«A la colònia hidràulica i altres contes» - XXIV Premi de Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar 2016 - Sílvia Romero i Olea Pagès Editors

A la colònia hidràulica i altres contes

Sílvia Romero i Olea
— XXIV Premi de Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar 2016 —

Pròleg: M. Victòria Lovaina

Pagès Editors
Col·lecció: Proses, 106
120 pàgines - Format: 14,0 x 24,0 cm - Tapa rústica amb solapes
ISBN: 978-84-9975-802-2

     A la colònia hidràulica i altres contes és un recull de relats que aplega tretze històries amb el tema de la mort com a nexe i element comú. Però no hi trobareu contes filosòfics, ni teològics, ni moralistes. Tot el contrari. L’autora, amb el to irònic que caracteritza la seva obra en general però sobretot la narrativa breu, ens exposa diferents escenaris i situacions on el tema de la mort apareix amb tractaments i enfocaments ben diversos. Fins al punt que, en més d’una i més de dues ocasions, la lectura us dibuixarà un somriure còmplice.

     Així, teniu la descripció un tant futurista i fregant la ciència-ficció a “De pesca”, o us podeu endinsar en el terreny de la fantasia a “Tot un personatge”. Podeu viure una trobada ben peculiar a “Ens coneixem?” o una mort vorejant la comicitat grotesca a “Suïcidi”. També hi trobareu sentiments o desitjos com la venjança, la gelosia, la por, la curiositat... o la denúncia. Aquest darrer seria el cas del conte “A la colònia hidràulica”, que dóna títol al recull.

     Com diu el poeta grec Odisseus Elitis: “Escric perquè la mort no tingui l’última paraula.”

Sílvia Romero i Olea (Barcelona, 1962).

     Escriptora, conductora de Clubs de lectura i Llicenciada en Filologia Catalana, ha conreat la narrativa infantil, juvenil, fantàstica, relat breu, teatre, poesia, i crítica literària. Però el seu camp de treball és la novel·la, i totes les obres han estat publicades després d’haver guanyat sengles premis literaris: Amor a sang freda, Ànima mesquina, Júlia M. i El plagi, a les quals cal afegir les escrites a quatre mans amb Alícia Gili: Iskander. Un viatge a la màgia dels llibres i El camí del Bandama Vermell. Sòcia de l’AELC i de l’ARC, ha estat Presidenta d’aquesta associació i Directora de la revista digital Lo Càntich (en la qual encara hi col·labora). Actualment participa en els programes de ràdio Tirant de llibres i Contes per somiar, forma part de l’Equip editor de la Revista de creació literària Inèdits, i condueix i presenta el programa Tast de lletres de Canal ARC-Televisió.

Web: www.silviaromeroolea.es.tl

Pròleg de A la colònia hidràulica i altres contes

Fragments de vides, retalls de mort

     Esteu a punt de començar la lectura de tretze contes que us conduiran pels foscos viaranys de la mort. Aquests camins, però, us faran mirar la mort d’una manera poc acostumada i tal vegada us faran oblidar, ni que sigui durant la lectura, la fosca gravetat de la vella dama.

     Aquest recull de contes ens ofereix una mirada particular sobre el mal, la tortura, el dolor, l’envelliment... La Mort en majúscules és el fil conductor d’aquests contes, i amb la voluntat de l’autora per parlar-ne, sense aparent transcendència, de l’esdeveniment més fosc i el secret més ben guardat de la humanitat. Amb aquesta mirada particular, i al meu parer un dels elements cabdals d’aquest recull de contes, l’autora ens demostra que parlar del fet més culminant de l’existència no està renyit amb fer-ho amb una visió irònica, desenfadada, sarcàstica en ocasions. És un punt de vista que ens emociona, que ens obliga a somriure i que en alguna ocasió ens pot arribar a eriçar la pell. Dins de totes les decisions que cal prendre a l’hora d’elaborar un conte: la idea, el protagonista, el lèxic i un llarg etcètera, totes les qüestions imprescindibles per configurar una història, un petit món, allà on radica la singularitat de tots aquests contes és el punt de vista que la Sílvia ha utilitzat per transmetre’ns cadascuna de les històries.

     Però aquesta mirada, que he qualificat d’irònica i desenfadada en alguna ocasió, no és en absolut una mirada banal, darrere la ironia sempre hi ha una gran certesa. Si el gran lligam que uneix aquests contes és la mort, la realitat és que aquest gran tema ens està dibuixant el mar de debilitats i febleses humanes que ens acompanyen al llarg de la vida: la solitud, la vellesa, l’odi, la gelosia, la negligència, la desesperació... En el tractament d’aquestes febleses es copsa la capacitat de l’autora per analitzar la psicologia humana i crear mons que les expliquen des del més profund de la condició humana.

     Què hi trobareu A La colònia hidràulica i altres contes? Doncs quan passeu aquest petit preàmbul, que només pretén de posar-vos en situació, hi trobareu alguna ombra de dubtosa procedència, personatges amb voluntats suïcides, assassinats, esperits en el seu darrer recorregut per aquesta terra i odis excessius, actituds curioses que marcaran el darrer passeig per la vida o les conseqüències de la desídia humana. En alguna ocasió es tracta de situacions estranyes, irreals, però dotades de la més absoluta versemblança. Històries salpebrades amb ironia, de vegades amb gotes de sadisme, potser amb tocs de crueltat, i amb una veu narrativa fresca no exempta, en ocasions, d’una certa dosi de desvergonyiment que et fan dibuixar un somrís.

     Obre la porta al conjunt de contes, el titulat Els esperits no menteixen, una declaració d’intencions d’allò que vindrà després, i on es relaten les conseqüències d’haver festejat amb la ouija. Acaba el recull amb La colònia hidràulica —conte que dóna nom al conjunt—, però no us enganyeu, no us trobareu pas en una antiga colònia industrial de la conca de qualsevol riu català, sinó amb una història de regust Kafkià que us conduirà pels retorçats camins de la tortura. Si hagués de destacar algun d’aquests contes, jo en destacaria El quadre. Aquest conte captiva de manera especial per l’atmosfera en la qual està immers, la veu narrativa en primera persona, serena, tan propera al lector, per la profunditat psicològica del personatge i per l’angoixa creixent amb què et va embolcallant la història.

     El resultat, doncs, ha estat una combinació original, enginyosa i equilibrada de contes amb un llenguatge acurat i impecable, tan suggeridors que a voltes et fan estremir.

     Una de les certeses més clares d’aquesta vida és que un dia ens morirem, per molt que vigilem, per molt que controlem l’alimentació i per molt que evitem conductes de risc. De moment no hi ha res a fer. Per tant, i mentre arriba l’hora —i que es demori tant com sigui possible—, mirem la mort amb uns altres ulls.

     Deixeu-vos anar, doncs, i gaudiu d’aquest magnífic recull de contes.

M. Victòria Lovaina
Escriptora

Booktrailer:

"A la colònia hidràulica i altres contes"
Sílvia Romero i Olea

Referència:

«A la colònia hidràulica i altres contes»
Sílvia Romero i Olea
Lo Càntich. N.33. Ironia, 2017.
Gener - Abril, 2017
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 33>
EAN: 9772014303002 33>