
Catarsi
Avui
el cel es un safareig de núvols
on els ulls hi submergeixen la mirada
La tarda
llisca mandrosament i, a voltes,
s'enganxa a les branques del meu arbre.
Immòbil
deixo calmosament que s'omplin de sorra
totes les cel·les de la meva ànima.
Tot enterrat:
l'angoixa, la tristor, el foc de la passió
i amargues llàgrimes.
La solitud
que ho mustigava tot, l'enyor,
la enveja, la nostàlgia...
Resta
tan sols a dintre meu la serenor.
I una buidor que espanta.
Glòria Bosch i Morera
(Barcelona, 1943)
«Catarsi»

"Albereda"
Ignasi Pinazo Camarlench
(València, 1849 - Godella, 1916)
Referència:
Bosch i Morera, Glòria.
«Catarsi».
Lo Càntich. N.35. Diàleg, 2017.
Setembre - Desembre, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 35>
EAN: 9772014303002 35>

Bosch i Morera, Glòria.
«Catarsi».
Lo Càntich. N.35. Diàleg, 2017.
Setembre - Desembre, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 35>
EAN: 9772014303002 35>

0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada