Sonetàlia (Novíssima lírica clàssica) «Pelàgia (o Ànima nàufraga)» Lluís Servé Galan "El sonet és l'estrofa per excel·lència de la poesia clàssica. Però, cal que ens cenyim a dos quartets i dos tercets, a una rima uniforme i immutable formalment, a un metre específic? Per què no escriure sonets i gaudir-ne lliurement? Això és el que intenta assolir Sonetàlia, barrejar indistintament el clàssic i el modern, sense cap altra aspiració que el gaudi de qui escriu i de qui llegeix...".

Pelàgia (o Ànima nàufraga)

A Esperanza Camas Moreno

Per què tantes vegades l'onatge ha de retornar a la riba
Les restes del naufragi que isolen l'ànima
I assolen l'ànim de desempallegar-se de llasts
Un cop que es calma la tempesta lenitiva?

Per què romandrà, per molt que es bracegi,
Ben a prop de la pell la sensació aspriva
Del seu bruel buit que prometia el sol i son arpegi?

Per què tants cops és capriciós l'oneig exànime
I emplena de malsons els somnis més casts
D'aquell cor vívid, entusiasta, que brilla
Amb la llum dels pètals collits del seu ventre?

Per què, digues, caldrà servar la sang, el somrís, el fetge
Quan l'amor esdevingui illa, en lloc de centre
De tot, i només sàpiga deixar una nefasta petja?

Lluís Servé Galan
(El Vendrell, Tarragona, 1978)
Sonetàlia (Novíssima Lírica Clàssica)
«Pelàgia (o Ànima nàufraga)»

Il·lustració:

"El naufragi"
Henri-Edmond Cross
(Douai, França, 1856 - Saint-Clair, França, 1910)

Referència:

Servé Galan, Lluís.
«Pelàgia (o Ànima nàufraga)»
A: "Sonetàlia (Novíssima lírica clàssica)
Lo Càntich. N.32. Catàfora, 2016.
Setembre - Desembre, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 32>
EAN: 9772014303002 32>