
Vassa Solomoú Xanthaki, una veu grega en català
Arribo a la Sala Pere Casaldàliga, de la llibreria Claret, quan l’acte fa poc més de deu minuts que ha començat. Faig tard, ho sé, però aquest és el problema de les nostres agendes atapeïdes i també del trànsit impossible que em trobo en entrar a Barcelona. Amb tot, per res del món em voldria perdre aquesta presentació doble d’una autora la trajectòria de la qual segueixo i admiro: Vassa Solomoú Xanthaki.

Per aquest motiu em plau especialment no trobar cap cadira buida: la sala, no pas menuda, és plena de gom a gom, i en el moment en què hi accedeixo està parlant Jordi Albertí, de l’editorial Gregal. Una editorial que a poc a poc però amb fermesa s’ha anat fent un lloc en el panorama literari català i que ara emprèn un nou camí: la traducció d’autors estrangers.
Entre les paraules de l’editor, que fa esment de la grata coincidència del nom de l’editorial (Gregal) i el fet que la primera autora traduïda al català sota el seu segell sigui una escriptora grega, s’intercala l’audició de breus peces de música, interpretades al violí per Maria Garcia, que ens acompanyaran al llarg de tota la vetllada. I a continuació la mateixa autora, Vassa Solomoú, fa diverses lectures de textos en grec de les seves obres, que són traduïts tot seguit per Montserrat Gallart.
Entre les paraules de l’editor, que fa esment de la grata coincidència del nom de l’editorial (Gregal) i el fet que la primera autora traduïda al català sota el seu segell sigui una escriptora grega, s’intercala l’audició de breus peces de música, interpretades al violí per Maria Garcia, que ens acompanyaran al llarg de tota la vetllada. I a continuació la mateixa autora, Vassa Solomoú, fa diverses lectures de textos en grec de les seves obres, que són traduïts tot seguit per Montserrat Gallart.

Després d’aquesta primera part, l’acte passa a mans de les ponents que es troben a la taula. En primer lloc pren la paraula Mariona Millà, il·lustradora del llibre publicat en castellà Europa, el euro y otros mitos. Llibre, però, que ja s’havia traduït al català i publicat (Edicions del segle) el 2006, amb presentacions a Girona i a Barcelona (tot i que l’autora, d’aleshores ençà, ha afegit un nou mite: l’Euro).
Mariona Millà pren la paraula i agraeix a l’editorial la llibertat que se li ha atorgat en tot moment per fer la pròpia lectura del llibre i oferir, així, la seva visió més completa i artística a través de les il·lustracions. Ens comenta, a més, la voluntat d’oferir uns dibuixos lluminosos, molt mediterranis, i sempre mantenint la fidelitat a l’obra de Vassa Solomoú.
El relleu l’agafa Montserrat Gallart, traductora d’aquesta autora grega, que comenta molt breument alguns aspectes de tots dos llibres. Per una banda i referent a Europa, el euro y otros mitos, ens crida l’atenció saber que el llibre no s’ha publicat, encara, en la llengua en què va ser creat, el grec, i que ella ha treballat tant per a l’edició en català (com he dit publicada el 2006) com per a la traducció en castellà, amb una còpia dels originals de Vassa Solomoú. Per l’altra banda i referent a El caprici, cataloga l’obra de novel·la breu però molt intensa, i la compara amb la imatge d’una punta de coixí literària, plena d’emocions i sentiments.
Arriba el torn de Teresa Costa-Gramunt, que també dedica unes breus paraules per a cadascun dels llibres. Referent a Europa, el euro y otros mitos, comenta que tota civilització té el deure de reinterpretar els propis mites, i que en aquesta obra Vassa Solomoú n’ha reeixit amb escreix. Esmenta, a partir d’aquí, diversos mites que podem trobar en el llibre que està presentant, i lliga la idea del mite de la maternitat amb les paraules que vol dedicar a l’altra obra: El caprici. D’aquesta novel·la en remarca la profunditat que amaguen les poques pàgines que componen el volum, i atribueix aquesta intensitat i saviesa al bagatge cultural i artístic de l’escriptora grega, tot fent referència al concepte de raó poètica postulat per la pensadora i filòsofa María Zambrano.
Mariona Millà pren la paraula i agraeix a l’editorial la llibertat que se li ha atorgat en tot moment per fer la pròpia lectura del llibre i oferir, així, la seva visió més completa i artística a través de les il·lustracions. Ens comenta, a més, la voluntat d’oferir uns dibuixos lluminosos, molt mediterranis, i sempre mantenint la fidelitat a l’obra de Vassa Solomoú.
El relleu l’agafa Montserrat Gallart, traductora d’aquesta autora grega, que comenta molt breument alguns aspectes de tots dos llibres. Per una banda i referent a Europa, el euro y otros mitos, ens crida l’atenció saber que el llibre no s’ha publicat, encara, en la llengua en què va ser creat, el grec, i que ella ha treballat tant per a l’edició en català (com he dit publicada el 2006) com per a la traducció en castellà, amb una còpia dels originals de Vassa Solomoú. Per l’altra banda i referent a El caprici, cataloga l’obra de novel·la breu però molt intensa, i la compara amb la imatge d’una punta de coixí literària, plena d’emocions i sentiments.
Arriba el torn de Teresa Costa-Gramunt, que també dedica unes breus paraules per a cadascun dels llibres. Referent a Europa, el euro y otros mitos, comenta que tota civilització té el deure de reinterpretar els propis mites, i que en aquesta obra Vassa Solomoú n’ha reeixit amb escreix. Esmenta, a partir d’aquí, diversos mites que podem trobar en el llibre que està presentant, i lliga la idea del mite de la maternitat amb les paraules que vol dedicar a l’altra obra: El caprici. D’aquesta novel·la en remarca la profunditat que amaguen les poques pàgines que componen el volum, i atribueix aquesta intensitat i saviesa al bagatge cultural i artístic de l’escriptora grega, tot fent referència al concepte de raó poètica postulat per la pensadora i filòsofa María Zambrano.

I per fi arriba el torn del parlament de Vassa Solomoú, que es mostra satisfeta de l’acollida que han tingut a Catalunya les seves obres i agraeix a tothom haver fet possible aquestes traduccions i la present trobada. Entre altres comentaris, detalla una anècdota de cadascuna de les obres.
Parlant de la novel·la El caprici recorda que va tenir l’honor de ser convidada a participar en el programa literari televisiu que llavors dirigia l’escriptor grec Vasilis Vasilicós, i fent ús d’una fina ironia ens conta com va rebatre, amb fermesa i un punt d’enuig, les explicacions dels tres col·laboradors del programa, i com aquesta disputa dialèctica va dur els nivells d’audiència del programa al màxim.
I parlant d’Europa, el euro y otros mitos explica que va ser després de la presentació a Girona de la primera versió del llibre, un moment en què el concepte de l’euro i Europa encara era una gran il·lusió per a tothom, quan va tenir la idea d’afegir un nou mite: l’Euro. Perquè quan anys després es va retrobar amb aquella mateixa gent estava clar que l’eufòria i l’alegria ja quedaven molt lluny.
Després d’aquesta intervenció els assistents aprofitem per adquirir els llibres i demanar una dedicatòria a l’autora, Vassa Solomoú Xanthaki. Una autora altament recomanable.
Parlant de la novel·la El caprici recorda que va tenir l’honor de ser convidada a participar en el programa literari televisiu que llavors dirigia l’escriptor grec Vasilis Vasilicós, i fent ús d’una fina ironia ens conta com va rebatre, amb fermesa i un punt d’enuig, les explicacions dels tres col·laboradors del programa, i com aquesta disputa dialèctica va dur els nivells d’audiència del programa al màxim.
I parlant d’Europa, el euro y otros mitos explica que va ser després de la presentació a Girona de la primera versió del llibre, un moment en què el concepte de l’euro i Europa encara era una gran il·lusió per a tothom, quan va tenir la idea d’afegir un nou mite: l’Euro. Perquè quan anys després es va retrobar amb aquella mateixa gent estava clar que l’eufòria i l’alegria ja quedaven molt lluny.
Després d’aquesta intervenció els assistents aprofitem per adquirir els llibres i demanar una dedicatòria a l’autora, Vassa Solomoú Xanthaki. Una autora altament recomanable.

«Vassa Solomoú Xanthaki, una veu grega en català»

Sílvia Romero i Olea
Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«Vassa Solomoú Xanthaki, una veu grega en català»
Lo Càntich. N.32. Catàfora, 2016.
Setembre - Desembre, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 32>
EAN: 9772014303002 32>

Romero i Olea, Sílvia.
«Vassa Solomoú Xanthaki, una veu grega en català»
Lo Càntich. N.32. Catàfora, 2016.
Setembre - Desembre, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 32>
EAN: 9772014303002 32>

1 [ Comentar aquesta entrada ]:
Magnífica crònica de la presentació dels dos llibres de Vassa Salomoú Santhaki, traduïts amb excel.lència per Montserrat Gallart. Em va plaure ser-hi, que se m'hagués convidat.
Publica un comentari a l'entrada