«Maria Llopis Freixas» La veu del traductor Sílvia Romero i Olea "Si sabem idiomes podem llegir qualsevol obra en la seva llengua original; en cas contrari necessitem la figura del traductor. Ells són els professionals que ens permeten gaudir de tants i tants textos literaris, i alhora una de les peces més desconegudes de l'engranatge editorial. Fem que s'escolti la seva veu!"

Maria Llopis Freixas

Qüestionari

1. Agafant el català com a idioma de referència, amb quins altres idiomes treballes, sigui com a origen o com a destí?

     Tradueixo del francès i l’italià al català i al castellà. També del castellà al català, i viceversa.

2. Recordes quin va ser el primer llibre que vas traduir?

     Una guia de restaurants del castellà al català per a Plaza & Janés l’any 1987.

3. Podries dir-nos en quina traducció estàs treballant actualment? I ja posats: ens podries fer cinc cèntims sobre aquesta obra i comentar, si és el cas, amb quins problemes t'estàs trobant?

     Lame de fond, de Linda Lê, de francès a castellà, i La ricetta della primavera (llibre infantil de la sèrie Melowy) de Danielle Star, d’italià a català.

     El primer m’està donant força problemes i és tot un repte. Cada capítol és un monòleg d’un dels quatre personatges protagonistes, i cada un, per edat, extracció social, estudis, etc., té una manera de parlar molt diferent, sovint amb molt d’argot. Per tant, cal adaptar el registre del castellà a cada un d’ells. El segon és més senzill, tot i que cal anar amb compte perquè s’adreça a nenes d’uns 9-10 anys i cal adaptar el català al seu nivell i que els resulti amè.

4. En general, qui tria el traductor d'una obra?

     En el meu cas, sempre tria l’editor.

5. Un traductor hauria de ser escriptor? Comportaria això algun avantatge o pel contrari pot ser un inconvenient?

     Des de les associacions de traductors (AELC i APTIC) reivindiquem la nostra feina com la d’un autor. El llibre traduït que arriba a les mans del lector és obra nostra, l’hem escrit nosaltres, hem decidit quines paraules, expressions, girs, fer-hi servir, tot i que la base (i l’autoria essencial) sigui de l’autor estranger. Demanem, per això, més visibilitat per als traductors, que a les ressenyes sobre llibres als mitjans aparegui clarament el nom del traductor (sovint no hi consta) i que als llibres mateixos apareguem a la coberta o a la primera pàgina sota el nom de l’autor. Algunes editorials ja ho fan, però encara hi ha camí per córrer.

6. Hi ha alguna traducció que t'hagi proporcionat una satisfacció més intensa pel motiu "x" que sigui?

     Més que satisfacció, ha estat una traducció molt especial per diverses raons, d’aquelles que t’arriben a les entranyes. Fa poc que l’he traduït i s’acaba de publicar. És el llibre Llàgrimes de sal, del doctor Pietro Bartolo i la periodista Lidia Tilotta (de l’italià al català). El llibre explica les vivències d’aquest metge de Lampedusa que fa més de vint anys que atén immigrants i refugiats que arriben en barcasses a la seva costa. Un llibre ple d’escenes trasbalsadores, però també de molta tendresa i empatia envers el gènere humà.

7. Sovint els lectors ens preguntem quins mecanismes utilitzeu els traductors perquè l'original no perdi intensitat en ser traduït: com trobar el significat més exacte d'un mot, com mantenir els jocs fonètics o de paraula. Ens en podries fer cinc cèntims?

     El més important per a mi és mantenir el registre de l’original, mirar de respectar el to que ha volgut adoptar l’autor. Tot sovint el més difícil de traduir són els jocs de paraules, de vegades intraduïbles. En aquests casos, cal fer un gir en la narració o posar-ne un altre que s’adapti a la llengua de sortida, de vegades no és gens fàcil. En aquests casos, van molt bé els diversos fòrums de traductors que hi ha a la xarxa, on es fan veritables brain stormings per ajudar un company amb una dificultat com aquesta.

8. També sovint es comenta que alguns idiomes són més rics que d'altres en un camp semàntic concret. Si això és cert, com es resol aquesta qüestió?

     Es diu, per exemple, que al català de seguida se li acaben els insults i les paraulotes, i que en aquesta qüestió són més «rics» el castellà o el francès, per exemple. Quan et trobes amb un text particularment «mal parlat», cal fer una mica de sondeig per les xarxes i els diccionaris especialitzats per no quedar-te amb els renecs de sempre. De vegades pots trobar solucions brillants.

9. Per traduir bé un autor cal conèixer prèviament la seva obra i la seva escriptura?

     No és imprescindible, tot i que sempre va millor. Moltes vegades m’han encarregat una traducció d’un autor del qual no sabia res. Llavors pot passar que aquell autor t’apassioni i busquis altres obres seves per gaudir-ne com a lectora. També seria bo que un mateix traductor traduís sempre un autor en concret, tot i que això tampoc és generalitzat.

10. Creus que cal una sensibilitat especial per dedicar-se a aquesta professió? És a dir: cal que el traductor sigui una persona empàtica?

     Empàtica, no sé, però sí que cal tenir una sensibilitat especial per la llengua, evidentment, i moltes ganes de treballar i no rendir-te a la primera dificultat. És una professió que requereix moltes hores de dedicació, que no sempre són productives, ja que cal consultar dubtes contínuament i això fa perdre molt de temps.

Moltes gràcies per acceptar respondre aquest qüestionari. I ara, més que una pregunta, aquest és l’instant estrella de La veu del traductor. Si vols, pots comentar breument allò que consideris més oportú al voltant de la teva professió

     Com ja he dit, els traductors ens mereixem més visibilitat en els mitjans culturals i editorials. No podem continuar sent uns professionals a l’ombra, de vegades sembla que autors i/o editors no vulguin fer palès que aquella obra ha estat traduïda. Quan es parla d’un llibre acabat de publicar i que ha estat traduït als diversos mitjans (premsa, ràdio, televisió...), el traductor corresponent hi ha de ser present, no se’l pot obviar. Ens considerem com uns «segons pares» d’aquell llibre i, com a tals, patim perquè aquell llibre tingui èxit i tiri endavant.

Altres dades:

Nom: Maria Llopis Freixas
Web: www.mariallopistraduccions.com
c/e: maria@llopistrad.com
Tel: 609 117 268

Títols traduïts (entre d’altres):

— Barcelona, de Robert Hughes, Cercle de Lectors (1995).
— Xips, cables i poder, de Joan Majó, Proa (1997).
— La clau màgica, de Lynne Reid Banks, Edicions Cadí (1997).
— La cibercultura, el segon diluvi? , de Pierre Lévy, Proa (1998).
— Cuina per als qui no saben cuinar, de Glòria Baliu, Pòrtic (1998).
— La xarxa, de J.L. Cebrián, Proa (1999).
— La cocina mediterrànea (en tres volums), de Jaume Fàbrega, Edicions l’Isard (1999).
— L’optimisme, de Francesco Alberoni, Pòrtic (1999).
— 1.080 receptes de cuina, de Simone Ortega, Proa (2000).
— Mestressa i mànager, de Christiane Collange, Pòrtic (2003).
— Salvemos la piel, de Ramon Grimalt, Grupo Editorial CEAC (2007).
— Menjar per aprimar-se i no tornar-se a engreixar, de Michel Montignac, Edicions 62 (2008).
— Trilogia de la nit, d’Elie Wiesel, Grup 62 (2008).
— El sari vermell, de Javier Moro, Columna (2008).
— El silenci dels claustres, d’Alicia Giménez Bartlett, Columna (2009).
— La dona de verd, d’Arnaldur Indridason, La Magrana (2009). Premi Brigada 21 2010 a la millor obra traduïda a català.
— Diàlegs a Barcelona sobre Immigració, de Xavier Febrés, RBA (2009).
— El camí dels savis, de Walter Riso, Columna (2009).
— L’home que va canviar casa seva per una tulipa, de Fernando Trías de Bes, publicat per Columna (2009).
— Àgora, la novel·la de la pel·lícula, de Sophie Eight, Columna (2009).
— La veu, d’Arnaldur Indridason, La Magrana (2009).
— Els jardins secrets, de Josep López i Georges Escribano, Pòrtic (2010).
— L’home del llac, d’Arnaldur Indridason, La Magrana (2010).
— Els ulls grocs dels cocodrils, de Katherine Pancol, Grup 62 (2010).
— La cuina de la salut, de Valentí Fuster i Ferran Adrià, Grup 62 (2010).
— No sé com aprimar-me, del Dr. Dukan, La Magrana (2010).
— Manual per no morir d’amor, de Walter Riso, Columna (2011).
— Millenium, Stieg i jo, d’Eva Gabrielsson, Columna (2011).
— Una novel·la francesa, de Frédéric Beigbeder, Ara Llibres (2011).
— Indigneu-vos, de Stéphane Hessel, Columna (2011).
— El futur del Barça, de Martí Perarnau, Columna (2011).
— El Bruixot dels Vents, de Miki Monticelli, La Galera (2012).
— Comprometeu-vos, de Stéphane Hessel, Columna (2011).
— L’home que volia ser feliç, de Laurent Gounelle, Columna (2011).
— Els esquirols de Central Park estan tristos els dilluns, de Katherine Pancol, Empúries (2011).
— 1.800 calories per ser feliç, de Jean-Michel Cohen, Columna (2011).
— He decidit aprimar-me, de Jean-Michel Cohen, Columna (2012).
— Homo Erectus, de Tonino Benacquista, El Aleph (2012).
— En resum... o gairebé, de Stéphane Hessel, Santillana-Aguilar (2012).
— 365 idees per canviar la teva vida, de Francesc Miralles, Pòrtic (2012).
— La honorable sociedad, de Dominque Manotti i DOA, El Aleph (2012).
— Una mestra a Katmandú, de Vicki Subirana, Santillana-Aguilar (2012).
— Jezabel, d’Irène Nemirovsky, La Magrana (2012).
— Goya: llums i ombres, per a la Fundació “la Caixa” (2012).
— Els passatgers de l’Anna C. , de Laura Alcoba, La Magrana (2012).
— Jo per damunt de tot, de Katherine Pancol, La Butxaca (2012).
— La llista dels meus desitjos, de Grégoire Delacourt, Edicions 62 (2013).
— La dona a 1.000º, de Hallgrimur Helgason, Edicions 62 (2013).
— Billie, d’Anna Gavalda, Edicions 62 (2014).
— Passatge de les ombres, d’Arnaldur Indridason, RBA (2014).
— Consulting, de François Thomazeau, Alrevés (2016).
— Oona i Salinger, de Frédéric Beigbeder, Amsterdam (2016).
— Llàgrimes de sal, de Pietro Bartolo, Ara Llibres (2017).
— Barcelona. Llibre dels passatges, de Jorge Carrión, Galàxia Gutenberg (2017).

Sílvia Romero i Olea
www.silviaromeroolea.es.tl


La veu del traductor

Referència:

Romero i Olea, Sílvia.
«Maria Llopis Freixas»
A: La veu del traductor
Lo Càntich. N.33. Ironia, 2017.
Gener - Abril, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 33>
EAN: 9772014303002 33>