"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«La noia del creuer»
Maria Rosa Nogué

A: Caducitat immediata

Sílvia Romero i Olea
Caducitat immediata (Sílvia Romero i Olea)

"Són molts els llibres que passen sota l’atenta mirada dels lectors. De vegades, en acabar-los, ens limitem a desar-los al prestatge corresponent, però en altres ocasions sentim la necessitat de compartir-los. Malauradament, avui en dia la majoria de títols estan condemnats a la Caducitat immediata. Potser és a les nostres mans evitar-ho."

La noia del creuer (Maria Rosa Nogué)

La noia del creuer
Maria Rosa Nogué


La meva lectura

     El passat mes d’abril ressenyava, en aquesta mateixa secció de Lo Càntich, la novel·la juvenil de Maria Rosa Nogué La noia del descapotable. I ja en aquella ocasió anunciava la propera edició d’un nou llibre, per part d’aquesta autora, que mantenia com a protagonista l’Andrea Planes. Ara l’avanç informatiu és un fet, perquè de la mà de Voliana Edicions ja tenim a les llibreries La noia del creuer.

     En la nova novel·la l’Andrea és a punt d’iniciar les classes de segon de Batxillerat. Però mentre aquell primer dia de curs es troba a l’aula entremig dels companys, la protagonista deixa volar la ment i evoca el creuer d’estiu que tant l’ha marcat emocionalment i que, això ho veurem més endavant, l’ha fet créixer.

     Aquesta opció, triada per l’autora, ens demostra el saber fer literari de Maria Rosa Nogué, ja que malgrat oferir-nos un segon lliurament de la saga Andrea Planes, evita amb habilitat repetir l’estructura del primer llibre i no ens mostra el dia a dia d’aquest personatge al llarg del curs, sinó que l’aparta del centre escolar i ens la presenta en un ambient festiu i estiuenc. Amb aquest recurs aconsegueix apropar-nos la protagonista amb tota la força de la seva individualitat (amb els seus anhels i il·lusions, però també amb les seves pors i recances), i alhora immergir-la no sols en el microcosmos d’un institut (cosa que ja feia en el primer llibre), sinó dins la complexitat del món adult.

     Perquè mitjançant l’immens flashback que ens proposa i que serà el tronc narratiu de la novel·la, nosaltres els lectors també pugem a bord del creuer i naveguem cap a Itàlia. Però dins el vaixell ens adonarem, com li passa a l’Andrea, que existeix un contrast flagrant entre l’opulència i luxe que ofereixen aquestes ciutats flotants i les condicions laborals de la tripulació. O ens adonarem del terrible perill ecològic que significa per a les aigües dels nostres mars i oceans. O potser copsarem la mala praxi d’uns periodistes que, en no trobar notícia, posen en marxa tot un entramat d’enganys i embolics per tal de crear-la.

     L’Andrea viurà aquests esdeveniments de ben a prop alhora que, enamoradissa de mena, s’abandonarà en un peculiar enamorament d’estiu. Fins que el creuer, tal com ja ens avança la ressenya de contraportada del llibre, naufraga.

     Així doncs a La noia del creuer trobem una protagonista jove, amb les idees, reflexions i emocions escaients per a l’edat, i alhora trobem diversos temes i conflictes que formen part de la nostra més rabiosa actualitat. Una enginyosa combinació que l’autora, Maria Rosa Nogué, condueix amb agilitat narrativa i lèxic acurat.

     I de ben segur un títol molt recomanable com a lectura d’Institut (en aquest sentit cal remarcar que la present edició compta també amb unes interessants propostes didàctiques).

     Ara només ens queda esperar el següent títol de la saga Andrea Planes.


Maria Rosa Nogué
Maria Rosa Nogué

L'autora (extret del llibre)

     Maria Rosa Nogué i Almirall (Còrdova, 1965) viu a Vilanova i la Geltrú, on col·labora amb el Diari de Vilanova.

     Des de petita va voler ser professora i escriptora; el seu món són els llibres, la música i els viatges. És llicenciada en Filologia Catalana i té el Grau Professional de Piano. Va començar fent classes de català per a adults, ha estat professora d’Ensenyament Secundari en diferents instituts i actualment és professora a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

     Ha publicat contes infantils (El secret d’en Bec Llarg, 2015), novel·la juvenil (La noia del descapotable, 2009) i novel·la per a adults (La casa dels cants, 2010). La noia del creuer és la seva darrera novel·la juvenil.

L’obra (extret del llibre)

     L’Andrea, una noia de Sitges, estudiant de segon de Batxillerat, ens explica el viatge de l’estiu: un creuer a Itàlia amb el seu pare, separat, la seva nova parella i el seu germà petit. A bord, l’Andrea viu noves experiències, descobreix llocs interessants i coneix el capità del vaixell. Però mentre es banya a la piscina, balla a la Discoteca Oxygen i visita el Bar de Gel, descobreix que alguns dels seus nous amics, cambrers i periodistes, preparen un boicot per protestar contra les males condicions laborals de la tripulació. Accepta d’ajudar-los. Mentrestant, com li ha recomanat la seva mare, visita el David de Miquel Àngel, a Florència, el Colosseu, a Roma i les ruïnes de Pompeia. Sortint de Nàpols, l’Andrea es veu immersa en un naufragi ple de situacions que mai no s’hauria pogut imaginar.


Sílvia Romero i Olea
Caducitat immediata
Caducitat immediata


Si ets una editorial o un autor que acaba de publicar,
pots enviar un exemplar del llibre (en català o traduït al català) a:

Apartat de Correus 22240
08080 Barcelona
(no s'accepta correu certificat)


Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«La noia del creuer», Maria Rosa Nogué
A: Caducitat immediata
Lo Càntich. N.34. Rima, 2017.
Maig - Agost, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 34>
EAN: 9772014303002 34>
ISSN 2014-3036-N.34

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]