Sonetàlia (Novíssima lírica clàssica) «Memòria (o Ànima mesaniversària)» Lluís Servé Galan "El sonet és l'estrofa per excel·lència de la poesia clàssica. Però, cal que ens cenyim a dos quartets i dos tercets, a una rima uniforme i immutable formalment, a un metre específic? Per què no escriure sonets i gaudir-ne lliurement? Això és el que intenta assolir Sonetàlia, barrejar indistintament el clàssic i el modern, sense cap altra aspiració que el gaudi de qui escriu i de qui llegeix...".

Memòria (o Ànima mesaniversària)

A Esperanza Camas Moreno

Hem tingut tantes vegades a l'abast el cel
Sense pensar que podia ser teu i meu, nostre,
Que emplenàvem nits d'insomni fins al llostre
Amb els efluvis delitosos d'un candent anhel?

Hem descuidat les carícies crescudes als dits
I les crèiem perdudes, oblidades en qualsevol
Plec del cos, com qui espera la llum del sol
Per esborrar qualsevol rastre dels mals esperits?

Hem desitjat uns llavis aliens, a cremadent,
Amb la decisió dubitativa d'una ànima fugitiva
Que, poruga, no confia a guanyar-se la mel?

Digues, amor, hem amagat el nostre cor ardent
Per oferir-lo bojament a l'esguard que el captiva
Amb la ceguesa de saber de memòria el camí al Cel?

Lluís Servé Galan
(El Vendrell, Tarragona, 1978)
Sonetàlia (Novíssima Lírica Clàssica)
«Memòria (o Ànima mesaniversària)»

Il·lustració:

"Amants"
Abbie Rios
(Rosario, Argentina, 1991)

Referència:

Servé Galan, Lluís.
«Memòria (o Ànima mesaniversària)»
A: "Sonetàlia (Novíssima lírica clàssica)
Lo Càntich. N.33. Ironia, 2017.
Gener - Abril, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 33>
EAN: 9772014303002 33>