"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«A la colònia hidràulica i altres contes»


- XXIV Premi de Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar 2016 -

Sílvia Romero i Olea

Pagès Editors

A la colònia hidràulica i altres contes (Sílvia Romero i Olea)

A la colònia hidràulica i altres contes

Sílvia Romero i Olea
— XXIV Premi de Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar 2016 —

Pròleg: M. Victòria Lovaina

Pagès Editors
Col·lecció: Proses, 106
120 pàgines - Format: 14,0 x 24,0 cm - Tapa rústica amb solapes
ISBN: 978-84-9975-802-2


     A la colònia hidràulica i altres contes és un recull de relats que aplega tretze històries amb el tema de la mort com a nexe i element comú. Però no hi trobareu contes filosòfics, ni teològics, ni moralistes. Tot el contrari. L’autora, amb el to irònic que caracteritza la seva obra en general però sobretot la narrativa breu, ens exposa diferents escenaris i situacions on el tema de la mort apareix amb tractaments i enfocaments ben diversos. Fins al punt que, en més d’una i més de dues ocasions, la lectura us dibuixarà un somriure còmplice.

     Així, teniu la descripció un tant futurista i fregant la ciència-ficció a “De pesca”, o us podeu endinsar en el terreny de la fantasia a “Tot un personatge”. Podeu viure una trobada ben peculiar a “Ens coneixem?” o una mort vorejant la comicitat grotesca a “Suïcidi”. També hi trobareu sentiments o desitjos com la venjança, la gelosia, la por, la curiositat... o la denúncia. Aquest darrer seria el cas del conte “A la colònia hidràulica”, que dóna títol al recull.

     Com diu el poeta grec Odisseus Elitis: “Escric perquè la mort no tingui l’última paraula.”


Sílvia Romero i Olea (Barcelona, 1962).

     Escriptora, conductora de Clubs de lectura i Llicenciada en Filologia Catalana, ha conreat la narrativa infantil, juvenil, fantàstica, relat breu, teatre, poesia, i crítica literària. Però el seu camp de treball és la novel·la, i totes les obres han estat publicades després d’haver guanyat sengles premis literaris: Amor a sang freda, Ànima mesquina, Júlia M. i El plagi, a les quals cal afegir les escrites a quatre mans amb Alícia Gili: Iskander. Un viatge a la màgia dels llibres i El camí del Bandama Vermell. Sòcia de l’AELC i de l’ARC, ha estat Presidenta d’aquesta associació i Directora de la revista digital Lo Càntich (en la qual encara hi col·labora). Actualment participa en els programes de ràdio Tirant de llibres i Contes per somiar, forma part de l’Equip editor de la Revista de creació literària Inèdits, i condueix i presenta el programa Tast de lletres de Canal ARC-Televisió.

Web: www.silviaromeroolea.es.tl


Pròleg de A la colònia hidràulica i altres contes

Fragments de vides, retalls de mort

     Esteu a punt de començar la lectura de tretze contes que us conduiran pels foscos viaranys de la mort. Aquests camins, però, us faran mirar la mort d’una manera poc acostumada i tal vegada us faran oblidar, ni que sigui durant la lectura, la fosca gravetat de la vella dama.

     Aquest recull de contes ens ofereix una mirada particular sobre el mal, la tortura, el dolor, l’envelliment... La Mort en majúscules és el fil conductor d’aquests contes, i amb la voluntat de l’autora per parlar-ne, sense aparent transcendència, de l’esdeveniment més fosc i el secret més ben guardat de la humanitat. Amb aquesta mirada particular, i al meu parer un dels elements cabdals d’aquest recull de contes, l’autora ens demostra que parlar del fet més culminant de l’existència no està renyit amb fer-ho amb una visió irònica, desenfadada, sarcàstica en ocasions. És un punt de vista que ens emociona, que ens obliga a somriure i que en alguna ocasió ens pot arribar a eriçar la pell. Dins de totes les decisions que cal prendre a l’hora d’elaborar un conte: la idea, el protagonista, el lèxic i un llarg etcètera, totes les qüestions imprescindibles per configurar una història, un petit món, allà on radica la singularitat de tots aquests contes és el punt de vista que la Sílvia ha utilitzat per transmetre’ns cadascuna de les històries.

     Però aquesta mirada, que he qualificat d’irònica i desenfadada en alguna ocasió, no és en absolut una mirada banal, darrere la ironia sempre hi ha una gran certesa. Si el gran lligam que uneix aquests contes és la mort, la realitat és que aquest gran tema ens està dibuixant el mar de debilitats i febleses humanes que ens acompanyen al llarg de la vida: la solitud, la vellesa, l’odi, la gelosia, la negligència, la desesperació... En el tractament d’aquestes febleses es copsa la capacitat de l’autora per analitzar la psicologia humana i crear mons que les expliquen des del més profund de la condició humana.

     Què hi trobareu A La colònia hidràulica i altres contes? Doncs quan passeu aquest petit preàmbul, que només pretén de posar-vos en situació, hi trobareu alguna ombra de dubtosa procedència, personatges amb voluntats suïcides, assassinats, esperits en el seu darrer recorregut per aquesta terra i odis excessius, actituds curioses que marcaran el darrer passeig per la vida o les conseqüències de la desídia humana. En alguna ocasió es tracta de situacions estranyes, irreals, però dotades de la més absoluta versemblança. Històries salpebrades amb ironia, de vegades amb gotes de sadisme, potser amb tocs de crueltat, i amb una veu narrativa fresca no exempta, en ocasions, d’una certa dosi de desvergonyiment que et fan dibuixar un somrís.

     Obre la porta al conjunt de contes, el titulat Els esperits no menteixen, una declaració d’intencions d’allò que vindrà després, i on es relaten les conseqüències d’haver festejat amb la ouija. Acaba el recull amb La colònia hidràulica —conte que dóna nom al conjunt—, però no us enganyeu, no us trobareu pas en una antiga colònia industrial de la conca de qualsevol riu català, sinó amb una història de regust Kafkià que us conduirà pels retorçats camins de la tortura. Si hagués de destacar algun d’aquests contes, jo en destacaria El quadre. Aquest conte captiva de manera especial per l’atmosfera en la qual està immers, la veu narrativa en primera persona, serena, tan propera al lector, per la profunditat psicològica del personatge i per l’angoixa creixent amb què et va embolcallant la història.

     El resultat, doncs, ha estat una combinació original, enginyosa i equilibrada de contes amb un llenguatge acurat i impecable, tan suggeridors que a voltes et fan estremir.

     Una de les certeses més clares d’aquesta vida és que un dia ens morirem, per molt que vigilem, per molt que controlem l’alimentació i per molt que evitem conductes de risc. De moment no hi ha res a fer. Per tant, i mentre arriba l’hora —i que es demori tant com sigui possible—, mirem la mort amb uns altres ulls.

     Deixeu-vos anar, doncs, i gaudiu d’aquest magnífic recull de contes.

M. Victòria Lovaina
Escriptora


Booktrailer:




'A la colònia hidràulica i altres contes (Sílvia Romero i Olea)'
"A la colònia hidràulica i altres contes"
Sílvia Romero i Olea



Culturàlia


Referència:
«A la colònia hidràulica i altres contes»
Sílvia Romero i Olea
Lo Càntich. N.33. Ironia, 2017.
Gener - Abril, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 33>
EAN: 9772014303002 33>
ISSN 2014-3036-N.33

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]