«L'hivern» Joan Lluís Cau Fogasa Fotografia: Liudmila Liutsko

L'hivern

Lent passar, hores perennes,
dies que perduren en l’eternitat del meu pensament
i a l’oblit immutable mostren el seu rostre amarg.

És l’hivern, gris, i malenconiós,
fred com l’alè d’un gegant que dorm
a la intempèrie d’un cel seré.

Amb ell arriben les neus, albines i verges,
com les aigües d’un riu on es reflecteix
la lluentor de la lluna que somriu
amb l’expressió ineluctable
d’una donzella enamorada.

Els seus dies,
als que un llampec de penombra
els té presoners al resguard de tota llum d’esperança,
solament acaronats per l’escalf que es desprèn
d’un tímid foc encès al costat del meu cor.

Les flors i els arbres, que formen tapissos silvestres,
esperen la fi d’aquests dies per poder de nou,
amb les seves aromes de mil colors,
perfumar la terra que les acull, any rere any.

Els vistosos abrics, cosits amb pell i pols,
amb la seva solitud surten de l’oblit,
es troben de nou amb el seu destí,
veure la llum de la freda estació,
i amb la seva compassió donar caliu
a les afligides ànimes que cobreixen.

Els ocells, que no aixequen el vol, envaïts per la fam,
del seu silenci s’omple el cel, a l’espera, ociosos,
d’una primavera benigna encara per arribar.

És l’estació de la vellesa, amb ella mor l’any ancià,
que amb el seu passar porta vanes converses,
que en la solitud hem mantingut
per donar vida a les nostres antigues desventures.

És l’hora dels records,
de seure junts al costat de la vella llàntia,
a qui els anys han vestit
amb l’uniforme del rovell i del verdet;
és el moment de les enyorances vestides
amb l’escorça dels records d’antigues cançons.

Joan Lluís Cau Fogasa
(Lleida, 1969)
«L'hivern»

Fotografia:

"Boí-Taüll"
Liudmila Liutsko
(Людмила Люцко)

Referència:

Cau Fogasa, Joan Lluís.
«L'hivern».
Lo Càntich. N.33. Ironia, 2017.
Gener - Abril, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 33>
EAN: 9772014303002 33>