
Vagant pel bosc
Remor del bosc, solemne salmòdia
del gran pinar desert,
bressa en notes de pau i poesia
mos somnis de despert.
Bressa ma vida que te sent, corpresa
d’aquell intens encant
amb què un escolta la cançó incompresa
que l’adormia l’infant.
Infant m’agombolares, veu difusa,
i jove pensatiu...
Aquí aprenia de cantar ma musa
com au que hi té son niu.
Doncs aquí volen pel ramatge ombrívol
mos somnis i records:
aquí mon cor escolta, i enyorívol
conversa-hi amb sos morts.
Bella aquí és la tardor, que el cap no esfulla
d’alzines ni de pins,
i sols el bosc amb la unció remulla
de núvols gegantins.
Miquel Costa i Llobera
(Pollença, 1854 – Palma, Mallorca, 1922)
«Vagant pel bosc»

"Dues dones assegudes en un clar de l'arbreda"
Mary Stevenson Cassatt
(Allegheny City, Pennsilvània, 1844 – Le Mesnil-Théribus, França, 1926)
Referència:
Costa i Llobera, Miquel.
«Vagant pel bosc».
Lo Càntich. N.33. Ironia, 2017.
Gener - Abril, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 33>
EAN: 9772014303002 33>

Costa i Llobera, Miquel.
«Vagant pel bosc».
Lo Càntich. N.33. Ironia, 2017.
Gener - Abril, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 33>
EAN: 9772014303002 33>

0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada