![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
La capsa de cartró
Vet aquí una vegada hi havia un nen que tenia moltes joguines. Cada dia després de jugar-hi les guardava dins una capsa de cartró i les deixava dins la seva habitació.
Una nit, quan el nen dormia, les joguines van sortir del seu amagatall i van començar a rondinar per tota l’habitació. Els ossets de peluix ballaven, el tren de fusta rondava sobre les vies i els ninotets saltaven d’alegria. Es trobaven lliures i podien fer el que volien sense que ningú els digués el que havien de fer.
L'endemà, quan el nen es despertà, recordava aquell malson que havia tingut. Les seves joguines que tant estimava s’havien posat a fer malifetes per la seva habitació. Va comprovar on era la capsa, que era el seu tresor i tot estava al seu lloc. Quan va tornar de l’escola es va tancar a la seva cambra i va tornar a jugar amb elles. Arribada la nit, tornaven a fer el mateix, sortien per gaudir entre elles. De cop i volta, totes es van amagar, menys una, a la qual no va donar temps i es va quedar al terra.
Al matí, quan el nen es despertà, va tornar a sentir la sensació del dia anterior i de sobte va veure que una joguina estava al terra. Va preguntar-se com hi havia anat a parar, si tot ho deixava al seu lloc i va reflexionar que potser se sentia més bé a fora de la capsa. A ell, també li agradava poder gaudir de la seva estona de joc lliurement. A partir d’aquell dia, va deixar les joguines damunt de la tauleta de nit.
Una nit, quan el nen dormia, les joguines van sortir del seu amagatall i van començar a rondinar per tota l’habitació. Els ossets de peluix ballaven, el tren de fusta rondava sobre les vies i els ninotets saltaven d’alegria. Es trobaven lliures i podien fer el que volien sense que ningú els digués el que havien de fer.
L'endemà, quan el nen es despertà, recordava aquell malson que havia tingut. Les seves joguines que tant estimava s’havien posat a fer malifetes per la seva habitació. Va comprovar on era la capsa, que era el seu tresor i tot estava al seu lloc. Quan va tornar de l’escola es va tancar a la seva cambra i va tornar a jugar amb elles. Arribada la nit, tornaven a fer el mateix, sortien per gaudir entre elles. De cop i volta, totes es van amagar, menys una, a la qual no va donar temps i es va quedar al terra.
Al matí, quan el nen es despertà, va tornar a sentir la sensació del dia anterior i de sobte va veure que una joguina estava al terra. Va preguntar-se com hi havia anat a parar, si tot ho deixava al seu lloc i va reflexionar que potser se sentia més bé a fora de la capsa. A ell, també li agradava poder gaudir de la seva estona de joc lliurement. A partir d’aquell dia, va deixar les joguines damunt de la tauleta de nit.
Maria Rosa Corretgé Olivart
(Alcarràs, 1978)
«La capsa de cartró»
"Cotxe de joguina"
Referència:
Corretgé Olivart, Maria Rosa.
«La capsa de cartró».
Lo Càntich. N.34. Rima, 2017.
Maig - Agost, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 34>
EAN: 9772014303002 34>
Corretgé Olivart, Maria Rosa.
«La capsa de cartró».
Lo Càntich. N.34. Rima, 2017.
Maig - Agost, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 34>
EAN: 9772014303002 34>
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada