
Primavera
Sitges, matí resplendent.
La noia, fugida d’una pintura
de Botticelli, resta emmarcada per un cel
blau, puríssim, què s’estén enllà
en la llunyania de l’horitzó,
fonent-se en candorosa besada
amb el profund blau del mar
què, deixa sentir el rítmic so
de les onades estavellades en el roquissar.
Ella, resta silenciosa, l’esguard perdut
en la llunyania.
Endinsada en els seus pensaments.
L'esvelta figura
de moviments elàstics, harmoniosos,
sembla no gosar trepitjar el terra.
El so de la seva veu, ressona talment
com una acaronant i tendra melodia.
Criatura vinguda de l’Olimp
en aquell matí paradisíac, lluminós.
El cel i el mar malden per acaronar
l’ésser enviat pels Déus
convertit en formosa
Primavera.
Pep López Badenas
«Primavera»

"El naixement de Venus"
(fragment)
Sandro Botticelli
(Alessandro di Mariano di Vanni Filipepi)
(Florència, 1445 - 1510)
Referència:
López Badenas, Pep.
«Primavera».
Lo Càntich. N.34. Rima, 2017.
Maig - Agost, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 34>
EAN: 9772014303002 34>

López Badenas, Pep.
«Primavera».
Lo Càntich. N.34. Rima, 2017.
Maig - Agost, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 34>
EAN: 9772014303002 34>

0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada