«Lo cançó del teuladí» Teodor Llorente Il·lustració: Cristina Cray

Lo cançó del teuladí

Joiós caçador, passa;
busca mes brava caça
i deixa'm quiet a mi,
jo soch l'amich de casa,
Jo soch lo teuladí.

Jo no tinch la ploma de la cadernera
que d'or i de grana tiny la primavera;
no tinch la veu dolça que te'l rossinyol;
ni de l'oroneta joliva i lleugera
les ales que creuen la mar d'un sol vol.
De parda estamenya, sens flors, sense llistes,
vestit pobre duch;
mes penes i glories, alegres o tristes,
les cante com puch.

Joiós caçador, passa;
busca mes brava caça
i deixa'm quiet a mi,
jo soch l'amich de casa,
Jo soch lo teuladí.

Les aligues niuen damunt de la roca
del gorch qu'entre timbes aixampla la boca;
en branca fullosa lo viu passarell;
la tórtora en l'arbre que ja obrí la soca,
la gralla en els runes d'enfonsat castell.
Jo a l'home confie la meua niuada,
i pobre i panruch,
entre la família, baix de la teulada,
m'ampare com puch.

Joiós caçador, passa;
busca mes brava caça
i deixa'm quiet a mi,
jo soch l'amich de casa,
Jo soch lo teuladí.

Les fruits del bosch busca la torcac; la griva,
xanglots entre’ls pampols; l’estornell, l'oliva;
a serps verinoses, lo vistós flamench;
la llántia del temple, l'óvila furtiva,
i anyells l'aborrívol condor famolench.
Jo visc de l'almoyna que a l'humil mai falla;
i em sent benastruch;
lo grá qu'en les eres se perd entre palla,
replegue com puch.

Joiós caçador, passa;
busca mes brava caça
i deixa'm quiet a mi,
jo soch l'amich de casa,
Jo soch lo teuladí.

Teodor Llorente
(València, 1836-1911)
«Lo cançó del teuladí»

Il·lustració:

"Pardal"
Cristina Cray

Referència:

Llorente, Teodor.
«Lo cançó del teuladí»
Lo Càntich. N.34. Rima, 2017.
Maig - Agost, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 34>
EAN: 9772014303002 34>