![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
L’hort
Hi havia una vegada un pagès que tenia un hort als afores del poble. Cada dia s’aixecava ben d’hora, agafava la seva bicicleta i anava a conrear les seves verdures i hortalisses. Li apassionava escoltar el cant dels ocells mentre realitzava la seva passió que era cultivar la terra.
En Maurici, el seu veí de l’hort, passava sovint a veure com estava la seva plantació. I no s’explicava com podia tenir aquelles plantes tan ben cuidades perquè les de la seva terra no n’eren tant i l’enveja el devorava. Quan l’anava a veure sempre li donava un enciam, dues cebes i quatre carxofes. Era molt generós i li agradava fer oferiments a la gent del seu voltant.
Un dia en Maurici, va anar a veure’l i li va regalar un adob per la terra, així les llavors creixien més ràpidament i les plantes es feien més airoses. En Jeroni, que era molt responsable i confiat amb tothom, va decidir de posar aquest producte que li havia recomanat el seu company.
Al cap d’uns dies en Maurici va tornar a l’hort d’en Jeroni. El seu amic estava assegut al terra i amb les mans al cap. Li va preguntar què li passava i li va respondre que aquell any la seva plantació no havia anat bé i totes les plantes s’havien mort. En Maurici li va oferir la seva ajuda i l’home li va donar les gràcies per aquest gest tan noble.
Al cap d’uns dies hi va haver unes tempestes molt fortes a la població que van malmetre tots els camps de cultiu. La gent del poble va quedar esgarrifada d’aquella situació.
En Jeroni va anar a retrobar-se amb el seu veí, va observar tot el camp fet miques i en Maurici estava assegut al terra amb les mans plegades. L’amic el va consolar i li digué que la vida donava molts tombs, i s’havien d’acceptar les situacions perquè tenien una raó de ser.
En Maurici, el seu veí de l’hort, passava sovint a veure com estava la seva plantació. I no s’explicava com podia tenir aquelles plantes tan ben cuidades perquè les de la seva terra no n’eren tant i l’enveja el devorava. Quan l’anava a veure sempre li donava un enciam, dues cebes i quatre carxofes. Era molt generós i li agradava fer oferiments a la gent del seu voltant.
Un dia en Maurici, va anar a veure’l i li va regalar un adob per la terra, així les llavors creixien més ràpidament i les plantes es feien més airoses. En Jeroni, que era molt responsable i confiat amb tothom, va decidir de posar aquest producte que li havia recomanat el seu company.
Al cap d’uns dies en Maurici va tornar a l’hort d’en Jeroni. El seu amic estava assegut al terra i amb les mans al cap. Li va preguntar què li passava i li va respondre que aquell any la seva plantació no havia anat bé i totes les plantes s’havien mort. En Maurici li va oferir la seva ajuda i l’home li va donar les gràcies per aquest gest tan noble.
Al cap d’uns dies hi va haver unes tempestes molt fortes a la població que van malmetre tots els camps de cultiu. La gent del poble va quedar esgarrifada d’aquella situació.
En Jeroni va anar a retrobar-se amb el seu veí, va observar tot el camp fet miques i en Maurici estava assegut al terra amb les mans plegades. L’amic el va consolar i li digué que la vida donava molts tombs, i s’havien d’acceptar les situacions perquè tenien una raó de ser.
Maria Rosa Corretgé Olivart
(Alcarràs, 1978)
«L’hort»
"Horta i arbres en Flor, Primavera, Pontoise"
Camille Pissarro
(Saint-Thomas, Illes Verges Nord-americanes, 1830 - París, 1903)
Referència:
Corretgé Olivart, Maria Rosa.
«L’hort».
Lo Càntich. N.34. Rima, 2017.
Maig - Agost, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 34>
EAN: 9772014303002 34>
Corretgé Olivart, Maria Rosa.
«L’hort».
Lo Càntich. N.34. Rima, 2017.
Maig - Agost, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 34>
EAN: 9772014303002 34>
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada