«Ella» Miguel Antonio Caro Traducció: Catalina Isart Escultura: Josep Llimona

Ella

L'expressió dolça que el seu rostre banya,
dels seus ulls la plàcida centella,
revela l'amor d'una ànima bella,
que el cor subjuga i no l'enganya.

Del Cel, descendint a la meva cabana
amb vaguetat de núvol i de llum d'estrella,
ella, les meves fondes solituds, ella
els meus muts pensaments acompanya.

Com estenent l'ala voladora,
l'esperança, en l'ànim captiva,
fugir sembla, encara que el fugir demora.

Amant com dona, com deessa esquiva:
—així albiro a qui el pit adora—;
—així, immòbil a un temps, i fugitiva—.

Miguel Antonio Caro
(Bogotà, República de la Nueva Granada, 1843 - Bogotà, Colòmbia, 1909)
«Ella»

Escultura:

"Meditació"
Josep Llimona i Bruguera
(Barcelona, 1864-1934)

Traducció:
Catalina Isart
(Puebla, Mèxic, 1974)
«Ella»
de l'obra:

«Ella»

Miguel Antonio Caro

La expresión dulce que su rostro baña,
de sus ojos la plácida centella,
revela el amor de un alma bella,
que el corazón subyuga y no le engaña.

Del Cielo, descendiendo a mi cabaña
con vaguedad de nube y luz de estrella,
ella, mis hondas soledades, ella
mis mudos pensamientos acompaña.

Como extendiendo el ala voladora,
la esperanza, en el ánimo cautiva,
huir parece, aunque el huir demora.

Amante cual mujer, cual diosa esquiva:
—así diviso a la que el pecho adora—;
—así, inmóvil a un tiempo, y fugitiva—.

ooO0Ooo

Referència:

Caro, Miguel Antonio.
«Ella»
Traducció: Isart, Catalina.
Lo Càntich. N.33. Ironia, 2017.
Gener - Abril, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 33>
EAN: 9772014303002 33>