"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Novembre...»
Núria Valentí Arbós

A: Caducitat immediata

Sílvia Romero i Olea
Caducitat immediata (Sílvia Romero i Olea)

"Són molts els llibres que passen sota l’atenta mirada dels lectors. De vegades, en acabar-los, ens limitem a desar-los al prestatge corresponent, però en altres ocasions sentim la necessitat de compartir-los. Malauradament, avui en dia la majoria de títols estan condemnats a la Caducitat immediata. Potser és a les nostres mans evitar-ho."

Novembre... (Núria Valentí Arbós)

Novembre...
Núria Valentí Arbós


La meva lectura

     Núria Valentí Arbós s’estrena com a escriptora de ficció amb l’obra guardonada amb el Premi de Novel·la Curta Celler de lletres 2016, Novembre..., que apareix al mercat editorial sota el segell de Meteora. I val a dir que en una època en la qual hi ha certa tendència a aixoplugar-se sota el paraigua de la crisi per excusar la manca d’iniciatives i projectes, cal aplaudir el naixement i consolidació d’aquest certamen literari, endegat al si del Club de lectura Celler de lletres de la Biblioteca Ramon Bosch de Noya i promogut per l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, que enguany ha fet una passa més en la seva aposta per la cultura i ha incorporat una dotació econòmica a les bases de la convocatòria.

     Novembre... és una novel·la que planteja, entre d’altres qüestions, el gran tema que mou a l’ésser humà: l’amor. Un sentiment, aquest, que en l’obra es manifesta en un ampli ventall de circumstàncies i possibilitats: la relació de parella, l’afinitat entre companys, la devoció vers l’ofici triat, el lligam entre pares i fills, el vincle entre la mestra i l’alumne... i per damunt de tots ells la passió, l’estima sincera i respectuosa vers la terra, la natura, la seva llum i els seus colors.

La llum, aquell dia, era increïble. Tot i estar el cel tapat, els colors sobresortien com retocats artificialment. Algunes vinyes eren encara verdes, d’altres roges o ben grogues. Segur que Van Gogh n’hauria fet un quadre magnífic. El bosc que cobria la suau carena també s’havia anat transformant i hi havia tots els colors del verd, grocs lluents i algun arbre ben marró, que amb les fulles mullades s’endevinava vermellós.

(pàg. 8)

     Aquest entramat, a més, es veurà acompanyat d’una protagonista, l’Olívia, que al llarg de la narració evolucionarà al mateix temps que s’endinsa en un procés d’aprenentatge i coneixement de la vinya, del vi, i com he esmentat més amunt, de la terra que els crea. L’Olívia s’anirà retrobant a ella mateixa, com si d’un viatge iniciàtic es tractés, i creixerà pàgina rere pàgina.

     La novel·la, escrita en tercera persona, avança cronològicament al llarg de tot just dues setmanes del mes de novembre. Però la veu narradora ens anirà oferint, amb una dosificació mesurada que manté la pulsió expressiva, diverses dades al voltant del passat dels personatges, cosa que ens permetrà construir, mentalment, una imatge sòlida i coherent de cadascun d’ells.

     Encara caldria fer una matisació sobre aquesta durada de l’acció novel·lística acotada, en principi, només en dues setmanes, perquè malgrat la brevetat temporal, l’autora ens exposa, entre d’altres, un parell de temàtiques interessants: el món de l’ensenyament i, malauradament, l’experiència del viure proper a una persona malalta.

     Novembre... és una bona carta de presentació de Núria Valentí en la seva entrada en literatura de ficció. Gaudiu-la.


Núria Valentí Arbós
Núria Valentí Arbós

L'autora (extret del llibre)

     Núria Valentí Arbós (Les Franqueses del Vallès, 1964) creix en un entorn rural que marca la seva manera de ser. Estretament vinculada al món de l’art, passa llargues temporades al sud-oest de França participant en projectes amb artistes de Bordeus on, a més, aprèn a entendre la vinya i el vi, i també tot el que envolta el món dels productors artesans gastronòmics. Tot plegat influeix molt en la seva sensibilitat a l’hora de valorar els productes autòctons i decideix crear la revista Art-e-sans, a través de la qual s’immergeix en el coneixement dels processos d’elaboració i producció de gran diversitat de productes. Núria Valentí es caracteritza per una inacabable curiositat i per valorar molt especialment la senzillesa. Amb la seva obra Novembre... va guanyar el Premi de novel·la curta Celler de Lletres 2016, organitzat per la Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya i l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia.

L’obra: (extret del llibre)

     L’Olívia viu les primeres setmanes com a professora en un institut del Penedès i es rendeix a la bellesa del paisatge d’aquell mar de vinyes. Tant, que gairebé pateix un accident de cotxe distreta pels colors que contempla, un accident que, tot i no produir-se, tindrà conseqüències. Alhora, la jove mestra comença a prendre consciència de la greu situació que viu un alumne seu, en Miquel.

     La relació de l’Olívia amb el seu marit és aparentment plàcida, tot i que alguns núvols de desconfiança semblen amenaçar l’horitzó de la parella.

     En Sergi, l’amo d’una cafeteria propera a l’institut, apareix en la vida de l’Olívia per iniciar-la en el coneixement de la vinya, del vi i de la terra que els crea. I per mostrar-li un univers de sensacions que ja mai més serà el mateix que ella havia conegut.


Sílvia Romero i Olea
Caducitat immediata
Caducitat immediata


Si ets una editorial o un autor que acaba de publicar,
pots enviar un exemplar del llibre a:

Apartat de Correus 22240
08080 Barcelona
(no s'accepta correu certificat)


Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«Novembre...», Núria Valentí Arbós
A: Caducitat immediata
Lo Càntich. N.33. Ironia, 2017.
Gener - Abril, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 33>
EAN: 9772014303002 33>
ISSN 2014-3036-N.33

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]