"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«El Mestre»
(The Master)

Oscar Wilde

Traducció:  Mark Grau-Barney
Il·lustració: Pietro Perugino

Josep d'Arimatea (Pietro Perugino)

El Mestre


     Quan la foscor va caure sobre la Terra, Josep d'Arimatea, després d'encendre una torxa de fusta de pi, va baixar a la vall des del turó, ja que tenia quefers a casa seva.

     I de genolls sobre les pedres de sílex de la Vall de la Desolació, va veure un jove que estava nu i plorant. Tenia els cabells del color de la mel i el seu cos era com una flor blanca, però havia ferit el seu cos amb espines i sobre els seus cabells havia posat cendra, com una corona.

     I aquell que era amo de grans possessions va dir al jove que estava nu i plorant: —No em sorprèn que el teu dolor sigui tan gran, ja que certament ell era un home just.

     I el jove va respondre: —No ploro per ell, sinó per mi. També jo he convertit l'aigua en vi, i he curat els leprosos i he donat la vista als cecs. He caminat sobre les aigües, i he fet fora els dimonis d'aquells que habiten a les tombes. He alimentat els famolencs al desert on no hi havia menjar, i he fet sortir els morts de les seves morades estretes, i, per mandat meu, en presència d'una gran multitud de persones, una figuera estèril es va assecar. Totes les coses que aquest home va fer les he fet jo també. I, no obstant això, a mi no m'han crucificat.


Oscar Wilde
(Dublín, República d'Irlanda, 1854 - París, França, 1900)
«El Mestre»

Il·lustració:
'Josep d'Arimatea (Pietro Perugino)'
"Josep d'Arimatea"
Pietro Perugino
(Pietro di Cristoforo Vanucci "Il Perugino"
(Città della Pieve, Itàlia, 1448 - Fontignano, Itàlia, 1523)

Traducció:
Mark Grau-Barney
(Rocester, Anglaterra)
«El Mestre»
de l'obra:

«The Master»

Oscar Wilde

     Now when the darkness came over the earth Joseph of Arimathea, having lighted a torch of pinewood, passed down from the hill into the valley. For he had business in his own home.

     And kneeling on the flint stones of the Valley of Desolation he saw a young man who was naked and weeping. His hair was the colour of honey, and his body was as a white flower, but he had wounded his body with thorns and on his hair had he set ashes as a crown.

     And he who had great possessions said to the young man who was naked and weeping, 'I do not wonder that your sorrow is so great, for surely He was a just man.'

     And the young man answered, 'It is not for Him that I am weeping, but for myself. I too have changed water into wine, and I have healed the leper and given sight to the blind. I have walked upon the waters, and from the dwellers in the tombs I have cast out devils. I have fed the hungry in the desert where there was no food, and I have raised the dead from their narrow houses, and at my bidding, and before a great multitude of people, a barren fig-tree withered away. All things that this man has done I have done also. And yet they have not crucified me.

ooO0Ooo



Referència:
Wilde, Oscar.
«El Mestre».
(The Master)
Traducció: Grau-Barney, Mark.
Lo Càntich. N.32. Catàfora, 2016.
Setembre - Desembre, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 32>
EAN: 9772014303002 32>
ISSN 2014-3036-N.32

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]