«Marina» Narcís Oller Il·lustració: Santiago Rusiñol

Marina

(Plana d'àlbum)

     Ella i ell avançaren de bracet per la platja fins que els aturà el devessall de blondes que hi estenia l'ona. L'apassionada parella sentia l'atracció invencible de l'infinit, d'aquell immens desert blau i inquiet, mirall del cel on flamejava enlluernadora la reverberació solar. Llarga estona romangueren ell i ella contemplant la imposant majestat de l'espectacle sense proferir un mot. A la fi, preguntà ell tímidament:

     —En què penses?

     —I tu? —li demanà ella tornant-se roja.

     Llavors ell, agafant-li amorosament una mà entre les seves, tremoloses com ales de colom, i baixet com l'amor parla.

     —En la nostra unió eterna —respongué.

     Era allò en què ella pensava: una llàgrima traïdora ho digué prou.

     —Per què plores? —féu ell, llavors, tornant-se roig a son torn.

     I, abaixant el cap i amb veu plorosa.

     —Etern!... etern!... —exclamà ella—. No hi veig sinó l'infinit.

     Era allò en què ell també pensava: una llàgrima traïdora ho digué prou. I, corpresos d'emoció sublim, s'allunyaren d'allí silenciosos i més enllaçats que mai, com van eternament Amor i Poesia.

Narcís Oller
(Valls, 1846 - Barcelona, 1930)
«Marina»

Il·lustració:

"Casa de pescadors - El port de Sóller"
Santiago Rusiñol
(Barcelona, 1861 — Aranjuez, 1931)

Referència:

Oller i Moragas, Narcís.
«Marina».
Lo Càntich. N.32. Catàfora, 2016.
Setembre - Desembre, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 32>
EAN: 9772014303002 32>