«Si un dia hagués de marxar...» Carme Hostaled Fotografia: Toni Arencón Arias

Si un dia hagués de marxar...

Si un dia hagués de marxar
lluny d'aquesta terra estimada,
i no pogués contemplar
aquest cel i aquestes muntanyes,
no gaudir del soroll del mar
ni veure aquesta aigua tan blava,
la meva vida no tindria
ni goig ni esma per viure,
tot en mi seria agonia
un neguit molt aspre, ple de fel.

Terra noble, terra vella,
terra brava, terra alegre,
terra gemada, terra catalana.

Mar i cel, blau o rogent,
neguitós mar, gris cel,
mar suau, cel serè,
mar bramant, mar de tempesta.
Tant se val! Meravellós mar,
et porto dintre del cor.

Però, i aquestes muntanyes?
Aquests camps, aquests pobles?
Què en puc dir que no sabeu?
I les persones que els poblen,
que varen nàixer com jo aquí?
Què seria de mi allunyar-me'n?
No ho podria resistir.

Aquí em quedaré per sempre,
aquest és el meu país,
aquesta erra catalana.
M'hi quedaré
per tota l'eternitat!

Carme Hostaled
(Palafrugell, 1940)
«Si un dia hagués de marxar...»
A: Petit recull de poemes

Fotografia:

"Mar i roques"
Toni Arencón Arias

Referència:

Hostaled Grau, Carme.
«Si un dia hagués de marxar...»
Lo Càntich. N.34. Rima, 2017.
Maig - Agost, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 34>
EAN: 9772014303002 34>