«Doleu vos, enamorats» Pere Torroella Il·lustració: Edgar Degas

Doleu vos, enamorats

Doleu vos, enamorats
e vestiu vos tots de negre,
car ja pens que us pendra febre
scoltant mes veritats,
vistes, no ab ulls tancats,
mas ab clara speriensia.
Los del mon pus aviltats
pratiquan vostra sciencia.

Prenint hora descuydada,
no ha passat quize jorns,
entri, per passar rahons,
a una casa stimada
de dones molt ben poblada,
tals qu’a molts fan perdre·l seny:
mes la via port’errada
qui navegua amb un tal leny.

Trobi·l primer deuosall
a man dreta de la porta,
una donzella mig morta
de spatlles sobr’un costal,
y un repas per metga gual,
usant una medecina
de qu’ella·s clamava mal,
mostrant se qu’era fadrina.

No curi, mas tot suau,
pus viu que metge tenia,
prosseguint ma dreta via
encontri un jove sclau
treballant ficar un dau,
que’era tot de dos he as,
en un tauler de tal grau,
que sospirant digui: «Llas!»

Passi avant, meravellat,
e viu un villa modorro:
en la ma tenint un porro
tal, que jo·n fui spentat;
mes qui l’havia tastat
no·n mostra’uer fereza,
ans mostrava que de grat
ne prenguera altre presa.

Axi, seguint mes passades,
sonrient me de tal joc,
trobi un falç pedegoch
ab les faldes ben trossades,
qui dava spesas mesades,
trebellant ficar un pal,
fent de si certes passades
en so d’hom qui pica sal.

Tiri los ulls al travers,
per causa d’olor d’ambre,
e miri dins una cambre:
recorda·m veure un convers
d’aquells qui diuen joyes,
portant perles ab anels
del qual una d’elles pres,
segons mostra·l joch entr’elles.

Senyant me d’aço que via,
jo viu star un capella
ab salpasser en la ma
sobre un cos que absolia.
A porta inferi, deya,
era forçat que·l metes,
e per complir ho faria
d’aquells qui forcen volers.

En una cambre entri,
no pensant ja veure pus,
e viu star, no pas dejus,
un mercader florenti
ab peça de carmesi
qui pens fou del joch tercera,
dient que per fa’così
dara quant haver poguera

Tiri·m, sens un mot parlar,
als enamorats pensant
qui fan festa, desigant
los bens que viu maltractar;
mas puys vingui a pensar
que dons ab avinentesa
basten mes dones cobrar
que virtuts, amor, ne abtesa.

Sia, donchs, be avisat
qui te o vol tenir casa:
no y pratich corona rasa,
pedegoch ni retallat,
mercader ni hom orat,
moço gran ni sclau jove,
e aura us jo consellat,
pus que n’e vista la prova.

Recordant aquestas cosas,
mos dits no tingau en vil,
que aquests qui fan lo gentil
tots se contenten de rosses:
llexen lo test per les gloses,
oblidant lo qu’es degut,
e fan abans mil gelossos
que no farian un cornut.

Si degu dels temoroses
aquest meu açot retut,
en so d’hom que meng’aloses
mostre que·s val del scut.

Pere Torroella
(La Bisbal d'Empordà, c. 1420 - c. 1492)
«Doleu vos, enamorats»

Il·lustració:

"Cambra d'un bordell"
Edgar Degas
(París, 1834-1917)

Referència:

Torroella, Pere.
«Doleu vos, enamorats».
Lo Càntich. N.34. Rima, 2017.
Maig - Agost, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 34>
EAN: 9772014303002 34>