"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Lo cançó del teuladí»

Teodor Llorente

Il·lustració:  Cristina Cray

Pardal (Cristina Cray)

Lo cançó del teuladí


Joiós caçador, passa;
busca mes brava caça
i deixa'm quiet a mi,
jo soch l'amich de casa,
Jo soch lo teuladí.

Jo no tinch la ploma de la cadernera
que d'or i de grana tiny la primavera;
no tinch la veu dolça que te'l rossinyol;
ni de l'oroneta joliva i lleugera
les ales que creuen la mar d'un sol vol.
De parda estamenya, sens flors, sense llistes,
vestit pobre duch;
mes penes i glories, alegres o tristes,
les cante com puch.

Joiós caçador, passa;
busca mes brava caça
i deixa'm quiet a mi,
jo soch l'amich de casa,
Jo soch lo teuladí.

Les aligues niuen damunt de la roca
del gorch qu'entre timbes aixampla la boca;
en branca fullosa lo viu passarell;
la tórtora en l'arbre que ja obrí la soca,
la gralla en els runes d'enfonsat castell.
Jo a l'home confie la meua niuada,
i pobre i panruch,
entre la família, baix de la teulada,
m'ampare com puch.

Joiós caçador, passa;
busca mes brava caça
i deixa'm quiet a mi,
jo soch l'amich de casa,
Jo soch lo teuladí.

Les fruits del bosch busca la torcac; la griva,
xanglots entre’ls pampols; l’estornell, l'oliva;
a serps verinoses, lo vistós flamench;
la llántia del temple, l'óvila furtiva,
i anyells l'aborrívol condor famolench.
Jo visc de l'almoyna que a l'humil mai falla;
i em sent benastruch;
lo grá qu'en les eres se perd entre palla,
replegue com puch.

Joiós caçador, passa;
busca mes brava caça
i deixa'm quiet a mi,
jo soch l'amich de casa,
Jo soch lo teuladí.


Teodor Llorente
(València, 1836-1911)
«Lo cançó del teuladí»

Il·lustració:
'Pardal (Cristina Cray)'
"Pardal"
Cristina Cray


Referència:
Llorente, Teodor.
«Lo cançó del teuladí»
Lo Càntich. N.34. Rima, 2017.
Maig - Agost, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 34>
EAN: 9772014303002 34>
ISSN 2014-3036-N.34

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]