"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora, 2016
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole, 2016
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui, 2016
Març de 2016
Lo Càntich - Número 29 - Al·literació, 2015
Número 29 - Al·literació, 2015
Desembre de 2015
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Tu em vols blanca»
(Tú me quieres blanca)

Alfonsina Storni

Traducció:  Dolors Garrido Martínez
Il·lustració:  Egon Schiele

Noia nua amb els cabells negres (Egon Schiele)

Tu em vols blanca


Tu em vols alba,
Em vols d'escumes,
Em vols de nacre.
Que sigui lliri
Sobre totes, casta.
De perfum tènue.
Corol·la tancada.

Ni un raig de lluna
Filtrat m'hi hagi.
Ni una margarida
Se'n digui germana.
Tu em vols nívia,
Tu em vols blanca,
Tu em vols alba.

Tu que hagueres totes
Les copes a mà,
De fruits i de mels
Els llavis morats.
Tu que al banquet
Cobert de pàmpols
Vas deixar les carns
Tot festejant Bacus.
Tu que als jardins
Negres de l'Engany
Vestit de vermell
Vas córrer a l'Estrall.
Tu que l'esquelet
Conserves intacte
No sé encara
Per quins miracles,
Em pretens blanca
(Déu t'ho perdoni),
Em pretens casta
(Déu t'ho perdoni),
Em pretens alba!

Fuig cap als boscos,
Vés a la muntanya;
Renta't la boca;
Viu a les cabanes;
Toca amb les mans
La terra mullada;
Alimenta el cos
Amb arrel amarga;
Beu de les roques;
Dorm sobre el gebre;
renova teixits
Amb salnitre i aigua;
Parla amb els ocells
I lleva't a l'alba.
I quan les carns
Et siguin tornades,
I quan hagis posat
En elles l'ànima
Que per les alcoves
Va quedar enredada,
Llavors, bon home,
Pretén-me blanca,
Pretén-me nívia,
Pretén-me casta.


Alfonsina Storni
(Sala Capriasca, Suiza 1892 - Mar del Plata, Argentina 1938)
«Tu em vols blanca»
(Tú me quieres blanca)
De: La inquietud del roser (La inquietud del rosal)

Il·lustració:
'Noia nua amb els cabells negres (Egon Schiele)'
"Noia nua amb els cabells negres"
Egon Schiele
(Tulln an der Donau, Àustria-Hongria, 1890 - Viena, Àustria-Hongria, 1918)

Traducció:
Dolors Garrido Martínez
«Tu em vols blanca»
de l'obra:

«Tú me quieres blanca»

Alfonsina Storni

Tú me quieres blanca
Tú me quieres alba,
Me quieres de espumas,
Me quieres de nácar.
Que sea azucena
Sobre todas, casta.
De perfume tenue.
Corola cerrada.

Ni un rayo de luna
Filtrado me haya.
Ni una margarita
Se diga mi hermana.
Tú me quieres nívea,
Tú me quieres blanca,
Tú me quieres alba.

Tú que hubiste todas
Las copas a mano,
De frutos y mieles
Los labios morados.
Tú que en el banquete
Cubierto de pámpanos
Dejaste las carnes
Festejando a Baco.
Tú que en los jardines
Negros del Engaño
Vestido de rojo
Corriste al Estrago.
Tú que el esqueleto
Conservas intacto
No sé todavía
Por cuáles milagros,
Me pretendes blanca
(Dios te lo perdone),
Me pretendes casta
(Dios te lo perdone),
¡Me pretendes alba!

Huye hacia los bosques,
Vete a la montaña;
Límpiate la boca;
Vive en las cabañas;
Toca con las manos
La tierra mojada;
Alimenta el cuerpo
Con raíz amarga;
Bebe de las rocas;
Duerme sobre escarcha;
Renueva tejidos
Con salitre y agua;
Habla con los pájaros
Y lévate al alba.
Y cuando las carnes
Te sean tornadas,
Y cuando hayas puesto
En ellas el alma
Que por las alcobas
Se quedó enredada,
Entonces, buen hombre,
Preténdeme blanca,
Preténdeme nívea,
Preténdeme casta.

ooO0Ooo


Referència:
Storni, Alfonsina.
«Tu em vols blanca»
(Tú me quieres blanca)
Traducció: Garrido Martínez, Dolors.
Lo Càntich. N.33. Ironia, 2017.
Gener - Abril, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 33>
EAN: 9772014303002 33>
ISSN 2014-3036-N.33

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]