
Pels espais lluminosos s'estenen mes mirades...
Pels espais lluminosos s'estenen mes mirades
sense que entorn obiren més que lo cel i el mar:
lo cel amb sa grandesa serena i majestuosa,
lo mar amb sa infinita superba majestat.
Les ones van i vénen amb son plomall d'escuma:
ja s'alcen bullidores, ja cauen gemegant,
ja en rims de perles brillen a la claror dels astres,
ja estenen per la platja son transparent cristall.
Les ones van i vénen per sobre la mar blava:
si llestes se'n van totes, més llestes tornaran.
No és això lo que passa pels mars en què navego,
on les ones que fugen se'n van per no tornar.
Víctor Balaguer
(Barcelona, 1824 – Madrid, 1901)
«Pels espais lluminosos s'estenen mes mirades...»

"Cel i Mar"
Alba Martín
Referència:
Balaguer, Víctor.
«Pels espais lluminosos s'estenen mes mirades...».
Lo Càntich. N.33. Ironia, 2017.
Gener - Abril, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 33>
EAN: 9772014303002 33>

Balaguer, Víctor.
«Pels espais lluminosos s'estenen mes mirades...».
Lo Càntich. N.33. Ironia, 2017.
Gener - Abril, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 33>
EAN: 9772014303002 33>

0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada