"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«Stefania Maria Ciminelli»

La veu del traductor


Sílvia Romero i Olea
La veu del traductor (Sílvia Romero i Olea)

"Si sabem idiomes podem llegir qualsevol obra en la seva llengua original; en cas contrari necessitem la figura del traductor. Ells són els professionals que ens permeten gaudir de tants i tants textos literaris, i alhora una de les peces més desconegudes de l'engranatge editorial. Fem que s'escolti la seva veu!"

Stefania Maria Ciminelli
Stefania Maria Ciminelli


Qüestionari

1. Agafant el català com a idioma de referència, amb quins altres idiomes treballes, sigui com a origen o com a destí?

     Tradueixo del català i de l’espanyol cap a l’italià, la meva llengua nadiua. He traduït alguna cosa en les combinacions inverses: es tractava d’assaigs i ho he fet sempre en col·laboració amb traductors que tenien el català o l’espanyol com a primera llengua.

2. Recordes quin va ser el primer llibre que vas traduir?

     El primer de tots crec que va ser un assaig de Miquel Siguán i William F. Mackey, que vaig traduir des de la versió espanyola: Educación y bilingüismo. El primer llibre de literatura va ser Cavalls cap a la fosca de Baltasar Porcel.

3. Podries dir-nos en quina traducció estàs treballant actualment? I ja posats: ens podries fer cinc cèntims sobre aquesta obra i comentar, si és el cas, amb quins problemes t'estàs trobant?

     Ara mateix estic traduint Viatge d’hivern de Jaume Cabré. És el quart llibre que tradueixo d’aquest autor i estic molt contenta que l’editorial finalment s’hagi decidit a publicar-lo. És un llibre de relats, i a Itàlia els relats no es llegeixen gaire. Per això l’editor dubtava.
     Es tracta d’un recull d’històries molt diferents, per tema i estil, que l’autor, com explica a l’Epíleg, ha escrit en un període molt llarg de temps i que han acabat juntes només al cap de molts anys i després de moltes versions. Històries de gènere molt variat, ambientades en èpoques i llocs diferents, però a la vegada relacionades entre sí, en una cadena d’ecos que el lector va descobrint a mesura que avança en la lectura.
     En ser un llibre de relats tan diferents, la dificultat principal està a captar cada vegada el to adequat per a cadascun d’ells.

4. En general, qui tria el traductor d'una obra?

     Sempre el tria l’editor. Els traductors podem proposar llibres o autors que voldríem traduir; els agents literaris, quan venen els drets d’una obra, poden suggerir un traductor si, per exemple, saben que ja ha treballat amb un determinat autor, però la decisió final és sempre de l’editor. Fins i tot, no és la norma, però hi ha casos en què un editor acaba comprant els drets d’un llibre arran de la proposta d’un traductor, però al final no encarrega la traducció a aquest traductor. I això pot passar per diferents motius: perquè ja col·labora regularment amb altres traductors d’aquell idioma, perquè ha fet fer una prova al nou traductor i no li ha agradat, etc.

5. Un traductor hauria de ser escriptor? Comportaria això algun avantatge o pel contrari pot ser un inconvenient?

     Un traductor és un escriptor i un autor de traduccions. Ara bé, m’imagino que la pregunta fa referència a un escriptor d’originals. Crec que en aquest cas l’autor ha de tenir molt present i clara la frontera entre la seva producció i la feina que fa amb originals d’altres autors, per no deixar que el seu estil s’imposi al text que està traduint. Ha de tenir molt clar que quan actua de traductor està totalment al servei del text d’un altre autor. Potser abans es tenia menys consciència d’això, però ara crec que hi ha escriptors que són bons traductors.

6. Hi ha alguna traducció que t'hagi proporcionat una satisfacció més intensa pel motiu "x" que sigui?

     Sí, Les veus del Pamano, el primer llibre de Cabré que he traduït. Per primer cop m’endinsava en l’estil peculiar d’aquest autor: trobava referències, citacions visibles i amagades, salts temporals i de narrador que funcionaven perfectament i que havia de fer funcionar igual de bé en italià perquè el lector italià s’enganxés a la història, tal com jo ho havia fet, i entrés en ella. Amb aquest llibre vaig aprendre molt.

7. Sovint els lectors ens preguntem quins mecanismes utilitzeu els traductors perquè l'original no perdi intensitat en ser traduït: com trobar el significat més exacte d'un mot, com mantenir els jocs fonètics o de paraula. Ens en podries fer cinc cèntims?

     Bé, és difícil d’explicar. Captar el significat exacte d’un mot, els jocs fonètics, etc. depèn de la sensibilitat de cada traductor, que sempre serà diferent. Per això també diem que de cada original podrien existir més traduccions al mateix idioma, i totes igualment de vàlides. De fet, és el que passa amb molts clàssics. Aquí hi intervé la intuïció, el sentit de la musicalitat, el bagatge cultural, les lectures de cadascú, la memòria, el lèxic familiar...

8. També sovint es comenta que alguns idiomes són més rics que d'altres en un camp semàntic concret. Si això és cert, com es resol aquesta qüestió?

     És cert, però sempre hi ha una manera d’acostar-se a l’original, de reproduir-lo: amb paràfrasis, afegint un adjectiu o desplaçant una peculiar càrrega semàntica d’un substantiu a un verb, per exemple.

9. Per traduir bé un autor cal conèixer prèviament la seva obra i la seva escriptura?

     Quan encara no era traductora i somniava de ser-ho, em pensava que era fonamental, per això el meu somni em semblava inabastable. Sobretot tenint en compte, com dèiem abans, que generalment el llibre i l’autor a traduir l’escullen les editorials. En fi, suposo que seria l’ideal, però no, no és necessari. Quan tradueixes t’enfrontes a un text concret, l’has de desentranyar en cada un dels seus aspectes. Encara que t’hagis llegit tota l’obra d’un autor, fins que no et poses a traduir-lo no tens la mesura de les dificultats que presenta, de l’univers que se t’obrirà davant.

10. Creus que cal una sensibilitat especial per dedicar-se a aquesta professió? És a dir: cal que el traductor sigui una persona empàtica?

     Sí, de ben segur: es necessita empatia, curiositat, atenció, cura pels detalls, amor per la lectura, per la llengua (la de l’original i la de la traducció, que sol ser la llengua materna), per la cultura que s’expressa en una determinada llengua. Jo crec que un traductor no desconnecta mai: sempre estem atents, en qualsevol conversa, discurs, lectura, programa de televisió, pel·lícula, etc. a les expressions que escoltem, a captar girs i modismes que no coneixíem o a despertar els que teníem aparcats en el nostre bagatge lingüístic. Crec que aquesta és una característica innata, però també s’afina amb el temps practicant aquesta professió.


Altres dades:

Nom: Stefania Maria Ciminelli
c/e: info@smciminelli.com

Títols traduïts:

— Mercè Rodoreda, Quanta, quanta guerra..., La Nuova Frontiera, Roma (de pròxima publicació)
— Josep Rius-Camps, Diario di Teofilo, Gabrielli, 2016
— Sílvia Soler, L’estate che comincia, Mondadori, Milano, 2015
— A. Sánchez Piñol, Victus, Rizzoli, Milano, 2014
— A. G. Iturbe, La biblioteca più piccola del mondo, Rizzoli, Milano, 2013
— Sebastià Alzamora, Fatto di sangue, Marcos y Marcos, Milano 2013
— Flavia Company, L'isola dell’ultima verità, Edizioni e/o, Roma 2012
— Jaume Cabré, Io confesso, Rizzoli, Milano 2012
— Jordi Puntí, Valigie smarrite, Mondadori, Milano, 2011
— Jaume Cabré, L'ombra dell'eunuco, La Nuova Frontiera, Roma 2010
— Jaume Cabré, Le voci del fiume, La Nuova Frontiera, Roma, 2007
— Baltasar Porcel, Cavalli verso le tenebre, La Nuova Frontiera, Roma, 2003

Literatura infantil:

— Paula Carbonell, Un giorno al mare, La fragatina, 2015
— Patricia Romero, La ranocchia Tocotò, La fragatina, 2015
— Roberto Aliaga, Solo un orologio, La fragatina, 2015
— Meritxell Margarit, Piccola storia di Hiroshima, Mediterrània, Barcelona, 1998


Sílvia Romero i Olea
www.silviaromeroolea.es.tl

La veu del traductor
La veu del traductor



Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«Stefania Maria Ciminelli»
A: La veu del traductor
Lo Càntich. N.32. Catàfora, 2016.
Setembre - Desembre, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 32>
EAN: 9772014303002 32>
ISSN 2014-3036-N.32

2 [ Comentar aquesta entrada ]:

Roser ha dit...

Penso que quan en un llibre s'explica qui és l'autor i la seva obra, s'hauria de fer el mateix amb el traductor. La seva feina és molt important.

Sílvia ha dit...


Opino igual que tu, Roser. I aquest és el motiu pel qual vaig decidir començar a fer aquestes breus entrevistes (o qüestionaris). Sense la feina dels traductors, una immensa part del meu bagatge literari no existiria. A ells, a més dels autors i autores de les obres, els dec moltes bones, riques, i interessants estones de lectura.

Sílvia Romero

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]