"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«A la memòria d'un clochard»

Pau Mestres i Parés

Il·lustració: Théophile-Alexandre Steinlen

Vagabund (Théophile-Alexandre Steinlen)

A la memòria d'un clochard


Després d’una tempesta
sempre s’apropa
una temporada tranquil·la;
etapa no massa llarga per escriure
unes paraules franques
en recordança
d’un conegut i a la vegada amic
anomenat “L’Agustín”.

Quasi totes les persones que el vam conèixer,
en els darrers anys
de la seva existència vital,
va ésser el sense sostre
d’una part del barri
de Marianao ubicat a Sant Boi de Llobregat.

Gairebé tot el dia estava assegut en un banc,
davant per davant
d’un quiosc,
col·laborant cada matí
per portar els diaris a domicili,
fent les seves saludables passejades.

La seva llar, on dormia,
era un petit descampat,
sota un arbre,
on el van trobar mort
d’un atac de cor.
Era molt jove,
crec que li mancava molt poc
per complir la cinquantena,
però tenia el cos molt castigat,
per l’alcohol,
per menjar amb escassetat.

Es feia estimar,
per les persones conegudes
que l’havíem tractat.
Era una persona molt intel·ligent,
del qual no en sabíem
quasi res de la seva vida.
Poques vegades se li preguntava
per quin motiu havia arribat
a esdevenir un sense sostre,
un “clochard”.

A vegades si se li comentava
alguna excursió,
deia que hi havia anat de jove.
Però no gosaves insistir
en preguntar-li cap tema
de la seva vida privada anterior,
se’l respectava.

Una vegada quan va explicar,
on dormia, a la intempèrie,
algú ho va anar a veure
dient-li que hi havia una cabana
amb sostre,
abandonada un xic més amunt
del col·legi Llor.
Ens va comentar
que s’havia
acostumat on dormia,
ja hi estava bé.

Sempre quan després d’haver mort
una persona coneguda,
per una mort sobtada,
és el més dolorós.
En el nostre interior
ens colpeix una
profunda tristesa,
ens fa emocionar molt,
se’ns escapa alguna llàgrima.

Tota persona humana
que has conegut
independentment del seu
estatus social,
copses un sentiment
en morir-se.
A partir de llavors
ja no podràs parlar
més amb ell,
ni podràs escoltar
les seves
paraules mai més.

En recordança de “L’Agustín”,
“El Clochard”,
hem escrit aquestes
quatre paraules
molt sinceres
que sempre restaran
en el nostre record.

“Agustín” de tot cor,
descansa en pau.


CLOCHARD .- Persona socialment inadaptada, dins les grans ciutats.
Diccionari Le Robert.

Pau Mestres i Parés
(Sant Boi de Llobregat, 1943)
«A la memòria d'un clochard»

Il·lustració:
'Vagabund (Théophile-Alexandre Steinlen)'
"Vagabund"
Théophile-Alexandre Steinlen
(Lausanne, Suïssa, 1859 - París, França, 1923)


Referència:
Mestres i Parés, Pau.
«A la memòria d'un clochard».
Lo Càntich. N.32. Catàfora, 2016.
Setembre - Desembre, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 32>
EAN: 9772014303002 32>
ISSN 2014-3036-N.32

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]