«La nuesa dels records» Imma Fuster i Tubella Il·lustració: Paul Klee

Quan és el cor que canta
no res del món l’enutja.
I et fas gentil com l’herba
que regalima pluja...
Josep Carner

La nuesa dels records

Sota el silenci tornen els records
com espurnes de llum dins els sentits.
Sota el llenç de la vida hi ha moments
sadollats amb ressons d’infinitud.
Quan trobem un record embolcallat
amb fins retalls d’amor i de tendreses,
el nostre jo reviu mil sentiments
que crèiem oblidats al fons del cor.
Fullejar aquells instants que mai no moren
quan, nus d’enyor, cerquem lentes cadències
és com trobar un raconet de pau,
un dolç respir, un doll de serenor.
Perquè estimem, glatim i somiem,
fonent-nos en un hàlit que ens bressola,
perquè ens plau passejar pels vells senders
cada cop que el foc viu se’ns torna cendra.
Amb els sospirs ocults sota la pell,
el temps passat que suau ens acarona
ens mena vers un mar de plenitud.
I mirant pel balcó del nostre ahir
sentim que el cor batega, fascinat.
I som aigua, i som terra, foc i vent.
               I esdevenim, de nou, alè de vida!

Imma Fuster i Tubella
(Barcelona, 1950)
«La nuesa dels records»

Il·lustració:

"Record d'un jardí"
Paul Klee
(Münchenbuchsee, Suïssa, 1879 - Muralto, Suïssa, 1940)

Referència:

Fuster i Tubella, Imma.
«La nuesa dels records».
Lo Càntich. N.34. Rima, 2017.
Maig - Agost, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 34>
EAN: 9772014303002 34>