"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«Vassa Solomoú Xanthaki, una veu grega en català»

Per: Sílvia Romero i Olea

Vassa Solomoú Xanthaki

Vassa Solomoú Xanthaki, una veu grega en català


Crònica d’una presentació

     Arribo a la Sala Pere Casaldàliga, de la llibreria Claret, quan l’acte fa poc més de deu minuts que ha començat. Faig tard, ho sé, però aquest és el problema de les nostres agendes atapeïdes i també del trànsit impossible que em trobo en entrar a Barcelona. Amb tot, per res del món em voldria perdre aquesta presentació doble d’una autora la trajectòria de la qual segueixo i admiro: Vassa Solomoú Xanthaki.

Presentació - Vassa Solomoú Xanthaki

     Per aquest motiu em plau especialment no trobar cap cadira buida: la sala, no pas menuda, és plena de gom a gom, i en el moment en què hi accedeixo està parlant Jordi Albertí, de l’editorial Gregal. Una editorial que a poc a poc però amb fermesa s’ha anat fent un lloc en el panorama literari català i que ara emprèn un nou camí: la traducció d’autors estrangers.

     Entre les paraules de l’editor, que fa esment de la grata coincidència del nom de l’editorial (Gregal) i el fet que la primera autora traduïda al català sota el seu segell sigui una escriptora grega, s’intercala l’audició de breus peces de música, interpretades al violí per Maria Garcia, que ens acompanyaran al llarg de tota la vetllada. I a continuació la mateixa autora, Vassa Solomoú, fa diverses lectures de textos en grec de les seves obres, que són traduïts tot seguit per Montserrat Gallart.

Violinista - Maria Garcia

     Després d’aquesta primera part, l’acte passa a mans de les ponents que es troben a la taula. En primer lloc pren la paraula Mariona Millà, il·lustradora del llibre publicat en castellà Europa, el euro y otros mitos. Llibre, però, que ja s’havia traduït al català i publicat (Edicions del segle) el 2006, amb presentacions a Girona i a Barcelona (tot i que l’autora, d’aleshores ençà, ha afegit un nou mite: l’Euro).

     Mariona Millà pren la paraula i agraeix a l’editorial la llibertat que se li ha atorgat en tot moment per fer la pròpia lectura del llibre i oferir, així, la seva visió més completa i artística a través de les il·lustracions. Ens comenta, a més, la voluntat d’oferir uns dibuixos lluminosos, molt mediterranis, i sempre mantenint la fidelitat a l’obra de Vassa Solomoú.

     El relleu l’agafa Montserrat Gallart, traductora d’aquesta autora grega, que comenta molt breument alguns aspectes de tots dos llibres. Per una banda i referent a Europa, el euro y otros mitos, ens crida l’atenció saber que el llibre no s’ha publicat, encara, en la llengua en què va ser creat, el grec, i que ella ha treballat tant per a l’edició en català (com he dit publicada el 2006) com per a la traducció en castellà, amb una còpia dels originals de Vassa Solomoú. Per l’altra banda i referent a El caprici, cataloga l’obra de novel·la breu però molt intensa, i la compara amb la imatge d’una punta de coixí literària, plena d’emocions i sentiments.

     Arriba el torn de Teresa Costa-Gramunt, que també dedica unes breus paraules per a cadascun dels llibres. Referent a Europa, el euro y otros mitos, comenta que tota civilització té el deure de reinterpretar els propis mites, i que en aquesta obra Vassa Solomoú n’ha reeixit amb escreix. Esmenta, a partir d’aquí, diversos mites que podem trobar en el llibre que està presentant, i lliga la idea del mite de la maternitat amb les paraules que vol dedicar a l’altra obra: El caprici. D’aquesta novel·la en remarca la profunditat que amaguen les poques pàgines que componen el volum, i atribueix aquesta intensitat i saviesa al bagatge cultural i artístic de l’escriptora grega, tot fent referència al concepte de raó poètica postulat per la pensadora i filòsofa María Zambrano.

Presentació -- Vassa Solomoú Xanthaki

     I per fi arriba el torn del parlament de Vassa Solomoú, que es mostra satisfeta de l’acollida que han tingut a Catalunya les seves obres i agraeix a tothom haver fet possible aquestes traduccions i la present trobada. Entre altres comentaris, detalla una anècdota de cadascuna de les obres.

     Parlant de la novel·la El caprici recorda que va tenir l’honor de ser convidada a participar en el programa literari televisiu que llavors dirigia l’escriptor grec Vasilis Vasilicós, i fent ús d’una fina ironia ens conta com va rebatre, amb fermesa i un punt d’enuig, les explicacions dels tres col·laboradors del programa, i com aquesta disputa dialèctica va dur els nivells d’audiència del programa al màxim.

     I parlant d’Europa, el euro y otros mitos explica que va ser després de la presentació a Girona de la primera versió del llibre, un moment en què el concepte de l’euro i Europa encara era una gran il·lusió per a tothom, quan va tenir la idea d’afegir un nou mite: l’Euro. Perquè quan anys després es va retrobar amb aquella mateixa gent estava clar que l’eufòria i l’alegria ja quedaven molt lluny.

     Després d’aquesta intervenció els assistents aprofitem per adquirir els llibres i demanar una dedicatòria a l’autora, Vassa Solomoú Xanthaki. Una autora altament recomanable.

Presentació --- Vassa Solomoú Xanthaki


«Vassa Solomoú Xanthaki, una veu grega en català»
Sílvia Romero i Olea
Sílvia Romero i Olea


Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«Vassa Solomoú Xanthaki, una veu grega en català»
Lo Càntich. N.32. Catàfora, 2016.
Setembre - Desembre, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 32>
EAN: 9772014303002 32>
ISSN 2014-3036-N.32

1 [ Comentar aquesta entrada ]:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Magnífica crònica de la presentació dels dos llibres de Vassa Salomoú Santhaki, traduïts amb excel.lència per Montserrat Gallart. Em va plaure ser-hi, que se m'hagués convidat.

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]