
Quan feia fred
Seguts aprop del brasé
nos encontravem tu i jo,
i, entelant-los am l'alè,
miravem junts al carrê
pels vidres del teu balcó.
En ells mon nom escrivia
ton dit, que tot tremolava
i jo la mà t'agafava
i a mos llavis prest l'unia
i am mon alè l'escalfava.
Amb el foc de mos petons,
de mon pit en el caliu,
jo't deia: —Tonta, somriu!
No hi pensis en els moixons
que's glacen dintre del niu!
Sols un dia t'he tingut
seguda en ma falda,
sols un dia t'hi he tingut,
i no m'ha dolgut.
Am força a ton cos bufó
lligaven mos braços,
am força a ton cos bufó,
tremolant de pô.
Com una serp en el foc,
per fugî et mories,
com una serp en el foc,
i tot era poc!
De mos llavis les raons
per força escoltaves;
de mos llavis les raons
sols eren petons.
Sols un dia t'he tingut
seguda en ma falda,
sols un dia t'hi he tingut,
i no m'ha dolgut.
Joaquim Maria Bartrina i d'Aixemús
(Reus, 1850 - Barcelona, 1880)
«Quan feia fred»

"A la vall de Núria"
Liudmila Liutsko
(Людмила Люцко)
Referència:
Bartrina i d'Aixemús, Joaquim Maria .
«Quan feia fred».
Lo Càntich. N.33. Ironia, 2017.
Gener - Abril, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 33>
EAN: 9772014303002 33>

Bartrina i d'Aixemús, Joaquim Maria .
«Quan feia fred».
Lo Càntich. N.33. Ironia, 2017.
Gener - Abril, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 33>
EAN: 9772014303002 33>

0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada