"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Doleu vos, enamorats»

Pere Torroella

Il·lustració: Edgar Degas

Cambra d'un bordell (Edgar Degas)

Doleu vos, enamorats


Doleu vos, enamorats
e vestiu vos tots de negre,
car ja pens que us pendra febre
scoltant mes veritats,
vistes, no ab ulls tancats,
mas ab clara speriensia.
Los del mon pus aviltats
pratiquan vostra sciencia.

Prenint hora descuydada,
no ha passat quize jorns,
entri, per passar rahons,
a una casa stimada
de dones molt ben poblada,
tals qu’a molts fan perdre·l seny:
mes la via port’errada
qui navegua amb un tal leny.

Trobi·l primer deuosall
a man dreta de la porta,
una donzella mig morta
de spatlles sobr’un costal,
y un repas per metga gual,
usant una medecina
de qu’ella·s clamava mal,
mostrant se qu’era fadrina.

No curi, mas tot suau,
pus viu que metge tenia,
prosseguint ma dreta via
encontri un jove sclau
treballant ficar un dau,
que’era tot de dos he as,
en un tauler de tal grau,
que sospirant digui: «Llas!»

Passi avant, meravellat,
e viu un villa modorro:
en la ma tenint un porro
tal, que jo·n fui spentat;
mes qui l’havia tastat
no·n mostra’uer fereza,
ans mostrava que de grat
ne prenguera altre presa.

Axi, seguint mes passades,
sonrient me de tal joc,
trobi un falç pedegoch
ab les faldes ben trossades,
qui dava spesas mesades,
trebellant ficar un pal,
fent de si certes passades
en so d’hom qui pica sal.

Tiri los ulls al travers,
per causa d’olor d’ambre,
e miri dins una cambre:
recorda·m veure un convers
d’aquells qui diuen joyes,
portant perles ab anels
del qual una d’elles pres,
segons mostra·l joch entr’elles.

Senyant me d’aço que via,
jo viu star un capella
ab salpasser en la ma
sobre un cos que absolia.
A porta inferi, deya,
era forçat que·l metes,
e per complir ho faria
d’aquells qui forcen volers.

En una cambre entri,
no pensant ja veure pus,
e viu star, no pas dejus,
un mercader florenti
ab peça de carmesi
qui pens fou del joch tercera,
dient que per fa’così
dara quant haver poguera

Tiri·m, sens un mot parlar,
als enamorats pensant
qui fan festa, desigant
los bens que viu maltractar;
mas puys vingui a pensar
que dons ab avinentesa
basten mes dones cobrar
que virtuts, amor, ne abtesa.

Sia, donchs, be avisat
qui te o vol tenir casa:
no y pratich corona rasa,
pedegoch ni retallat,
mercader ni hom orat,
moço gran ni sclau jove,
e aura us jo consellat,
pus que n’e vista la prova.

Recordant aquestas cosas,
mos dits no tingau en vil,
que aquests qui fan lo gentil
tots se contenten de rosses:
llexen lo test per les gloses,
oblidant lo qu’es degut,
e fan abans mil gelossos
que no farian un cornut.

Si degu dels temoroses
aquest meu açot retut,
en so d’hom que meng’aloses
mostre que·s val del scut.


Pere Torroella
(La Bisbal d'Empordà, c. 1420 - c. 1492)
«Doleu vos, enamorats»

Il·lustració:
'Cambra d'un bordell (Edgar Degas)'
"Cambra d'un bordell"
Edgar Degas
(París, 1834-1917)


Referència:
Torroella, Pere.
«Doleu vos, enamorats».
Lo Càntich. N.34. Rima, 2017.
Maig - Agost, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 34>
EAN: 9772014303002 34>
ISSN 2014-3036-N.34

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]