"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora, 2016
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole, 2016
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui, 2016
Març de 2016
Lo Càntich - Número 29 - Al·literació, 2015
Número 29 - Al·literació, 2015
Desembre de 2015
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Ella»

Miguel Antonio Caro

Traducció:  Catalina Isart
Escultura:  Josep Llimona

Meditació (Josep Llimona)

Ella


L'expressió dolça que el seu rostre banya,
dels seus ulls la plàcida centella,
revela l'amor d'una ànima bella,
que el cor subjuga i no l'enganya.

Del Cel, descendint a la meva cabana
amb vaguetat de núvol i de llum d'estrella,
ella, les meves fondes solituds, ella
els meus muts pensaments acompanya.

Com estenent l'ala voladora,
l'esperança, en l'ànim captiva,
fugir sembla, encara que el fugir demora.

Amant com dona, com deessa esquiva:
—així albiro a qui el pit adora—;
—així, immòbil a un temps, i fugitiva—.


Miguel Antonio Caro
(Bogotà, República de la Nueva Granada, 1843 - Bogotà, Colòmbia, 1909)
«Ella»

Escultura:
'Meditació (Josep Llimona)'
"Meditació"
Josep Llimona i Bruguera
(Barcelona, 1864-1934)

Traducció:
Catalina Isart
(Puebla, Mèxic, 1974)
«Ella»
de l'obra:

«Ella»

Miguel Antonio Caro

La expresión dulce que su rostro baña,
de sus ojos la plácida centella,
revela el amor de un alma bella,
que el corazón subyuga y no le engaña.

Del Cielo, descendiendo a mi cabaña
con vaguedad de nube y luz de estrella,
ella, mis hondas soledades, ella
mis mudos pensamientos acompaña.

Como extendiendo el ala voladora,
la esperanza, en el ánimo cautiva,
huir parece, aunque el huir demora.

Amante cual mujer, cual diosa esquiva:
—así diviso a la que el pecho adora—;
—así, inmóvil a un tiempo, y fugitiva—.

ooO0Ooo


Referència:
Caro, Miguel Antonio.
«Ella»
Traducció: Isart, Catalina.
Lo Càntich. N.33. Ironia, 2017.
Gener - Abril, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 33>
EAN: 9772014303002 33>
ISSN 2014-3036-N.33

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]