"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«La noia del descapotable»
Maria Rosa Nogué

A: Caducitat immediata

Sílvia Romero i Olea
Caducitat immediata (Sílvia Romero i Olea)

"Són molts els llibres que passen sota l’atenta mirada dels lectors. De vegades, en acabar-los, ens limitem a desar-los al prestatge corresponent, però en altres ocasions sentim la necessitat de compartir-los. Malauradament, avui en dia la majoria de títols estan condemnats a la Caducitat immediata. Potser és a les nostres mans evitar-ho."

La noia del descapotable (Maria Rosa Nogué)

La noia del descapotable
Maria Rosa Nogué


La meva lectura

     Recupero aquesta novel·la juvenil, la primera edició de la qual està datada el maig del 2009, perquè de la mateixa manera que després de Sant Jordi la literatura i la lectura encara són vives i ben vives, potser de tant en tant cal espigolar entre els prestatges per retrobar-se amb llibres que paga la pena rellegir.

     La noia del descapotable, de Maria Rosa Nogué, ens presenta una etapa molt concreta de la vida de l’Andrea, la seva protagonista. Aquesta estudia primer de Batxillerat a la Inter, tal com els alumnes anomenen la International School, però a causa d’un conflicte amb la professora d’anglès els pares de l’Andrea la canvien de centre per inscriure-la a l’institut públic. Aquest fet, evidentment, per a ella significa baixar de categoria, col·locar-la en un lloc que no li correspon, barrejar-la amb una gent amb qui no creu tenir res en comú, i per tot plegat assumeix el paper de víctima ofesa. Sentiment que només queda una mica bandejat quan, en acabar les classes, veu que Peter, el xicot de la Inter amb qui està començant a sortir, la passa a buscar amb el seu descapotable.

     Aquest és el punt de partida que utilitza l’autora per dibuixar-nos les dues cares de l’Andrea, aquella que mostra a la gent del voltant i que es podria definir amb el qualificatiu de "pija", i aquella que només coneix ella mateixa i que no permet que aflori —bàsicament per inseguretat.

     Més enllà d’aquest plantejament inicial, la narració ens conduirà a través dels problemes econòmics que tot d’una viu la família, acostumats com estan a un nivell social elevat; veurem les il·lusions i esperances de la protagonista per trobar l’amor i iniciar-se en el sexe; les relacions d’amistat tant entre els alumnes de la privada com de la pública; la idea de fugida d’un món i d’una realitat que de cap de les maneres la satisfà... Però per damunt de tot La noia del descapotable és una novel·la de personatge.

     A mesura que passem les pàgines del llibre ens endinsarem en l’entramat de relacions on es mou l’Andrea i que s’estén a través de tres braços. Per una banda, els antics companys d’estudi de la Inter: la Diana, la seva gran amiga; el Jimmy, a qui coneix des de ben menuts; i el Peter, amb qui ha començat a sortir. Un segon ventall de relacions correspondria als nous companys, els de l’institut públic: la Irene, la primera que li dirigeix la paraula i que la va introduint en aquell microcosmos; el Robert, el repetidor simpàtic que sovint fa campana; i a més d’altres joves estudiants, en aquest cas també cal destacar alguns professors. El tercer braç de l’esmentat entramat de relacions s’estén dins el marc familiar: el pare, sempre present i alhora sempre ocupat en mil negocis; la mare, amb aires d’artista i bohèmia; el Pol, el germà petit, a qui veurem créixer i evolucionar al llarg del llibre; i per damunt de tots l’àvia, a qui l’Andrea estima per damunt de totes les coses.

     Com he dit, l’amistat, l’amor i el sexe serien els tres temes cabdals de la novel·la. Però també les il·lusions, el desig de llibertat, i l’aprenentatge que ens ofereix la vida. Perquè la gran lliçó que se’n pot extreure és que, ben sovint, els esdeveniments no se succeeixen com nosaltres voldríem.

     En definitiva és una novel·la juvenil que podríem catalogar també dins el grup de literatura crossover. Si més no per saber, els adults, quins són els neguits dels més joves. I per a aquelles persones que ja la van llegir quan va aparèixer al mercat editorial, la gran notícia: aquest proper mes de maig publicaran la continuació de La noia del descapotable!


Maria Rosa Nogué
Maria Rosa Nogué

L'autora (extret del llibre)

     Maria Rosa Nogué (1965) va tenir clar des de petita que volia escriure i, al cap de poc, els seus contes van ser guardonats en diversos concursos literaris. La noia del descapotable és la seva primera novel·la juvenil.

L’obra (extret del llibre)

     L’Andrea és una noia pija i consentida que estudia en un institut anglès de Sitges, on gaudeix fent la vida impossible als professors, segura que no té res a témer perquè el seu pare és un influent constructor de la ciutat. I de fet viu segura fins al moment en què el seu pare decideix dir prou i matricular-la en un institut públic. Ella segueix penjada del Peter, que la recull en sortir de classe amb el seu descapotable.

     La vida se li complicarà quan el Peter s’emboliqui amb la Diana, la seva millor amiga, i el seu pare es vegi barrejat en una trama de corrupció urbanística.

     La solució: fugir a Amsterdam!


Sílvia Romero i Olea
Caducitat immediata
Caducitat immediata


Si ets una editorial o un autor que acaba de publicar,
pots enviar un exemplar del llibre a:

Apartat de Correus 22240
08080 Barcelona
(no s'accepta correu certificat)


Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«La noia del descapotable», Maria Rosa Nogué
A: Caducitat immediata
Lo Càntich. N.33. Ironia, 2017.
Gener - Abril, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 33>
EAN: 9772014303002 33>
ISSN 2014-3036-N.33

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]