"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Invisible»

Roser Blàzquez Gómez

Il·lustració: D-Phhertmant

Canyissar (D-Phhertmant)

Invisible


     No recorda quin nom li van posar quan la van batejar, al batey tothom li ha dit sempre la Negra. S'ha aixecat a l'alba, com cada dia. Ara ja no treballa al cañaveral, és vella i té el cos encorbat com les branques d'un flamboyán. Però encara li queden forces de fer un parell de viatges a la font amb la garrafa de plàstic. Tota la vida ho ha fet, ja hi està avesada. Mentre la garrafa s'omple, mira per sobre el mar de canya de sucre. Enllà, a la capital, amb la prima Yomaris hi té la néta ara, que ja ha començat a estudiar al Liceo. No ho diu, però la troba molt a faltar. L'ha criada des de menuda, d'ençà que sa mare va fugir a Nueva Yol amb aquell home. Fa anys que no sap res de la Niña i una ombra li enfosqueix la mirada, pateix per ella. Però, al menys, tants anys netejant canya i preparant guarapo li ha permès fer un raconet per pagar el viatge de la néta a la capital. Ara se sent molt sola, però no vol que la nena visqui la mateixa vida que ella al batey. Carrega la garrafa amb les mans calloses i, arrossegant els peus descalços sobre el terra polsós, s'encamina cap a casa. Com cada matí farà foc a terra, colarà café de maní amb una llauna buida i en durà al pobre Pocho que ha agafat les febres de tant treballar. Després seurà a l'ombra del mango veient els homes tornant de la zafra i deixarà escórrer la poca vida que li queda. Una vida invisible al servei d'un món invisible.


Roser Blàzquez Gómez
(Barcelona, 1970)
«Invisible»
— Finalista del premi "Amb veu de dona" (Manresa, 2015) —
(Del recull de narracions breus Del rostoll i l'espiga)

Il·lustració:
'Canyissar (D-Phhertmant)'
"Canyissar"
D-Phhertmant
(Granada, 1983)


Referència:
Blàzquez Gómez, Roser.
«Invisible»
Lo Càntich. N.33. Ironia, 2017.
Gener - Abril, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 33>
EAN: 9772014303002 33>
ISSN 2014-3036-N.33

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]