"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Sense títol no hi ha llibre»
Maria Montoriol Llopart

A: Caducitat immediata

Sílvia Romero i Olea
Caducitat immediata (Sílvia Romero i Olea)

"Són molts els llibres que passen sota l’atenta mirada dels lectors. De vegades, en acabar-los, ens limitem a desar-los al prestatge corresponent, però en altres ocasions sentim la necessitat de compartir-los. Malauradament, avui en dia la majoria de títols estan condemnats a la Caducitat immediata. Potser és a les nostres mans evitar-ho."

Sense títol no hi ha llibre (Maria Montoriol Llopart)

Sense títol no hi ha llibre
Maria Montoriol Llopart


La meva lectura

     Maria Montoriol Llopart fa la seva entrada en el món de la publicació amb un petit volum que esdevé tota una declaració d’intencions: Sense títol no hi ha llibre. I permeteu que raoni aquesta meva asseveració tot fent referència, en tant que objecte, al llibre esmentat. Després ja analitzaré altres aspectes d’índole literària.

     Llibre de poques pàgines (per ser exactes en té 74), aquesta característica el dota d’un gruix de llom força prim, així com també és menuda la seva aparença (d’uns 13x20 cm). Fent honor a la sentència amb què es presenta sota aquest títol que sembla una picada d’ullet, a la coberta ni tan sols trobem el lema Sense títol no hi ha llibre sinó que, en un intent simbòlic i reeixit d’estimular l’empatia del lector des d’un bell inici, queda substituït per una estreta faixa (una cinta de paper que permet, doncs, que el títol “desaparegui”). També el nom de l’autora hi consta com un detall anecdòtic (al marge inferior esquerre) i, per contra, el que pren rellevància és la imatge del laberint plasmada en un magnífic lila sobre negre, obra de Núria Montoriol.

     Perquè aquesta novel·la breu, escrita en primera persona en forma de dietari, exposa un període determinat i concret de la vida de la protagonista i narradora, l’Ariadna, en un moment en què la sensació d’ofec, de pèrdua, de caos emocional, o fins i tot vital, n’és l’element predominant. Per aquest motiu el símbol del laberint a la coberta i el nom d’Ariadna per al personatge principal no són pas gratuïts. Maria Montoriol, filòloga de formació, beu dels clàssics per presentar-nos la seva primera obra publicada.

     I amb aquesta narració ens endinsa en el gènere de l’auto-ficció perquè l’autora, en gran part, s’instal·la sota el paraigua d’aquest neologisme creat el 1977 la base del qual és l’encreuament entre el relat real de la vida de l’autor i el relat d’una experiència totalment fictícia viscuda per ell mateix.

     Amb un estil àgil i amè, pinzellat per notes d’humor i ironia, Maria Montoriol ens exposa tot un reguitzell de temàtiques amb les quals de seguida crearem lligams, ja que formen part de la nostra realitat més immediata. Qüestions com el bullying o assetjament escolar, amb totes les seqüeles que comporta de solitud, aïllament, sentiment de raresa... Aspectes com la precarietat laboral i la resposta en forma de dependència, sentiment de culpa per no aconseguir sortir-se’n, reclusió i en ocasions l’anorreament de l’individu... O bé el tema universal: l’amor. Un amor que podem trobar, al llarg de les pàgines del dietari, instal·lat en el terreny de l’amistat o bé en el terreny de la parella.

     I podria esmentar altres matèries que es descabdellen a Sense títol no hi ha llibre (com podria ser la passió pels llibres i les referències a títols coneguts i reconeguts), ja que el dia a dia de l’Ariadna, la seva protagonista, potser no és gens llunyà del dia a dia de qualsevol de nosaltres. Però prefereixo posar el punt i final a aquesta breu ressenya i animar-vos a descobrir l’opera prima de Maria Montoriol.


Maria Montoriol Llopart
Maria Montoriol Llopart

L'autora (extret del llibre)

     Activista literària, anarquista poètica. Defensora de causes perdudes. Biblioguerrera i escriptora.

L’obra (extret del llibre)

     Pots començar a esfondrar murs o seguir donant voltes i més voltes dins el laberint. És ara o mai, Ariadna. Tu decideixes.


Sílvia Romero i Olea
Caducitat immediata
Caducitat immediata


Si ets una editorial o un autor que acaba de publicar,
pots enviar un exemplar del llibre (en català o traduït al català) a:

Apartat de Correus 22240
08080 Barcelona
(no s'accepta correu certificat)


Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«Sense títol no hi ha llibre», Maria Montoriol Llopart
A: Caducitat immediata
Lo Càntich. N.34. Rima, 2017.
Maig - Agost, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 34>
EAN: 9772014303002 34>
ISSN 2014-3036-N.34

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]