
Sospirs
Sospirs que'm sortiu del cor;
digueume, tots, ahont aneu.
Si sortiu, de un, á un,
tots plegats, ¿ahont vos trobeu?
Jo no sé que á ningú estimi;
á qui aymava, só aburrit.
L'estimació que ans donava
l'he reclosa dins mon pit.
Sospirs que'm sortiu del cor;
digueume ahont vos trobeu
que potser en aytal lloch
dirigiré'l mirar meu.
No, per trobar'hi á qui no aymo,
posaré mon mirà allí;
sí, per veure si allí hi trobo
la que'm pot estimá a mí.
Faust Casals i Bové
«Sospirs»
A: Almanach de la Esquella de la Torratxa pera l'any 1904

"Branca de peònies blanques i tisores de podar"
Édouard Manet
(París, França, 1832-1883)
Referència:
Casals i Bové, Faust.
«Sospirs».
Lo Càntich. N.32. Catàfora, 2016.
Setembre - Desembre, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 32>
EAN: 9772014303002 32>

Casals i Bové, Faust.
«Sospirs».
Lo Càntich. N.32. Catàfora, 2016.
Setembre - Desembre, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 32>
EAN: 9772014303002 32>

0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada