu, sí, però parla de la meva pròpia subjectivitat interpretada directament de la realitat (o d’allò que assumim com a “real”).

     És de rigor dir que el dibuix al natural és aquell que es desenvolupa directament davant del model o l’objecte que decidim dibuixar i que requereix una especial capacitat d’observació i anàlisi per esquematitzar i traslladar al dibuix les proporcions i l’expressió d’allò representat. Naturalment, aquesta representació pot ser més fidel al referent o pot ser modificada segons les intencions de l’autor. És un acte que va més enllà del simple fet de mirar; es tracta d’una acció mental que requereix aprenentatge i síntesi. Com va dir l’artista Miquel Ángel Buonarroti (1475), es dibuixa amb el cervell, no amb les mans.

     Els dibuixos fets al natural poden requerir més o menys immediatesa. Per exemple, si estem treballant el dibuix d’estàtua, aquesta immediatesa no té per què ser condició sine qua non del nostre dibuix: podem treballar hores i hores i insistir-hi per tal d’obtenir una representació molt acurada. Per altra banda, però, també podem treballar el dibuix al natural de manera ràpida, la qual cosa pot venir condicionada per diversos motius: per exemple, en el cas del treball realitzat, el dibuix al natural que he desenvolupat requereix una certa rapidesa deguda la fugacitat del moment representat; és en aquest cas en el qual, generalment, els dibuixos ràpids adquireixen la denominació “d’apunt”, els quals es defineixen com la representació ràpida feta a partir d’un model. Generalment no busca un acabat perfecte i es fonamenta en la recerca d’uns traços generals que ajudin a construir l’essència de la figura, el ritme i la posició.

     Els apunts poden tenir diverses utilitats segons el criteri de l’artista que els desenvolupa: poden servir com a pas previ a la realització d’una obra més acabada o senzillament funcionar com a obra final per si mateixos, remarcant la seva espontaneïtat com a gràcia particular d’aquest mètode. En el cas del meu treball m’he decantat per la segona opció: els dibuixos realitzats al moment són l’obra final i fins ara cap dels apunts ha servit per a la realització d’una obra treballada a posteriori. Treballo —en la majoria de casos— davant de models que es troben en constant moviment. En d’altres (per exemple en les conferències), la posició del ponent acostuma a ser més estàtica, permetent un treball més acurat.



Muriel Casals (Pol Peiró Navarro)
L’apunt de Muriel Casals, d’aquell dia,
acabaria essent l’últim que faria d’ella abans de la seva mort

(Llapis de color sobre paper)


'Des de la infantesa (Pol Peiró Navarro)'
D’un temps, d’un país
Pol Peiró Navarro



Culturàlia


Referència:
Culturàlia.
«D’un temps, d’un país»
Pol Peiró Navarro
Lo Càntich. N.35. Diàleg, 2017.
Setembre - Desembre, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 35>
EAN: 9772014303002 35>
ISSN 2014-3036-N.35

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]