
Adéu terra estimada
Adéu turons i planes.
Adéu flors del camí.
Duc arrelada en mi
l’olor de les vostres flaires.
De la meva estimada gent,
de l’accent i de la parla,
porto a l’esquena un farcell
de rialles i paraules.
I dels fruiters de ponent
duc pintats a les ninetes
tots els roses i vermells
com un esclat de poncelles.
Vagaré per mons errats
fins que caiguin les fronteres,
i enyoraré murs enllà
les boires i les carenes.
Ploraré amb plor silent
ancorant dins meu un clam.
Més, ai!
No em ploreu, no!
Que és, aquest plor,
senyera al vent.
Núria Niubó i Cabau
(Lleida, 1946)
Paraula de Núria:
«Adéu terra estimada»

"La sega"
Joaquim Vayreda
Referència:
Niubó i Cabau, Núria.
«Adéu terra estimada»
A: Paraula de Núria
Lo Càntich. N.34. Rima, 2017.
Maig - Agost, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 34>
EAN: 9772014303002 34>

Niubó i Cabau, Núria.
«Adéu terra estimada»
A: Paraula de Núria
Lo Càntich. N.34. Rima, 2017.
Maig - Agost, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 34>
EAN: 9772014303002 34>

0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada