"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«La capsa de cartró»

Maria Rosa Corretgé Olivart

Cotxe de joguina

La capsa de cartró


     Vet aquí una vegada hi havia un nen que tenia moltes joguines. Cada dia després de jugar-hi les guardava dins una capsa de cartró i les deixava dins la seva habitació.

     Una nit, quan el nen dormia, les joguines van sortir del seu amagatall i van començar a rondinar per tota l’habitació. Els ossets de peluix ballaven, el tren de fusta rondava sobre les vies i els ninotets saltaven d’alegria. Es trobaven lliures i podien fer el que volien sense que ningú els digués el que havien de fer.

     L'endemà, quan el nen es despertà, recordava aquell malson que havia tingut. Les seves joguines que tant estimava s’havien posat a fer malifetes per la seva habitació. Va comprovar on era la capsa, que era el seu tresor i tot estava al seu lloc. Quan va tornar de l’escola es va tancar a la seva cambra i va tornar a jugar amb elles. Arribada la nit, tornaven a fer el mateix, sortien per gaudir entre elles. De cop i volta, totes es van amagar, menys una, a la qual no va donar temps i es va quedar al terra.

     Al matí, quan el nen es despertà, va tornar a sentir la sensació del dia anterior i de sobte va veure que una joguina estava al terra. Va preguntar-se com hi havia anat a parar, si tot ho deixava al seu lloc i va reflexionar que potser se sentia més bé a fora de la capsa. A ell, també li agradava poder gaudir de la seva estona de joc lliurement. A partir d’aquell dia, va deixar les joguines damunt de la tauleta de nit.


Maria Rosa Corretgé Olivart
(Alcarràs, 1978)
«La capsa de cartró»

Il·lustració:
"Cotxe de joguina"


Referència:
Corretgé Olivart, Maria Rosa.
«La capsa de cartró».
Lo Càntich. N.34. Rima, 2017.
Maig - Agost, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 34>
EAN: 9772014303002 34>
ISSN 2014-3036-N.34

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]