«La noia del descapotable» Maria Rosa Nogué A: Caducitat immediata Sílvia Romero i Olea "Són molts els llibres que passen sota l’atenta mirada dels lectors. De vegades, en acabar-los, ens limitem a desar-los al prestatge corresponent, però en altres ocasions sentim la necessitat de compartir-los. Malauradament, avui en dia la majoria de títols estan condemnats a la Caducitat immediata. Potser és a les nostres mans evitar-ho."

La noia del descapotable
Maria Rosa Nogué

La meva lectura

     Recupero aquesta novel·la juvenil, la primera edició de la qual està datada el maig del 2009, perquè de la mateixa manera que després de Sant Jordi la literatura i la lectura encara són vives i ben vives, potser de tant en tant cal espigolar entre els prestatges per retrobar-se amb llibres que paga la pena rellegir.

     La noia del descapotable, de Maria Rosa Nogué, ens presenta una etapa molt concreta de la vida de l’Andrea, la seva protagonista. Aquesta estudia primer de Batxillerat a la Inter, tal com els alumnes anomenen la International School, però a causa d’un conflicte amb la professora d’anglès els pares de l’Andrea la canvien de centre per inscriure-la a l’institut públic. Aquest fet, evidentment, per a ella significa baixar de categoria, col·locar-la en un lloc que no li correspon, barrejar-la amb una gent amb qui no creu tenir res en comú, i per tot plegat assumeix el paper de víctima ofesa. Sentiment que només queda una mica bandejat quan, en acabar les classes, veu que Peter, el xicot de la Inter amb qui està començant a sortir, la passa a buscar amb el seu descapotable.

     Aquest és el punt de partida que utilitza l’autora per dibuixar-nos les dues cares de l’Andrea, aquella que mostra a la gent del voltant i que es podria definir amb el qualificatiu de "pija", i aquella que només coneix ella mateixa i que no permet que aflori —bàsicament per inseguretat.

     Més enllà d’aquest plantejament inicial, la narració ens conduirà a través dels problemes econòmics que tot d’una viu la família, acostumats com estan a un nivell social elevat; veurem les il·lusions i esperances de la protagonista per trobar l’amor i iniciar-se en el sexe; les relacions d’amistat tant entre els alumnes de la privada com de la pública; la idea de fugida d’un món i d’una realitat que de cap de les maneres la satisfà... Però per damunt de tot La noia del descapotable és una novel·la de personatge.

     A mesura que passem les pàgines del llibre ens endinsarem en l’entramat de relacions on es mou l’Andrea i que s’estén a través de tres braços. Per una banda, els antics companys d’estudi de la Inter: la Diana, la seva gran amiga; el Jimmy, a qui coneix des de ben menuts; i el Peter, amb qui ha començat a sortir. Un segon ventall de relacions correspondria als nous companys, els de l’institut públic: la Irene, la primera que li dirigeix la paraula i que la va introduint en aquell microcosmos; el Robert, el repetidor simpàtic que sovint fa campana; i a més d’altres joves estudiants, en aquest cas també cal destacar alguns professors. El tercer braç de l’esmentat entramat de relacions s’estén dins el marc familiar: el pare, sempre present i alhora sempre ocupat en mil negocis; la mare, amb aires d’artista i bohèmia; el Pol, el germà petit, a qui veurem créixer i evolucionar al llarg del llibre; i per damunt de tots l’àvia, a qui l’Andrea estima per damunt de totes les coses.

     Com he dit, l’amistat, l’amor i el sexe serien els tres temes cabdals de la novel·la. Però també les il·lusions, el desig de llibertat, i l’aprenentatge que ens ofereix la vida. Perquè la gran lliçó que se’n pot extreure és que, ben sovint, els esdeveniments no se succeeixen com nosaltres voldríem.

     En definitiva és una novel·la juvenil que podríem catalogar també dins el grup de literatura crossover. Si més no per saber, els adults, quins són els neguits dels més joves. I per a aquelles persones que ja la van llegir quan va aparèixer al mercat editorial, la gran notícia: aquest proper mes de maig publicaran la continuació de La noia del descapotable!

Maria Rosa Nogué

L'autora (extret del llibre)

     Maria Rosa Nogué (1965) va tenir clar des de petita que volia escriure i, al cap de poc, els seus contes van ser guardonats en diversos concursos literaris. La noia del descapotable és la seva primera novel·la juvenil.

L’obra (extret del llibre)

     L’Andrea és una noia pija i consentida que estudia en un institut anglès de Sitges, on gaudeix fent la vida impossible als professors, segura que no té res a témer perquè el seu pare és un influent constructor de la ciutat. I de fet viu segura fins al moment en què el seu pare decideix dir prou i matricular-la en un institut públic. Ella segueix penjada del Peter, que la recull en sortir de classe amb el seu descapotable.

     La vida se li complicarà quan el Peter s’emboliqui amb la Diana, la seva millor amiga, i el seu pare es vegi barrejat en una trama de corrupció urbanística.

     La solució: fugir a Amsterdam!

Sílvia Romero i Olea

Caducitat immediata

Si ets una editorial o un autor que acaba de publicar,
pots enviar un exemplar del llibre a:

Apartat de Correus 22240
08080 Barcelona
(no s'accepta correu certificat)

Referència:

Romero i Olea, Sílvia.
«La noia del descapotable», Maria Rosa Nogué
A: Caducitat immediata
Lo Càntich. N.33. Ironia, 2017.
Gener - Abril, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 33>
EAN: 9772014303002 33>